Epizen serà la porta d’entrada a Andorra. Arquitecte fundador de Buró Arquitectura Textil (BAT), empresa que ha participat en projectes com el Wanda Metropolitano o la T4 de l’aeroport de Madrid, és l’encarregat de la construcció de la façana exterior del centre Epizen de Sant Julià de Lòria. Què és l’arquitectura tèxtil? Doncs es tracta de construir una sèrie d’embolcalls amb materials tèxtils que, gràcies al fet que estan tensats, permeten reduir moltíssim la despesa energètica dels edificis que construïm. És com posar una segona pell o un abric a un edifici? Exacte. El que fem és substituir materials de xapa o el totxo de tota la vida i col·loquem aquesta segona pell a la façana de l’edifici. Aquest tèxtil tensat ens permet crear una estructura que, a més de sostenible, també et dona molta més flexibilitat i llibertat que d’altres materials no et donarien. I això ja aguanta? La clau passa per la tensió de l’embolcall. El fet d’estar tensat ens permet que el material resisteixi a la pluja o al vent. Ara estan treballant a Epizen, a Sant Julià, però també han treballat en projectes internacionals, no és així? Sí, hem estat en projectes com el nou estadi de l’Atlètic de Madrid, la Terminal 4 de l’aeroport de Madrid i en altres projectes arreu del món aquesta tècnica s’està començant a utilitzar molt. Com van les obres a Sant Julià? La veritat és que molt bé. Per part nostra estem anant força de pressa. Fins ara hem instal·lat ja 1.300 metres quadrats de la tela que va ubicada en els 120 triangles que hi ha a la part exterior de l’edifici. I quants metres li queden? Doncs en total són 3.500 metres quadrats de façana. Però només fa dues setmanes que trballem així que el ritme és bo. Això és també gràcies a la facilitat que et dona el tèxtil. El muntatge és molt més ràpid que no pas una estructura metàl·lica, perquè construïm en lleuger. Què vol dir això? Vol dir que haver de moure un material lleuger com amb el que nosaltres fem feina, no implica el mateix que haver d’aixecar barres de metall i això són menys recursos naturals. Encara més sostenible. El material que utilitzem és el cent per cent reciclable, però és que a més la llibertat que ens dona també permet adaptar la construcció a l’entorn natural. Epizen serà la porta d’entrada a Andorra i és el que la gent recordarà. A més, nosaltres produïm aquest material a Saragossa, fet que també redueix l’impacte ecològic del transport. Quan veu un projecte seu un cop acabat se sent orgullós? Encara que sigui només un projecte en el qual has participat de forma indirecta, tota obra que fas, des de la més petita fins a la més gran és un orgull quasi com de pare a fill. En el cas d’Epizen, també.
Epizen serà la porta d’entrada a Andorra. Arquitecte fundador de Buró Arquitectura Textil (BAT), empresa que ha participat en projectes com el Wanda Metropolitano o la T4 de l’aeroport de Madrid, és l’encarregat de la construcció de la façana exterior del centre Epizen de Sant Julià de Lòria.
Què és l’arquitectura tèxtil?
Doncs es tracta de construir una sèrie d’embolcalls amb materials tèxtils que, gràcies al fet que estan tensats, permeten reduir moltíssim la despesa energètica dels edificis que construïm.
És com posar una segona pell o un abric a un edifici?
Exacte. El que fem és substituir materials de xapa o el totxo de tota la vida i col·loquem aquesta segona pell a la façana de l’edifici. Aquest tèxtil tensat ens permet crear una estructura que, a més de sostenible, també et dona molta més flexibilitat i llibertat que d’altres materials no et donarien.
I això ja aguanta?
La clau passa per la tensió de l’embolcall. El fet d’estar tensat ens permet que el material resisteixi a la pluja o al vent.
Ara estan treballant a Epizen, a Sant Julià, però també han treballat en projectes internacionals, no és així?
Sí, hem estat en projectes com el nou estadi de l’Atlètic de Madrid, la Terminal 4 de l’aeroport de Madrid i en altres projectes arreu del món aquesta tècnica s’està començant a utilitzar molt.
Com van les obres a Sant Julià?
La veritat és que molt bé. Per part nostra estem anant força de pressa. Fins ara hem instal·lat ja 1.300 metres quadrats de la tela que va ubicada en els 120 triangles que hi ha a la part exterior de l’edifici.
I quants metres li queden?
Doncs en total són 3.500 metres quadrats de façana. Però només fa dues setmanes que trballem així que el ritme és bo. Això és també gràcies a la facilitat que et dona el tèxtil. El muntatge és molt més ràpid que no pas una estructura metàl·lica, perquè construïm en lleuger.
Què vol dir això?
Vol dir que haver de moure un material lleuger com amb el que nosaltres fem feina, no implica el mateix que haver d’aixecar barres de metall i això són menys recursos naturals.
Encara més sostenible.
El material que utilitzem és el cent per cent reciclable, però és que a més la llibertat que ens dona també permet adaptar la construcció a l’entorn natural. Epizen serà la porta d’entrada a Andorra i és el que la gent recordarà. A més, nosaltres produïm aquest material a Saragossa, fet que també redueix l’impacte ecològic del transport.
Quan veu un projecte seu un cop acabat se sent orgullós?
Encara que sigui només un projecte en el qual has participat de forma indirecta, tota obra que fas, des de la més petita fins a la més gran és un orgull quasi com de pare a fill. En el cas d’Epizen, també.