El responsable d’Actua remarca la tasca per donar a conèixer el país com a destinació de negocis amb accions en mercats puntuals, i amb la presència mensual a les ambaixades a Madrid i París per fer promoció econòmica i aconseguir intercanvis empresarials que estan quallant, segons exposa a COPE Andorra-AD Ràdio. Es pot concloure que la inversió estrangera està estancada? Diria que no. Van dos anys seguits, el 2015 i el 2016, que estem en 97 milions d’euros, és una inversió estrangera que, per als que no estiguin avesats al que significa, si la posem en comparació amb el PIB és el 3,8% i la mitjana europea, el que capten altres països, està per sota d’aquests valors. Però diria que en el tercer any de llançar un projecte estar ja per sobre dels paràmetres de la mitjana europea, que se situa en l’1,5%, seria poc prudent dir que no estem assolint resultats satisfactoris. Com evolucionen els números d’aquest any? Crec que és prematur dir-ho, els projectes tenen un període de maduració llarg i per això hem d’esperar a final d’any. La percepció és que detecto més moviment, molts més projectes empresarials que estan arribant, estem creixen pràcticament un 4% en la interacció d’empresaris que ens estan visitant, sobretot a Actua perquè els assessorem, i em dona un indicador que probablement la inversió estrangera del 2017 acabi en paràmetres superiors al 2016. Un dels entrebancs que es destaca sempre per a la inversió estrangera és la burocràcia i, segons la CEA, hi ha empresaris que desisteixen de fer el projecte per la tramitació. Em costa de creure que un empresari seriós deixi de fer un projecte a Andorra perquè l’administració sigui feixuga. Que puguin estar més o menys descontents puc arribar-ho a entendre, però una persona que ha pres una decisió ferma d’elaborar un projecte en un país no canvia de parer perquè l’administració funcioni millor o pitjor. Això no treu que comparteixo amb les associacions empresarials que un dels elements que no hem aconseguit millorar és aquesta percepció, o aquesta realitat que l’administració és burocràtica, feixuga i que costa molt treballar un projecte amb l’administració. I crec que ve motivat perquè hem estat treballant molt focalitzats a optimitzar cadascun dels ministeris, a agilitar molt els tràmits; els d’inversió estrangera van més ràpids que mai però al final hi ha un element i coincidim amb Funció Pública que la percepció de l’empresari és que se sent desatès, acaba havent d’interaccionar amb molta gent a l’administració i amb molts ministeris diferents, i Andorra hauria d’aspirar a tenir una excel·lència en l’atenció a l’empresari. Els empresaris parlen dels problemes en els controls amb els bancs, d’inversions que obtenen el vistiplau de Govern i no el dels bancs, i plantejaven que potser s’ha de fer de manera coordinada perquè tota la responsabilitat no recaigui en el banc. Els bancs són entitats privades i tenen capacitat per decidir quin client volen o quin client no volen. Nosaltres quan fem l’autorització d’una inversió estrangera fem una sèrie de validacions, el banc farà les seves, poden ser més restrictives que les del Govern. En aquest sentit, des del Govern hem instat els bancs, que motivats pel que ha passat en la plaça financera els dos darrers anys actuen amb un excés de zel, possiblement, els hem dit que no passem d’un extrem a l’altre, que siguin sensibles als projectes empresarials, a aquells projectes seriosos, i que intentin donar certa flexibilitat a tot això perquè és veritat que els bancs són un motor econòmic molt important per a les empreses, però no hem d’obviar que són empreses privades, que rendeixen comptes al seu consell d’administració i per tant prenen les seves pròpies decisions.
El responsable d’Actua remarca la tasca per donar a conèixer el país com a destinació de negocis amb accions en mercats puntuals, i amb la presència mensual a les ambaixades a Madrid i París per fer promoció econòmica i aconseguir intercanvis empresarials que estan quallant, segons exposa a COPE Andorra-AD Ràdio.
Es pot concloure que la inversió estrangera està estancada?
Diria que no. Van dos anys seguits, el 2015 i el 2016, que estem en 97 milions d’euros, és una inversió estrangera que, per als que no estiguin avesats al que significa, si la posem en comparació amb el PIB és el 3,8% i la mitjana europea, el que capten altres països, està per sota d’aquests valors. Però diria que en el tercer any de llançar un projecte estar ja per sobre dels paràmetres de la mitjana europea, que se situa en l’1,5%, seria poc prudent dir que no estem assolint resultats satisfactoris.
Com evolucionen els números d’aquest any?
Crec que és prematur dir-ho, els projectes tenen un període de maduració llarg i per això hem d’esperar a final d’any. La percepció és que detecto més moviment, molts més projectes empresarials que estan arribant, estem creixen pràcticament un 4% en la interacció d’empresaris que ens estan visitant, sobretot a Actua perquè els assessorem, i em dona un indicador que probablement la inversió estrangera del 2017 acabi en paràmetres superiors al 2016.
Un dels entrebancs que es destaca sempre per a la inversió estrangera és la burocràcia i, segons la CEA, hi ha empresaris que desisteixen de fer el projecte per la tramitació.
Em costa de creure que un empresari seriós deixi de fer un projecte a Andorra perquè l’administració sigui feixuga. Que puguin estar més o menys descontents puc arribar-ho a entendre, però una persona que ha pres una decisió ferma d’elaborar un projecte en un país no canvia de parer perquè l’administració funcioni millor o pitjor. Això no treu que comparteixo amb les associacions empresarials que un dels elements que no hem aconseguit millorar és aquesta percepció, o aquesta realitat que l’administració és burocràtica, feixuga i que costa molt treballar un projecte amb l’administració. I crec que ve motivat perquè hem estat treballant molt focalitzats a optimitzar cadascun dels ministeris, a agilitar molt els tràmits; els d’inversió estrangera van més ràpids que mai però al final hi ha un element i coincidim amb Funció Pública que la percepció de l’empresari és que se sent desatès, acaba havent d’interaccionar amb molta gent a l’administració i amb molts ministeris diferents, i Andorra hauria d’aspirar a tenir una excel·lència en l’atenció a l’empresari.
Els empresaris parlen dels problemes en els controls amb els bancs, d’inversions que obtenen el vistiplau de Govern i no el dels bancs, i plantejaven que potser s’ha de fer de manera coordinada perquè tota la responsabilitat no recaigui en el banc.
Els bancs són entitats privades i tenen capacitat per decidir quin client volen o quin client no volen. Nosaltres quan fem l’autorització d’una inversió estrangera fem una sèrie de validacions, el banc farà les seves, poden ser més restrictives que les del Govern. En aquest sentit, des del Govern hem instat els bancs, que motivats pel que ha passat en la plaça financera els dos darrers anys actuen amb un excés de zel, possiblement, els hem dit que no passem d’un extrem a l’altre, que siguin sensibles als projectes empresarials, a aquells projectes seriosos, i que intentin donar certa flexibilitat a tot això perquè és veritat que els bancs són un motor econòmic molt important per a les empreses, però no hem d’obviar que són empreses privades, que rendeixen comptes al seu consell d’administració i per tant prenen les seves pròpies decisions.