La Hisenda espanyola no tornarà els diners als que van pagar per tenir béns a l’estranger – Andorra – Model 720

La Hisenda espanyola no tornarà els diners a qui van pagar per tenir béns a l'estranger. Els contribuents espanyols que van pagar per tenir béns patrimonials no justificats, com que no varen informar o comunicar fora de termini els seus béns i drets a l’estranger, mitjançant el model 720, hauran de demostrar que aquestes rendes estaven prescrites per aconseguir que Hisenda els retorni els diners, segons va informar ahir, El País. El formulari anomenat model 720 és el que s’imposa als residents fiscals espanyols per haver de declarar els béns que tenen a l’estranger i que té influència al país pel volum de pisos a Andorra propietat de no-residents espanyols. Així ho ha aclarit el Tribunal Econòmic Administratiu Central en una recent resolució que aplica la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va anul·lar aquest model per produir un efecte d’imprescriptibilitat de les rendes aflorades i imposar sancions desproporcionades.

La Hisenda espanyola no tornarà els diners a qui van pagar per tenir béns a l’estranger. Els contribuents espanyols que van pagar per tenir béns patrimonials no justificats, com que no varen informar o comunicar fora de termini els seus béns i drets a l’estranger, mitjançant el model 720, hauran de demostrar que aquestes rendes estaven prescrites per aconseguir que Hisenda els retorni els diners, segons va informar ahir, El País.

El formulari anomenat model 720 és el que s’imposa als residents fiscals espanyols per haver de declarar els béns que tenen a l’estranger i que té influència al país pel volum de pisos a Andorra propietat de no-residents espanyols. Així ho ha aclarit el Tribunal Econòmic Administratiu Central en una recent resolució que aplica la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que va anul·lar aquest model per produir un efecte d’imprescriptibilitat de les rendes aflorades i imposar sancions desproporcionades.

 

Text propietat:  https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2022/03/22/la_hisenda_espanyola_no_tornara_els_diners_als_que_van_pagar_per_tenir_bens_estranger_197425_1125.html

XAVIER ESPOT – PRESIDENT DEL GOVERN D’ANDORRA – Benvolguts conciutadans i conciutadanes

