“No compleix el perfil que el propietari està buscant.” Són les respostes que moltes immobiliàries d’Andorra estan donant a residents que cerquen un pis de lloguer al Principat. Els motius són diversos, però el principal, ser resident des de fa poc temps. “El propietari demana sis mesos a la CASS”, asseguren diverses immobiliàries d’Andorra la Vella quan es pregunta per pisos que estan en el mercat de lloguer. “Caldria un document en el qual l’empresa es comprometi a apujar-te el sou”, sol·liciten per a un pis a Escaldes controlat per una agència immobiliària. “Entenc el que em dius, però no passa res, li dic al propietari que no entregues la documentació i ell decidirà”, apunta aquest mateix treballador. La realitat és que, d’entrada, les immobiliàries demanen un contracte de treball, el permís de residència i el passaport per poder entregar la documentació inicial al propietari d’un pis. L’objectiu: obtenir informació per poder trobar “el perfil” adequat per al propietari. “A mi si m’ho dones en un sobre tancat, millor, pensa que nosaltres a la immobiliària no ens quedem les teves dades”, afirmen diverses immobiliàries quan un interessat per un habitatge es queixa de la invasió personal que suposa entregar tota la documentació requerida. Des de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) assenyalen que aquestes pràctiques són totalment abusives i que, en cas que sigui la mateixa immobiliària qui les demani, incompleix la llei vigent, així com el nou text que ha d’entrar en vigor el maig d’aquest any. Tanmateix, des de l’Agència de Protecció de Dades afirmen que en cas “que sigui el propietari directament qui demani aquesta informació s’entén que l’interessat accepta la cessió de les seves dades”. La pràctica, però, és quasi una obligació per als que intenten accedir a un lloguer, ja que sense la documentació els propietaris no els tenen en compte com a candidats. Les immobiliàries asseguren que els propietaris demanen aquesta informació perquè volen evitar “impagaments”, a més de trobar gent que vingui al país per estar-s’hi una temporada llarga. “Aquí busquem algú tranquil que vingui a treballar, res de festes ni problemes amb els veïns; xicota i aquestes coses què?”, pregunta el propietari d’un pis, gestionat per una immobiliària d’Andorra la Vella. “Com t’ho faràs per pagar el pis? Tens moltes despeses?”, pregunta el gestor d’un pis a Escaldes-Engordany. En aquest sentit, des de l’APDA avisen que hi ha “altres fórmules que permeten garantir als propietaris saber la solvència dels possibles llogaters, com ara documents bancaris; els punts de la CASS no acrediten que aquesta persona pugui fer front a un lloguer”. Algunes immobiliàries s’excusen que aquesta pràctica “la fa tothom, si nosaltres ens plantem el propietari té vint immobiliàries que li faran el que demani”. Així i tot, fonts de l’APDA asse­nyalen que “el reglament que s’està elaborant per tal d’aterrar una llei que és molt tècnica serà difícil que pugui arribar a tant detall” i, per tant, reconeixen que “seguiran quedant buits legals” que permetran als propietaris i gestors immobiliaris seguir escapant-se d’aquesta nova llei. Aquesta pràctica es produeix en un moment en el qual el mercat immobiliari al país està cada cop més tensat amb preus a l’alça en els lloguers. A més, aquesta problemàtica per als nouvinguts és una dificultat més perquè empreses del país puguin aconseguir mà d’obra en un moment d’escassetat màxima.

“No compleix el perfil que el propietari està buscant.” Són les respostes que moltes immobiliàries d’Andorra estan donant a residents que cerquen un pis de lloguer al Principat. Els motius són diversos, però el principal, ser resident des de fa poc temps. “El propietari demana sis mesos a la CASS”, asseguren diverses immobiliàries d’Andorra la Vella quan es pregunta per pisos que estan en el mercat de lloguer. “Caldria un document en el qual l’empresa es comprometi a apujar-te el sou”, sol·liciten per a un pis a Escaldes controlat per una agència immobiliària. “Entenc el que em dius, però no passa res, li dic al propietari que no entregues la documentació i ell decidirà”, apunta aquest mateix treballador. La realitat és que, d’entrada, les immobiliàries demanen un contracte de treball, el permís de residència i el passaport per poder entregar la documentació inicial al propietari d’un pis. L’objectiu: obtenir informació per poder trobar “el perfil” adequat per al propietari. “A mi si m’ho dones en un sobre tancat, millor, pensa que nosaltres a la immobiliària no ens quedem les teves dades”, afirmen diverses immobiliàries quan un interessat per un habitatge es queixa de la invasió personal que suposa entregar tota la documentació requerida. Des de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) assenyalen que aquestes pràctiques són totalment abusives i que, en cas que sigui la mateixa immobiliària qui les demani, incompleix la llei vigent, així com el nou text que ha d’entrar en vigor el maig d’aquest any. Tanmateix, des de l’Agència de Protecció de Dades afirmen que en cas “que sigui el propietari directament qui demani aquesta informació s’entén que l’interessat accepta la cessió de les seves dades”. La pràctica, però, és quasi una obligació per als que intenten accedir a un lloguer, ja que sense la documentació els propietaris no els tenen en compte com a candidats. Les immobiliàries asseguren que els propietaris demanen aquesta informació perquè volen evitar “impagaments”, a més de trobar gent que vingui al país per estar-s’hi una temporada llarga. “Aquí busquem algú tranquil que vingui a treballar, res de festes ni problemes amb els veïns; xicota i aquestes coses què?”, pregunta el propietari d’un pis, gestionat per una immobiliària d’Andorra la Vella. “Com t’ho faràs per pagar el pis? Tens moltes despeses?”, pregunta el gestor d’un pis a Escaldes-Engordany. En aquest sentit, des de l’APDA avisen que hi ha “altres fórmules que permeten garantir als propietaris saber la solvència dels possibles llogaters, com ara documents bancaris; els punts de la CASS no acrediten que aquesta persona pugui fer front a un lloguer”. Algunes immobiliàries s’excusen que aquesta pràctica “la fa tothom, si nosaltres ens plantem el propietari té vint immobiliàries que li faran el que demani”. Així i tot, fonts de l’APDA asse­nyalen que “el reglament que s’està elaborant per tal d’aterrar una llei que és molt tècnica serà difícil que pugui arribar a tant detall” i, per tant, reconeixen que “seguiran quedant buits legals” que permetran als propietaris i gestors immobiliaris seguir escapant-se d’aquesta nova llei. Aquesta pràctica es produeix en un moment en el qual el mercat immobiliari al país està cada cop més tensat amb preus a l’alça en els lloguers. A més, aquesta problemàtica per als nouvinguts és una dificultat més perquè empreses del país puguin aconseguir mà d’obra en un moment d’escassetat màxima.

