Categoria: Gestoria comptabilitats fiscalitat immobiliaria assessorament Andorra

Quina seria la fórmula adient per calcular el que un autònom ha de cotitzar a la Seguretat Social? No hi ha una resposta unànime, però sí que genera un ampli consens el diagnòstic del problema de l’actual model: és fruit d’un càlcul irreal, sobre un salari mitjà que no representa el que una bona part d’aquests petits empresaris genera mensualment i que suposa una llosa en les seves economies. La cotització del 22% dels autònoms es calcula en base al salari mitjà mensual cotitzat pel conjunt d’afiliats a la Seguretat Social. Una xifra que s’actualitza anualment i que per aquest 2017 s’ha situat en 2.041,35 euros. Per tant, aquest 2017 els treballadors per compte propi hauran d’aportar cada mes a la parapública 449,1 euros. El 2016 havien començat pagant 394 perquè el salari mitjà era més baix (1.973 euros) però també perquè la cotització encara era del 20%. La pujada de dos punts durant el 2016 va significar per als autònoms un increment de 40 euros mensuals en la seva aportació a la CASS.

Torna el debat
Aquests afiliats, doncs, van tancar l’any 2016 pagant 434 euros a la Seguretat Social i l’actualització del salari mitjà els ha suposat un nou increment en menys de 12 mesos. Suficient per tornar a aixecar la veu. “Jo no cobro 2.000 euros!” és la queixa més expressada aquests dies. “La mesura del salari mitjà aplicat als autònoms no té molt sentit perquè està esbiaixada per dos motius”, reflexiona Jordi Galobardas, representant d’empresaris i treballadors per compte propi al consell d’administració de la CASS. Per què? “Per un costat perquè el salari mitjà, com que engloba totes les categories professionals, el que tira molt amunt són els salaris del sector financer i l’administració, sectors on no hi ha autònoms i per tant és una mica absurd regular-ho tenint-los en compte”, continua. Però no és l’únic motiu pel qual considera que la xifra és irreal. I és que en el càlcul no només es tenen en compte els sous cotitzats de tots els assegurats, també d’altres conceptes retributius com ara indemnitzacions per acomiadament. “No és realment el salari mitjà, sinó la remuneració mitjana, i per tant també està esbiaixat”, assenyala.

https://www.diariandorra.ad/noticies/reportatges/2017/02/19/autonoms_cotitzacio_polemica_112579_1134.html

El responsable d’Actua remarca la tasca per donar a conèixer el país com a destinació de negocis amb accions en mercats puntuals, i amb la presència mensual a les ambaixades a Madrid i París per fer promoció econòmica i aconseguir intercanvis empresarials que estan quallant, segons exposa a COPE Andorra-AD Ràdio.

Es pot concloure que la inversió estrangera està estancada?
Diria que no. Van dos anys seguits, el 2015 i el 2016, que estem en 97 milions d’euros, és una inversió estrangera que, per als que no estiguin avesats al que significa, si la posem en comparació amb el PIB és el 3,8% i la mitjana europea, el que capten altres països, està per sota d’aquests valors. Però diria que en el tercer any de llançar un projecte estar ja per sobre dels paràmetres de la mitjana europea, que se situa en l’1,5%, seria poc prudent dir que no estem assolint resultats satisfactoris.

Com evolucionen els números d’aquest any?
Crec que és prematur dir-ho, els projectes tenen un període de maduració llarg i per això hem d’esperar a final d’any. La percepció és que detecto més moviment, molts més projectes empresarials que estan arribant, estem creixen pràcticament un 4% en la interacció d’empresaris que ens estan visitant, sobretot a Actua perquè els assessorem, i em dona un indicador que probablement la inversió estrangera del 2017 acabi en paràmetres superiors al 2016.

Un dels entrebancs que es destaca sempre per a la inversió estrangera és la burocràcia i, segons la CEA, hi ha empresaris que desisteixen de fer el projecte per la tramitació.
Em costa de creure que un empresari seriós deixi de fer un projecte a Andorra perquè l’administració sigui feixuga. Que puguin estar més o menys descontents puc arribar-ho a entendre, però una persona que ha pres una decisió ferma d’elaborar un projecte en un país no canvia de parer perquè l’administració funcioni millor o pitjor. Això no treu que comparteixo amb les associacions empresarials que un dels elements que no hem aconseguit millorar és aquesta percepció, o aquesta realitat que l’administració és burocràtica, feixuga i que costa molt treballar un projecte amb l’administració. I crec que ve motivat perquè hem estat treballant molt focalitzats a optimitzar cadascun dels ministeris, a agilitar molt els tràmits; els d’inversió estrangera van més ràpids que mai però al final hi ha un element i coincidim amb Funció Pública que la percepció de l’empresari és que se sent desatès, acaba havent d’interaccionar amb molta gent a l’administració i amb molts ministeris diferents, i Andorra hauria d’aspirar a tenir una excel·lència en l’atenció a l’empresari.