Benvolguts conciutadans i conciutadanes, Després de més de dos anys de pandèmia, la simptomatologia lleu de la variant òmicron, juntament amb un alt grau d’immunització de la població, ens ha permès deixar –gradualment– sense efectes la major part de mesures contra la COVID-19 i albirar el principi de la fi de la pandèmia. Tanmateix, no podem ignorar la versatilitat d’aquest virus, i això implica no abaixar la guàrdia i continuar reforçant aspectes clau com l’atenció a les persones més vulnerables. Aquest 14 de març commemorem l’aprovació per referèndum de la Constitució. Vint-i-nou anys després de la consolidació d’un llarg camí de reformes i modernització de les institucions amb l’assentament de la sobirania popular i de la separació de poders, o el reconeixement de la personalitat jurídica internacional; en definitiva, l’assentament de les bases de l’Andorra contemporània. Gairebé trenta anys després, ens trobem en un altre moment decisiu per al futur del nostre país. La pandèmia de la COVID-19 ha estat certament una mena de mirall de les nostres debilitats, dels processos que cal accelerar davant d’aquesta crisi multidimensional. Tanmateix, les crisis també s’han de concebre com a generadors de noves oportunitats, més enllà dels sectors tradicionals que han guiat i han fet prosperar la nostra economia. En tot cas, però, gran part dels indicadors econòmics van recuperant els nivells prepandèmia, fet que ens permet encarar els principals reptes de futur amb una certa dosi d’optimisme i recuperar la confiança. La lluita contra el canvi climàtic, la diversificació econòmica en clau d’innovació i sostenibilitat, la revolució, transformació i acceleració digital i tecnològica de la nostra societat, la capacitat de crear llocs de treball en sectors emergents o les negociacions per l’Acord d’associació amb la Unió Europea, són els principals reptes als quals hem de fer front per continuar avançant i consolidar el nostre país com un país d’oportunitats, de creixement econòmic i de cohesió social. Per fer-ho,  hem de ser capaços, entre totes les institucions i els sectors econòmics, de generar il·lusió i fer prevaldre el caràcter resilient, que encaixa plenament amb l’evolució històrica i social d’Andorra, i també deixar de banda l’interès més immediat o sectorial en benefici d’una visió més general, plural i de futur. En els moments més complexos de la crisi, el Govern va desplegar un paquet de mesures de suport al teixit productiu sense precedents. El que va significar un baló d’oxigen i un coixí per permetre la reactivació econòmica, per a bona part de les empreses i els autònoms del país, això ha estat possible gràcies al rigor pressupostari i a la consolidació del model fiscal implementat durant els anys anteriors. Fa poques setmanes sèiem al voltant d’una mateixa taula el Govern, els grups parlamentaris que formen el Consell General i els comuns, per iniciar una reflexió pausada sobre la reforma del marc tributari. Una reforma que requereix un ampli consens, sense apriorismes però amb una àmplia visió transversal que ens permeti entre totes les institucions, més enllà de les estrictes competències, conservar l’homologació internacional i fer que el país continuï sent preeminentment competitiu, alhora que es manté la capacitat inversora i de suport al teixit productiu i als col·lectius més vulnerables. I aquestes premisses no només les hem d’aplicar en l’àmbit estrictament fiscal, sinó que les sinergies entre administracions també són més necessàries que mai en tots els àmbits que ens concerneixen i que tenen un caràcter decisiu en el dia a dia de les ciutadanes i els ciutadans. És el cas, per exemple, de l’habitatge. És evident que encara persisteixen forts desequilibris que justifiquen la necessitat d’accionar mesures per part de tot el sector públic, per plantejar solucions i garantir el dret a un habitatge digne per a tothom. El desplegament de la Constitució al llarg d’aquests darrers vint-i-nou anys ha contribuït clarament a modernitzar la societat andorrana, però cal continuar adaptant els seus preceptes a una realitat que canvia constantment. La Carta Magna fixa les bases de la modernització del nostre país, així i tot, la tasca dels responsables polítics és de desenvolupar-la. En aquest sentit, des del Govern, tot i l’alt grau de dedicació per combatre els estralls de la pandèmia, hem continuat treballant en el nostre full de ruta per continuar sent un país preparat i atractiu l’endemà de la crisi sanitària. Quan el conjunt dels països reprenien una tímida activitat econòmica la posobra del confinament, nosaltres fèiem públic el nostre projecte de govern per al qual quedava de legislatura. Un full de ruta detallat que vam anomenar Horitzó 23, en què s’exposaven les accions que havíem de dur a terme més enllà de la gestió sanitària. Així doncs, al llarg d’aquests dos anys marcats per la COVID-19, l’Executiu ha continuat fent feina incansablement; la pandèmia no ha aturat l’execució del nostre projecte executiu. Avui, dos anys més tard de l’aparició del coronavirus a Andorra, podem dir que la gran majoria de projectes i accions inclosos en l’Horitzó 23 han estat endegats, i en molts casos completats. A tall d’exemple, el Govern que tinc l’honor d’encapçalar ha aconseguit fites tan cabdals com constituir un fons publicoprivat per tenir una capacitat inversora de prop de 15 milions d’euros per continuar donant resposta a la problemàtica de l’habitatge; més enllà de les mesures quirúrgiques que volen frenar l’augment de preus dels lloguers; fomentar el transport públic amb l’abaratiment del tiquet mensual, tot analitzant alternatives al transport convencional per revertir la preocupació envers la mobilitat; aconseguir vols regulars a l’aeroport d’Andorra-la Seu, i iniciar els tràmits per fer realitat l’heliport nacional. Per diversificar la nostra economia, hem avançat molt en el desenvolupament d’una zona franca i hem continuat fent esforços per diversificar la nostra oferta turística. Volem fomentar el relleu generacional i acompanyar encara més el sector agrícola amb l’aprovació d’un projecte de llei òmnibus i la llei d’economia circular. Hem prosseguit amb bons resultats la negociació de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, que ha de suposar la culminació de la nostra homologació i l’obertura de nous sectors econòmics a Andorra, la internacionalització de les nostres empreses i més oportunitats per als nostres estudiants i treballadors en l’àmbit europeu. La diversificació dels nostres pilars econòmics ha d’anar acompanyada del camí emprès des de fa anys per a l’homologació i la resiliència del nostre deute públic. Per aquest motiu hem dut a terme les primeres emissions internacionals de deute públic amb excel·lents resultats gràcies l’adhesió al Fons Monetari Internacional. A més, des del nostre punt de vista una Andorra moderna ha de ser un país actiu i respectat en els fòrums multilaterals; un bon exemple és l’èxit de la Cimera iberoamericana que vam acollir ara fa un any. No obstant això, hem continuat reforçant les nostres relacions bilaterals,  particularment amb els nostres dos països i territoris veïns. La modernització del Principat també implica fomentar la digitalització del país amb una dotació de més de 20 milions d’euros. Tot això en un entorn natural excepcional i que seguim protegint, amb tres sistemes educatius públics d’excel·lència i amb un sistema de salut pública que ha demostrat estar a l’altura en moments de màxima tensió, una sanitat pública que continuem millorant i de la qual continuem ampliant el radi d’acció amb projectes com el Pla integral de salut mental i addiccions. Aquestes i altres accions han estat les que hem endegat durant aquests darrers dos anys. No hauria servit de res focalitzar-nos en la gestió diària de la crisi sanitària sense tenir una visió a llarg termini que resolgués les problemàtiques dels nostres conciutadans, perquè més enllà de la gestió de la pandèmia enteníem que, més que mai, Andorra ha d’estar preparada per encarar els grans reptes de futur, i ser un país capdavanter en els temps certament convulsos que ens toca viure. En efecte, no puc finalitzar aquesta salutació sense tenir un sentit pensament per a totes les persones que aquests dies estan patint els estralls d’una guerra injustificada a Ucraïna. En nom de tot el Govern i en nom propi us desitjo un bon dia de la Constitució.

Benvolguts conciutadans i conciutadanes,

Després de més de dos anys de pandèmia, la simptomatologia lleu de la variant òmicron, juntament amb un alt grau d’immunització de la població, ens ha permès deixar –gradualment– sense efectes la major part de mesures contra la COVID-19 i albirar el principi de la fi de la pandèmia. Tanmateix, no podem ignorar la versatilitat d’aquest virus, i això implica no abaixar la guàrdia i continuar reforçant aspectes clau com l’atenció a les persones més vulnerables.