“No compleix el perfil que el propietari està buscant.” Són les respostes que moltes immobiliàries d’Andorra estan donant a residents que cerquen un pis de lloguer al Principat. Els motius són diversos, però el principal, ser resident des de fa poc temps. “El propietari demana sis mesos a la CASS”, asseguren diverses immobiliàries d’Andorra la Vella quan es pregunta per pisos que estan en el mercat de lloguer. “Caldria un document en el qual l’empresa es comprometi a apujar-te el sou”, sol·liciten per a un pis a Escaldes controlat per una agència immobiliària. “Entenc el que em dius, però no passa res, li dic al propietari que no entregues la documentació i ell decidirà”, apunta aquest mateix treballador.

La realitat és que, d’entrada, les immobiliàries demanen un contracte de treball, el permís de residència i el passaport per poder entregar la documentació inicial al propietari d’un pis. L’objectiu: obtenir informació per poder trobar “el perfil” adequat per al propietari. “A mi si m’ho dones en un sobre tancat, millor, pensa que nosaltres a la immobiliària no ens quedem les teves dades”, afirmen diverses immobiliàries quan un interessat per un habitatge es queixa de la invasió personal que suposa entregar tota la documentació requerida.

Des de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) assenyalen que aquestes pràctiques són totalment abusives i que, en cas que sigui la mateixa immobiliària qui les demani, incompleix la llei vigent, així com el nou text que ha d’entrar en vigor el maig d’aquest any. Tanmateix, des de l’Agència de Protecció de Dades afirmen que en cas “que sigui el propietari directament qui demani aquesta informació s’entén que l’interessat accepta la cessió de les seves dades”. La pràctica, però, és quasi una obligació per als que intenten accedir a un lloguer, ja que sense la documentació els propietaris no els tenen en compte com a candidats. Les immobiliàries asseguren que els propietaris demanen aquesta informació perquè volen evitar “impagaments”, a més de trobar gent que vingui al país per estar-s’hi una temporada llarga. “Aquí busquem algú tranquil que vingui a treballar, res de festes ni problemes amb els veïns; xicota i aquestes coses què?”, pregunta el propietari d’un pis, gestionat per una immobiliària d’Andorra la Vella. “Com t’ho faràs per pagar el pis? Tens moltes despeses?”, pregunta el gestor d’un pis a Escaldes-Engordany.

En aquest sentit, des de l’APDA avisen que hi ha “altres fórmules que permeten garantir als propietaris saber la solvència dels possibles llogaters, com ara documents bancaris; els punts de la CASS no acrediten que aquesta persona pugui fer front a un lloguer”.

Algunes immobiliàries s’excusen que aquesta pràctica “la fa tothom, si nosaltres ens plantem el propietari té vint immobiliàries que li faran el que demani”. Així i tot, fonts de l’APDA asse­nyalen que “el reglament que s’està elaborant per tal d’aterrar una llei que és molt tècnica serà difícil que pugui arribar a tant detall” i, per tant, reconeixen que “seguiran quedant buits legals” que permetran als propietaris i gestors immobiliaris seguir escapant-se d’aquesta nova llei. Aquesta pràctica es produeix en un moment en el qual el mercat immobiliari al país està cada cop més tensat amb preus a l’alça en els lloguers. A més, aquesta problemàtica per als nouvinguts és una dificultat més perquè empreses del país puguin aconseguir mà d’obra en un moment d’escassetat màxima.