Els empresaris parlen dels problemes en els controls amb els bancs, d’inversions que obtenen el vistiplau de Govern i no el dels bancs, i plantejaven que potser s’ha de fer de manera coordinada perquè tota la responsabilitat no recaigui en el banc.
Els bancs són entitats privades i tenen capacitat per decidir quin client volen o quin client no volen. Nosaltres quan fem l’autorització d’una inversió estrangera fem una sèrie de validacions, el banc farà les seves, poden ser més restrictives que les del Govern. En aquest sentit, des del Govern hem instat els bancs, que motivats pel que ha passat en la plaça financera els dos dar­rers anys actuen amb un excés de zel, possiblement, els hem dit que no passem d’un extrem a l’altre, que siguin sensibles als projectes empresarials, a aquells projectes seriosos, i que intentin donar certa flexibilitat a tot això perquè és veritat que els bancs són un motor econòmic molt important per a les empreses, però no hem d’obviar que són empreses privades, que rendeixen comptes al seu consell d’administració i per tant prenen les seves pròpies decisions.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2017/06/18/hem_demanat_als_bancs_certa_flexibilitat_amb_inversio_fora_117470_1125.html

ASPECTES DE LA JURISPRUDÈNCIA AL PRINCIPAT D ANDORRA 20 ANYS DE CONSTITUCIÓ (Clic Aqui

Expat Andorre, allez vivre en Andorre, comment habiter en Andorre, habiter en Andorre, comment résider en Andorre, ou vivre en Andorre, résidence fiscale en Andorra, expatriation fiscale Andorre, s’installer en Andorre, vivre en Andorre pour un Français, s’installer en Andorre, résider en Andorre pour les sportifs professionnels. Où habiter en Andorre, partir vivre en Andorre, résider en Andorre, s’expatrier en Andorre avec Gestoria Andorre, vivre en Andorre, résidence fiscale en Andorre.
Conciergerie privée Andorra, conciergerie privée, tarif conciergerie privée de luxe. Conciergerie privée tarif, conciergerie privée autoentrepreneur, conciergerie privée de luxe, conciergerie de privée, conciergerie privée de luxe Andorre, conciergerie privée autoentrepreneur, conciergerie privée, c’est quoi exactement en Andorra.
Je vous propose une conciergerie privée avec un très petit cout des services en Andorra, conciergerie privée contrat Andorre, conciergerie privée concurrente Andorre, conciergerie coût en Andorra.

Andorra està decidida a atreure empreses, residents passius o actius i inversions cap al seu territori. Per això, s’han creat una sèrie d’impostos pensats per atreure la inversió estrangera i la creació de noves empreses a Andorra. Comptem amb uns règims especials de l’impost de societats pensats per la creació d’empreses hòlding, empreses de trading, empreses d’intermediació o comissionistes, així com empreses de gestió d’intangibles com drets d’autor i empreses de gestió de marques i patents. I a Andorra podrà gaudir de la tranquil·litat de viure a un dels països més segurs del món, sinó el més segur. Amb uns serveis d’alta qualitat i una proximitat que sols es pot trobar a Andorra, a Andorra tots els serveis estan ben a prop i un cop has aparcat el cotxe pots anar a peu a fer totes les gestions, infinitat d’aparcaments i 3 sistemes d’ensenyament públic on es pot optar per l’educació dels seus fills en entorns diversos com el Lycée Français, l’escola Andorrana molt innovadora i pedagògica o l’escola Espanyola. També disposem d’escoles privades on fer immersió en Anglès.

ESTABILITAT EN EL MARC FISCAL
L’EFA, que ahir va presentar els actes que realitzarà els propers mesos (el primer serà una jornada sobre canvis tecnològics i emprenedoria social el 4 de juliol), va reclamar ahir “estabilitat” en el marc fiscal. “El més important ara mateix és que no hi hagi constants canvis, que les regles de joc no variïn i que no hi hagi inseguretat jurídica”, va indicar el president de l’associació patronal, Francesc Mora, que va recordar que el desplegament fiscal s’ha fet per poder signar convenis i ser homologables amb la resta de països. I va mostrar el seu desig que la capacitat recaptatòria d’aquest marc no tingui com a resultat un procés d’increment tributari constant en els propers anys.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2017/06/16/l_empresa_familiar_vol_una_reforma_que_posi_perill_mercat_laboral_117404_1125.html

L’Empresa Familiar vol una reforma que no posi “en perill” el mercat laboral. Reclama al Govern més informació respecte a la negociació per a un acord d’associació amb la UE:

L’Empresa Familiar Andorrana (EFA) farà aportacions a les tres lleis laborals de DA: la que reforma el Codi de relacions laborals, la del dret de vaga i la de l’acció sindical. Així ho van assegurar ahir en un esmorzar amb els mitjans de comunicació el president i el secretari de l’EFA, Francesc Mora i Joan Tomàs, que van preferir no indicar quines seran aquestes aportacions. El que sí que van fer és advertir que cap de les tres lleis no ha de posar en perill el mercat laboral andorrà. “És un fet que el nostre mercat laboral funciona i que s’ha d’anar amb compte [en el moment de legislar] per preservar-lo”, va dir Tomàs, que no es va estar de fer dos suggeriments respecte dels textos legislatius. El primer: que la reforma laboral “no tingui un cost excessiu per a les empreses”. El segon: que a l’hora de concretar les lleis es tingui en compte que “el mercat laboral andorrà no té res a veure amb l’espanyol, el francès o el britànic”. Per últim, va demanar que es faci tot el possible perquè sigui fàcil obrir empreses i també tancar-les.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2017/06/16/l_empresa_familiar_vol_una_reforma_que_posi_perill_mercat_laboral_117404_1125.html