Benvolguts conciutadans i conciutadanes, Després de més de dos anys de pandèmia, la simptomatologia lleu de la variant òmicron, juntament amb un alt grau d’immunització de la població, ens ha permès deixar –gradualment– sense efectes la major part de mesures contra la COVID-19 i albirar el principi de la fi de la pandèmia. Tanmateix, no podem ignorar la versatilitat d’aquest virus, i això implica no abaixar la guàrdia i continuar reforçant aspectes clau com l’atenció a les persones més vulnerables. Aquest 14 de març commemorem l’aprovació per referèndum de la Constitució. Vint-i-nou anys després de la consolidació d’un llarg camí de reformes i modernització de les institucions amb l’assentament de la sobirania popular i de la separació de poders, o el reconeixement de la personalitat jurídica internacional; en definitiva, l’assentament de les bases de l’Andorra contemporània. Gairebé trenta anys després, ens trobem en un altre moment decisiu per al futur del nostre país. La pandèmia de la COVID-19 ha estat certament una mena de mirall de les nostres debilitats, dels processos que cal accelerar davant d’aquesta crisi multidimensional. Tanmateix, les crisis també s’han de concebre com a generadors de noves oportunitats, més enllà dels sectors tradicionals que han guiat i han fet prosperar la nostra economia. En tot cas, però, gran part dels indicadors econòmics van recuperant els nivells prepandèmia, fet que ens permet encarar els principals reptes de futur amb una certa dosi d’optimisme i recuperar la confiança. La lluita contra el canvi climàtic, la diversificació econòmica en clau d’innovació i sostenibilitat, la revolució, transformació i acceleració digital i tecnològica de la nostra societat, la capacitat de crear llocs de treball en sectors emergents o les negociacions per l’Acord d’associació amb la Unió Europea, són els principals reptes als quals hem de fer front per continuar avançant i consolidar el nostre país com un país d’oportunitats, de creixement econòmic i de cohesió social. Per fer-ho,  hem de ser capaços, entre totes les institucions i els sectors econòmics, de generar il·lusió i fer prevaldre el caràcter resilient, que encaixa plenament amb l’evolució històrica i social d’Andorra, i també deixar de banda l’interès més immediat o sectorial en benefici d’una visió més general, plural i de futur. En els moments més complexos de la crisi, el Govern va desplegar un paquet de mesures de suport al teixit productiu sense precedents. El que va significar un baló d’oxigen i un coixí per permetre la reactivació econòmica, per a bona part de les empreses i els autònoms del país, això ha estat possible gràcies al rigor pressupostari i a la consolidació del model fiscal implementat durant els anys anteriors. Fa poques setmanes sèiem al voltant d’una mateixa taula el Govern, els grups parlamentaris que formen el Consell General i els comuns, per iniciar una reflexió pausada sobre la reforma del marc tributari. Una reforma que requereix un ampli consens, sense apriorismes però amb una àmplia visió transversal que ens permeti entre totes les institucions, més enllà de les estrictes competències, conservar l’homologació internacional i fer que el país continuï sent preeminentment competitiu, alhora que es manté la capacitat inversora i de suport al teixit productiu i als col·lectius més vulnerables. I aquestes premisses no només les hem d’aplicar en l’àmbit estrictament fiscal, sinó que les sinergies entre administracions també són més necessàries que mai en tots els àmbits que ens concerneixen i que tenen un caràcter decisiu en el dia a dia de les ciutadanes i els ciutadans. És el cas, per exemple, de l’habitatge. És evident que encara persisteixen forts desequilibris que justifiquen la necessitat d’accionar mesures per part de tot el sector públic, per plantejar solucions i garantir el dret a un habitatge digne per a tothom. El desplegament de la Constitució al llarg d’aquests darrers vint-i-nou anys ha contribuït clarament a modernitzar la societat andorrana, però cal continuar adaptant els seus preceptes a una realitat que canvia constantment. La Carta Magna fixa les bases de la modernització del nostre país, així i tot, la tasca dels responsables polítics és de desenvolupar-la. En aquest sentit, des del Govern, tot i l’alt grau de dedicació per combatre els estralls de la pandèmia, hem continuat treballant en el nostre full de ruta per continuar sent un país preparat i atractiu l’endemà de la crisi sanitària. Quan el conjunt dels països reprenien una tímida activitat econòmica la posobra del confinament, nosaltres fèiem públic el nostre projecte de govern per al qual quedava de legislatura. Un full de ruta detallat que vam anomenar Horitzó 23, en què s’exposaven les accions que havíem de dur a terme més enllà de la gestió sanitària. Així doncs, al llarg d’aquests dos anys marcats per la COVID-19, l’Executiu ha continuat fent feina incansablement; la pandèmia no ha aturat l’execució del nostre projecte executiu. Avui, dos anys més tard de l’aparició del coronavirus a Andorra, podem dir que la gran majoria de projectes i accions inclosos en l’Horitzó 23 han estat endegats, i en molts casos completats. A tall d’exemple, el Govern que tinc l’honor d’encapçalar ha aconseguit fites tan cabdals com constituir un fons publicoprivat per tenir una capacitat inversora de prop de 15 milions d’euros per continuar donant resposta a la problemàtica de l’habitatge; més enllà de les mesures quirúrgiques que volen frenar l’augment de preus dels lloguers; fomentar el transport públic amb l’abaratiment del tiquet mensual, tot analitzant alternatives al transport convencional per revertir la preocupació envers la mobilitat; aconseguir vols regulars a l’aeroport d’Andorra-la Seu, i iniciar els tràmits per fer realitat l’heliport nacional. Per diversificar la nostra economia, hem avançat molt en el desenvolupament d’una zona franca i hem continuat fent esforços per diversificar la nostra oferta turística. Volem fomentar el relleu generacional i acompanyar encara més el sector agrícola amb l’aprovació d’un projecte de llei òmnibus i la llei d’economia circular. Hem prosseguit amb bons resultats la negociació de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, que ha de suposar la culminació de la nostra homologació i l’obertura de nous sectors econòmics a Andorra, la internacionalització de les nostres empreses i més oportunitats per als nostres estudiants i treballadors en l’àmbit europeu. La diversificació dels nostres pilars econòmics ha d’anar acompanyada del camí emprès des de fa anys per a l’homologació i la resiliència del nostre deute públic. Per aquest motiu hem dut a terme les primeres emissions internacionals de deute públic amb excel·lents resultats gràcies l’adhesió al Fons Monetari Internacional. A més, des del nostre punt de vista una Andorra moderna ha de ser un país actiu i respectat en els fòrums multilaterals; un bon exemple és l’èxit de la Cimera iberoamericana que vam acollir ara fa un any. No obstant això, hem continuat reforçant les nostres relacions bilaterals,  particularment amb els nostres dos països i territoris veïns. La modernització del Principat també implica fomentar la digitalització del país amb una dotació de més de 20 milions d’euros. Tot això en un entorn natural excepcional i que seguim protegint, amb tres sistemes educatius públics d’excel·lència i amb un sistema de salut pública que ha demostrat estar a l’altura en moments de màxima tensió, una sanitat pública que continuem millorant i de la qual continuem ampliant el radi d’acció amb projectes com el Pla integral de salut mental i addiccions. Aquestes i altres accions han estat les que hem endegat durant aquests darrers dos anys. No hauria servit de res focalitzar-nos en la gestió diària de la crisi sanitària sense tenir una visió a llarg termini que resolgués les problemàtiques dels nostres conciutadans, perquè més enllà de la gestió de la pandèmia enteníem que, més que mai, Andorra ha d’estar preparada per encarar els grans reptes de futur, i ser un país capdavanter en els temps certament convulsos que ens toca viure. En efecte, no puc finalitzar aquesta salutació sense tenir un sentit pensament per a totes les persones que aquests dies estan patint els estralls d’una guerra injustificada a Ucraïna. En nom de tot el Govern i en nom propi us desitjo un bon dia de la Constitució.

Aquest 14 de març commemorem l’aprovació per referèndum de la Constitució. Vint-i-nou anys després de la consolidació d’un llarg camí de reformes i modernització de les institucions amb l’assentament de la sobirania popular i de la separació de poders, o el reconeixement de la personalitat jurídica internacional; en definitiva, l’assentament de les bases de l’Andorra contemporània.

Gairebé trenta anys després, ens trobem en un altre moment decisiu per al futur del nostre país. La pandèmia de la COVID-19 ha estat certament una mena de mirall de les nostres debilitats, dels processos que cal accelerar davant d’aquesta crisi multidimensional. Tanmateix, les crisis també s’han de concebre com a generadors de noves oportunitats, més enllà dels sectors tradicionals que han guiat i han fet prosperar la nostra economia. En tot cas, però, gran part dels indicadors econòmics van recuperant els nivells prepandèmia, fet que ens permet encarar els principals reptes de futur amb una certa dosi d’optimisme i recuperar la confiança.

Benvolguts conciutadans i conciutadanes, Després de més de dos anys de pandèmia, la simptomatologia lleu de la variant òmicron, juntament amb un alt grau d’immunització de la població, ens ha permès deixar –gradualment– sense efectes la major part de mesures contra la COVID-19 i albirar el principi de la fi de la pandèmia. Tanmateix, no podem ignorar la versatilitat d’aquest virus, i això implica no abaixar la guàrdia i continuar reforçant aspectes clau com l’atenció a les persones més vulnerables. Aquest 14 de març commemorem l’aprovació per referèndum de la Constitució. Vint-i-nou anys després de la consolidació d’un llarg camí de reformes i modernització de les institucions amb l’assentament de la sobirania popular i de la separació de poders, o el reconeixement de la personalitat jurídica internacional; en definitiva, l’assentament de les bases de l’Andorra contemporània. Gairebé trenta anys després, ens trobem en un altre moment decisiu per al futur del nostre país. La pandèmia de la COVID-19 ha estat certament una mena de mirall de les nostres debilitats, dels processos que cal accelerar davant d’aquesta crisi multidimensional. Tanmateix, les crisis també s’han de concebre com a generadors de noves oportunitats, més enllà dels sectors tradicionals que han guiat i han fet prosperar la nostra economia. En tot cas, però, gran part dels indicadors econòmics van recuperant els nivells prepandèmia, fet que ens permet encarar els principals reptes de futur amb una certa dosi d’optimisme i recuperar la confiança. La lluita contra el canvi climàtic, la diversificació econòmica en clau d’innovació i sostenibilitat, la revolució, transformació i acceleració digital i tecnològica de la nostra societat, la capacitat de crear llocs de treball en sectors emergents o les negociacions per l’Acord d’associació amb la Unió Europea, són els principals reptes als quals hem de fer front per continuar avançant i consolidar el nostre país com un país d’oportunitats, de creixement econòmic i de cohesió social. Per fer-ho,  hem de ser capaços, entre totes les institucions i els sectors econòmics, de generar il·lusió i fer prevaldre el caràcter resilient, que encaixa plenament amb l’evolució històrica i social d’Andorra, i també deixar de banda l’interès més immediat o sectorial en benefici d’una visió més general, plural i de futur. En els moments més complexos de la crisi, el Govern va desplegar un paquet de mesures de suport al teixit productiu sense precedents. El que va significar un baló d’oxigen i un coixí per permetre la reactivació econòmica, per a bona part de les empreses i els autònoms del país, això ha estat possible gràcies al rigor pressupostari i a la consolidació del model fiscal implementat durant els anys anteriors. Fa poques setmanes sèiem al voltant d’una mateixa taula el Govern, els grups parlamentaris que formen el Consell General i els comuns, per iniciar una reflexió pausada sobre la reforma del marc tributari. Una reforma que requereix un ampli consens, sense apriorismes però amb una àmplia visió transversal que ens permeti entre totes les institucions, més enllà de les estrictes competències, conservar l’homologació internacional i fer que el país continuï sent preeminentment competitiu, alhora que es manté la capacitat inversora i de suport al teixit productiu i als col·lectius més vulnerables. I aquestes premisses no només les hem d’aplicar en l’àmbit estrictament fiscal, sinó que les sinergies entre administracions també són més necessàries que mai en tots els àmbits que ens concerneixen i que tenen un caràcter decisiu en el dia a dia de les ciutadanes i els ciutadans. És el cas, per exemple, de l’habitatge. És evident que encara persisteixen forts desequilibris que justifiquen la necessitat d’accionar mesures per part de tot el sector públic, per plantejar solucions i garantir el dret a un habitatge digne per a tothom. El desplegament de la Constitució al llarg d’aquests darrers vint-i-nou anys ha contribuït clarament a modernitzar la societat andorrana, però cal continuar adaptant els seus preceptes a una realitat que canvia constantment. La Carta Magna fixa les bases de la modernització del nostre país, així i tot, la tasca dels responsables polítics és de desenvolupar-la. En aquest sentit, des del Govern, tot i l’alt grau de dedicació per combatre els estralls de la pandèmia, hem continuat treballant en el nostre full de ruta per continuar sent un país preparat i atractiu l’endemà de la crisi sanitària. Quan el conjunt dels països reprenien una tímida activitat econòmica la posobra del confinament, nosaltres fèiem públic el nostre projecte de govern per al qual quedava de legislatura. Un full de ruta detallat que vam anomenar Horitzó 23, en què s’exposaven les accions que havíem de dur a terme més enllà de la gestió sanitària. Així doncs, al llarg d’aquests dos anys marcats per la COVID-19, l’Executiu ha continuat fent feina incansablement; la pandèmia no ha aturat l’execució del nostre projecte executiu. Avui, dos anys més tard de l’aparició del coronavirus a Andorra, podem dir que la gran majoria de projectes i accions inclosos en l’Horitzó 23 han estat endegats, i en molts casos completats. A tall d’exemple, el Govern que tinc l’honor d’encapçalar ha aconseguit fites tan cabdals com constituir un fons publicoprivat per tenir una capacitat inversora de prop de 15 milions d’euros per continuar donant resposta a la problemàtica de l’habitatge; més enllà de les mesures quirúrgiques que volen frenar l’augment de preus dels lloguers; fomentar el transport públic amb l’abaratiment del tiquet mensual, tot analitzant alternatives al transport convencional per revertir la preocupació envers la mobilitat; aconseguir vols regulars a l’aeroport d’Andorra-la Seu, i iniciar els tràmits per fer realitat l’heliport nacional. Per diversificar la nostra economia, hem avançat molt en el desenvolupament d’una zona franca i hem continuat fent esforços per diversificar la nostra oferta turística. Volem fomentar el relleu generacional i acompanyar encara més el sector agrícola amb l’aprovació d’un projecte de llei òmnibus i la llei d’economia circular. Hem prosseguit amb bons resultats la negociació de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, que ha de suposar la culminació de la nostra homologació i l’obertura de nous sectors econòmics a Andorra, la internacionalització de les nostres empreses i més oportunitats per als nostres estudiants i treballadors en l’àmbit europeu. La diversificació dels nostres pilars econòmics ha d’anar acompanyada del camí emprès des de fa anys per a l’homologació i la resiliència del nostre deute públic. Per aquest motiu hem dut a terme les primeres emissions internacionals de deute públic amb excel·lents resultats gràcies l’adhesió al Fons Monetari Internacional. A més, des del nostre punt de vista una Andorra moderna ha de ser un país actiu i respectat en els fòrums multilaterals; un bon exemple és l’èxit de la Cimera iberoamericana que vam acollir ara fa un any. No obstant això, hem continuat reforçant les nostres relacions bilaterals,  particularment amb els nostres dos països i territoris veïns. La modernització del Principat també implica fomentar la digitalització del país amb una dotació de més de 20 milions d’euros. Tot això en un entorn natural excepcional i que seguim protegint, amb tres sistemes educatius públics d’excel·lència i amb un sistema de salut pública que ha demostrat estar a l’altura en moments de màxima tensió, una sanitat pública que continuem millorant i de la qual continuem ampliant el radi d’acció amb projectes com el Pla integral de salut mental i addiccions. Aquestes i altres accions han estat les que hem endegat durant aquests darrers dos anys. No hauria servit de res focalitzar-nos en la gestió diària de la crisi sanitària sense tenir una visió a llarg termini que resolgués les problemàtiques dels nostres conciutadans, perquè més enllà de la gestió de la pandèmia enteníem que, més que mai, Andorra ha d’estar preparada per encarar els grans reptes de futur, i ser un país capdavanter en els temps certament convulsos que ens toca viure. En efecte, no puc finalitzar aquesta salutació sense tenir un sentit pensament per a totes les persones que aquests dies estan patint els estralls d’una guerra injustificada a Ucraïna. En nom de tot el Govern i en nom propi us desitjo un bon dia de la Constitució.

La lluita contra el canvi climàtic, la diversificació econòmica en clau d’innovació i sostenibilitat, la revolució, transformació i acceleració digital i tecnològica de la nostra societat, la capacitat de crear llocs de treball en sectors emergents o les negociacions per l’Acord d’associació amb la Unió Europea, són els principals reptes als quals hem de fer front per continuar avançant i consolidar el nostre país com un país d’oportunitats, de creixement econòmic i de cohesió social. Per fer-ho,  hem de ser capaços, entre totes les institucions i els sectors econòmics, de generar il·lusió i fer prevaldre el caràcter resilient, que encaixa plenament amb l’evolució històrica i social d’Andorra, i també deixar de banda l’interès més immediat o sectorial en benefici d’una visió més general, plural i de futur.

Retrouvez les coordonnées de Set Up, Conciergerie Privée de la Principauté, afin de réussir votre expatriation en Andorre facilement et sans aucune contrainte. Nous vous accompagnons de la définition de votre projet à votre installation en Andorre et vous proposons encore de multiples services et prestations une fois sur place. Expatriation en Andorre : les coordonnées de Set Up, Conciergerie Privée Facilitez-vous la vie et réussissez votre expatriation en Andorre en ayant recours aux nombreux services proposés par la Gestoria privée Setup en Andorre, dont voici les coordonnées : Set Up, Virginie Hergel Téléphone : 00376 331586 Contacter par mail Adresse : Edifici no25, 1,2, Carrer Joan Maragall, AD500 Andorra la Vella Andorre N’hésitez pas à joindre Set Up, nous vous répondrons dans les plus brefs délais !

En els moments més complexos de la crisi, el Govern va desplegar un paquet de mesures de suport al teixit productiu sense precedents. El que va significar un baló d’oxigen i un coixí per permetre la reactivació econòmica, per a bona part de les empreses i els autònoms del país, això ha estat possible gràcies al rigor pressupostari i a la consolidació del model fiscal implementat durant els anys anteriors.

Fa poques setmanes sèiem al voltant d’una mateixa taula el Govern, els grups parlamentaris que formen el Consell General i els comuns, per iniciar una reflexió pausada sobre la reforma del marc tributari. Una reforma que requereix un ampli consens, sense apriorismes però amb una àmplia visió transversal que ens permeti entre totes les institucions, més enllà de les estrictes competències, conservar l’homologació internacional i fer que el país continuï sent preeminentment competitiu, alhora que es manté la capacitat inversora i de suport al teixit productiu i als col·lectius més vulnerables. I aquestes premisses no només les hem d’aplicar en l’àmbit estrictament fiscal, sinó que les sinergies entre administracions també són més necessàries que mai en tots els àmbits que ens concerneixen i que tenen un caràcter decisiu en el dia a dia de les ciutadanes i els ciutadans. És el cas, per exemple, de l’habitatge. És evident que encara persisteixen forts desequilibris que justifiquen la necessitat d’accionar mesures per part de tot el sector públic, per plantejar solucions i garantir el dret a un habitatge digne per a tothom.

El desplegament de la Constitució al llarg d’aquests darrers vint-i-nou anys ha contribuït clarament a modernitzar la societat andorrana, però cal continuar adaptant els seus preceptes a una realitat que canvia constantment. La Carta Magna fixa les bases de la modernització del nostre país, així i tot, la tasca dels responsables polítics és de desenvolupar-la. En aquest sentit, des del Govern, tot i l’alt grau de dedicació per combatre els estralls de la pandèmia, hem continuat treballant en el nostre full de ruta per continuar sent un país preparat i atractiu l’endemà de la crisi sanitària. Quan el conjunt dels països reprenien una tímida activitat econòmica la posobra del confinament, nosaltres fèiem públic el nostre projecte de govern per al qual quedava de legislatura. Un full de ruta detallat que vam anomenar Horitzó 23, en què s’exposaven les accions que havíem de dur a terme més enllà de la gestió sanitària. Així doncs, al llarg d’aquests dos anys marcats per la COVID-19, l’Executiu ha continuat fent feina incansablement; la pandèmia no ha aturat l’execució del nostre projecte executiu. Avui, dos anys més tard de l’aparició del coronavirus a Andorra, podem dir que la gran majoria de projectes i accions inclosos en l’Horitzó 23 han estat endegats, i en molts casos completats.

A tall d’exemple, el Govern que tinc l’honor d’encapçalar ha aconseguit fites tan cabdals com constituir un fons publicoprivat per tenir una capacitat inversora de prop de 15 milions d’euros per continuar donant resposta a la problemàtica de l’habitatge; més enllà de les mesures quirúrgiques que volen frenar l’augment de preus dels lloguers; fomentar el transport públic amb l’abaratiment del tiquet mensual, tot analitzant alternatives al transport convencional per revertir la preocupació envers la mobilitat; aconseguir vols regulars a l’aeroport d’Andorra-la Seu, i iniciar els tràmits per fer realitat l’heliport nacional.

Per diversificar la nostra economia, hem avançat molt en el desenvolupament d’una zona franca i hem continuat fent esforços per diversificar la nostra oferta turística. Volem fomentar el relleu generacional i acompanyar encara més el sector agrícola amb l’aprovació d’un projecte de llei òmnibus i la llei d’economia circular. Hem prosseguit amb bons resultats la negociació de l’Acord d’associació amb la Unió Europea, que ha de suposar la culminació de la nostra homologació i l’obertura de nous sectors econòmics a Andorra, la internacionalització de les nostres empreses i més oportunitats per als nostres estudiants i treballadors en l’àmbit europeu.

La diversificació dels nostres pilars econòmics ha d’anar acompanyada del camí emprès des de fa anys per a l’homologació i la resiliència del nostre deute públic. Per aquest motiu hem dut a terme les primeres emissions internacionals de deute públic amb excel·lents resultats gràcies l’adhesió al Fons Monetari Internacional. A més, des del nostre punt de vista una Andorra moderna ha de ser un país actiu i respectat en els fòrums multilaterals; un bon exemple és l’èxit de la Cimera iberoamericana que vam acollir ara fa un any. No obstant això, hem continuat reforçant les nostres relacions bilaterals,  particularment amb els nostres dos països i territoris veïns. La modernització del Principat també implica fomentar la digitalització del país amb una dotació de més de 20 milions d’euros. Tot això en un entorn natural excepcional i que seguim protegint, amb tres sistemes educatius públics d’excel·lència i amb un sistema de salut pública que ha demostrat estar a l’altura en moments de màxima tensió, una sanitat pública que continuem millorant i de la qual continuem ampliant el radi d’acció amb projectes com el Pla integral de salut mental i addiccions.

Aquestes i altres accions han estat les que hem endegat durant aquests darrers dos anys. No hauria servit de res focalitzar-nos en la gestió diària de la crisi sanitària sense tenir una visió a llarg termini que resolgués les problemàtiques dels nostres conciutadans, perquè més enllà de la gestió de la pandèmia enteníem que, més que mai, Andorra ha d’estar preparada per encarar els grans reptes de futur, i ser un país capdavanter en els temps certament convulsos que ens toca viure.

En efecte, no puc finalitzar aquesta salutació sense tenir un sentit pensament per a totes les persones que aquests dies estan patint els estralls d’una guerra injustificada a Ucraïna.

En nom de tot el Govern i en nom propi us desitjo un bon dia de la Constitució.

 

ANDORRA MERCAT DE L’HABITATGE Els buits legals permeten demanar dades sensibles per llogar un pis. DIARI D’ANDORRA

“No compleix el perfil que el propietari està buscant.” Són les respostes que moltes immobiliàries d’Andorra estan donant a residents que cerquen un pis de lloguer al Principat. Els motius són diversos, però el principal, ser resident des de fa poc temps. “El propietari demana sis mesos a la CASS”, asseguren diverses immobiliàries d’Andorra la Vella quan es pregunta per pisos que estan en el mercat de lloguer. “Caldria un document en el qual l’empresa es comprometi a apujar-te el sou”, sol·liciten per a un pis a Escaldes controlat per una agència immobiliària. “Entenc el que em dius, però no passa res, li dic al propietari que no entregues la documentació i ell decidirà”, apunta aquest mateix treballador. La realitat és que, d’entrada, les immobiliàries demanen un contracte de treball, el permís de residència i el passaport per poder entregar la documentació inicial al propietari d’un pis. L’objectiu: obtenir informació per poder trobar “el perfil” adequat per al propietari. “A mi si m’ho dones en un sobre tancat, millor, pensa que nosaltres a la immobiliària no ens quedem les teves dades”, afirmen diverses immobiliàries quan un interessat per un habitatge es queixa de la invasió personal que suposa entregar tota la documentació requerida. Des de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) assenyalen que aquestes pràctiques són totalment abusives i que, en cas que sigui la mateixa immobiliària qui les demani, incompleix la llei vigent, així com el nou text que ha d’entrar en vigor el maig d’aquest any. Tanmateix, des de l’Agència de Protecció de Dades afirmen que en cas “que sigui el propietari directament qui demani aquesta informació s’entén que l’interessat accepta la cessió de les seves dades”. La pràctica, però, és quasi una obligació per als que intenten accedir a un lloguer, ja que sense la documentació els propietaris no els tenen en compte com a candidats. Les immobiliàries asseguren que els propietaris demanen aquesta informació perquè volen evitar “impagaments”, a més de trobar gent que vingui al país per estar-s’hi una temporada llarga. “Aquí busquem algú tranquil que vingui a treballar, res de festes ni problemes amb els veïns; xicota i aquestes coses què?”, pregunta el propietari d’un pis, gestionat per una immobiliària d’Andorra la Vella. “Com t’ho faràs per pagar el pis? Tens moltes despeses?”, pregunta el gestor d’un pis a Escaldes-Engordany. En aquest sentit, des de l’APDA avisen que hi ha “altres fórmules que permeten garantir als propietaris saber la solvència dels possibles llogaters, com ara documents bancaris; els punts de la CASS no acrediten que aquesta persona pugui fer front a un lloguer”. Algunes immobiliàries s’excusen que aquesta pràctica “la fa tothom, si nosaltres ens plantem el propietari té vint immobiliàries que li faran el que demani”. Així i tot, fonts de l’APDA asse­nyalen que “el reglament que s’està elaborant per tal d’aterrar una llei que és molt tècnica serà difícil que pugui arribar a tant detall” i, per tant, reconeixen que “seguiran quedant buits legals” que permetran als propietaris i gestors immobiliaris seguir escapant-se d’aquesta nova llei. Aquesta pràctica es produeix en un moment en el qual el mercat immobiliari al país està cada cop més tensat amb preus a l’alça en els lloguers. A més, aquesta problemàtica per als nouvinguts és una dificultat més perquè empreses del país puguin aconseguir mà d’obra en un moment d’escassetat màxima.

MERCAT DE L’HABITATGE ANDORRA

Els buits legals permeten demanar dades sensibles per llogar un pis
Els propietaris reclamen els punts de la CASS i altres tipus d’informació personal abans d’acceptar nous inquilins.

 

“No compleix el perfil que el propietari està buscant.” Són les respostes que moltes immobiliàries d’Andorra estan donant a residents que cerquen un pis de lloguer al Principat. Els motius són diversos, però el principal, ser resident des de fa poc temps. “El propietari demana sis mesos a la CASS”, asseguren diverses immobiliàries d’Andorra la Vella quan es pregunta per pisos que estan en el mercat de lloguer. “Caldria un document en el qual l’empresa es comprometi a apujar-te el sou”, sol·liciten per a un pis a Escaldes controlat per una agència immobiliària. “Entenc el que em dius, però no passa res, li dic al propietari que no entregues la documentació i ell decidirà”, apunta aquest mateix treballador.

“No compleix el perfil que el propietari està buscant.” Són les respostes que moltes immobiliàries d’Andorra estan donant a residents que cerquen un pis de lloguer al Principat. Els motius són diversos, però el principal, ser resident des de fa poc temps. “El propietari demana sis mesos a la CASS”, asseguren diverses immobiliàries d’Andorra la Vella quan es pregunta per pisos que estan en el mercat de lloguer. “Caldria un document en el qual l’empresa es comprometi a apujar-te el sou”, sol·liciten per a un pis a Escaldes controlat per una agència immobiliària. “Entenc el que em dius, però no passa res, li dic al propietari que no entregues la documentació i ell decidirà”, apunta aquest mateix treballador. La realitat és que, d’entrada, les immobiliàries demanen un contracte de treball, el permís de residència i el passaport per poder entregar la documentació inicial al propietari d’un pis. L’objectiu: obtenir informació per poder trobar “el perfil” adequat per al propietari. “A mi si m’ho dones en un sobre tancat, millor, pensa que nosaltres a la immobiliària no ens quedem les teves dades”, afirmen diverses immobiliàries quan un interessat per un habitatge es queixa de la invasió personal que suposa entregar tota la documentació requerida. Des de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) assenyalen que aquestes pràctiques són totalment abusives i que, en cas que sigui la mateixa immobiliària qui les demani, incompleix la llei vigent, així com el nou text que ha d’entrar en vigor el maig d’aquest any. Tanmateix, des de l’Agència de Protecció de Dades afirmen que en cas “que sigui el propietari directament qui demani aquesta informació s’entén que l’interessat accepta la cessió de les seves dades”. La pràctica, però, és quasi una obligació per als que intenten accedir a un lloguer, ja que sense la documentació els propietaris no els tenen en compte com a candidats. Les immobiliàries asseguren que els propietaris demanen aquesta informació perquè volen evitar “impagaments”, a més de trobar gent que vingui al país per estar-s’hi una temporada llarga. “Aquí busquem algú tranquil que vingui a treballar, res de festes ni problemes amb els veïns; xicota i aquestes coses què?”, pregunta el propietari d’un pis, gestionat per una immobiliària d’Andorra la Vella. “Com t’ho faràs per pagar el pis? Tens moltes despeses?”, pregunta el gestor d’un pis a Escaldes-Engordany. En aquest sentit, des de l’APDA avisen que hi ha “altres fórmules que permeten garantir als propietaris saber la solvència dels possibles llogaters, com ara documents bancaris; els punts de la CASS no acrediten que aquesta persona pugui fer front a un lloguer”. Algunes immobiliàries s’excusen que aquesta pràctica “la fa tothom, si nosaltres ens plantem el propietari té vint immobiliàries que li faran el que demani”. Així i tot, fonts de l’APDA asse­nyalen que “el reglament que s’està elaborant per tal d’aterrar una llei que és molt tècnica serà difícil que pugui arribar a tant detall” i, per tant, reconeixen que “seguiran quedant buits legals” que permetran als propietaris i gestors immobiliaris seguir escapant-se d’aquesta nova llei. Aquesta pràctica es produeix en un moment en el qual el mercat immobiliari al país està cada cop més tensat amb preus a l’alça en els lloguers. A més, aquesta problemàtica per als nouvinguts és una dificultat més perquè empreses del país puguin aconseguir mà d’obra en un moment d’escassetat màxima.

La realitat és que, d’entrada, les immobiliàries demanen un contracte de treball, el permís de residència i el passaport per poder entregar la documentació inicial al propietari d’un pis. L’objectiu: obtenir informació per poder trobar “el perfil” adequat per al propietari. “A mi si m’ho dones en un sobre tancat, millor, pensa que nosaltres a la immobiliària no ens quedem les teves dades”, afirmen diverses immobiliàries quan un interessat per un habitatge es queixa de la invasió personal que suposa entregar tota la documentació requerida.

Des de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) assenyalen que aquestes pràctiques són totalment abusives i que, en cas que sigui la mateixa immobiliària qui les demani, incompleix la llei vigent, així com el nou text que ha d’entrar en vigor el maig d’aquest any. Tanmateix, des de l’Agència de Protecció de Dades afirmen que en cas “que sigui el propietari directament qui demani aquesta informació s’entén que l’interessat accepta la cessió de les seves dades”. La pràctica, però, és quasi una obligació per als que intenten accedir a un lloguer, ja que sense la documentació els propietaris no els tenen en compte com a candidats. Les immobiliàries asseguren que els propietaris demanen aquesta informació perquè volen evitar “impagaments”, a més de trobar gent que vingui al país per estar-s’hi una temporada llarga. “Aquí busquem algú tranquil que vingui a treballar, res de festes ni problemes amb els veïns; xicota i aquestes coses què?”, pregunta el propietari d’un pis, gestionat per una immobiliària d’Andorra la Vella. “Com t’ho faràs per pagar el pis? Tens moltes despeses?”, pregunta el gestor d’un pis a Escaldes-Engordany.

En aquest sentit, des de l’APDA avisen que hi ha “altres fórmules que permeten garantir als propietaris saber la solvència dels possibles llogaters, com ara documents bancaris; els punts de la CASS no acrediten que aquesta persona pugui fer front a un lloguer”.

Algunes immobiliàries s’excusen que aquesta pràctica “la fa tothom, si nosaltres ens plantem el propietari té vint immobiliàries que li faran el que demani”. Així i tot, fonts de l’APDA asse­nyalen que “el reglament que s’està elaborant per tal d’aterrar una llei que és molt tècnica serà difícil que pugui arribar a tant detall” i, per tant, reconeixen que “seguiran quedant buits legals” que permetran als propietaris i gestors immobiliaris seguir escapant-se d’aquesta nova llei. Aquesta pràctica es produeix en un moment en el qual el mercat immobiliari al país està cada cop més tensat amb preus a l’alça en els lloguers. A més, aquesta problemàtica per als nouvinguts és una dificultat més perquè empreses del país puguin aconseguir mà d’obra en un moment d’escassetat màxima. 

TEXT PROPIETAThttps://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2022/03/15/la_llei_permet_demanar_dades_sensibles_per_llogar_pis_196943_1125.html?utm_source=facebook.com&utm_medium=smmshare&utm_campaign=noticias&fbclid=IwAR3qwCbBRiLeGwAtKuEbYk6RWeT7wbQj1aS1vrMCpIXllYWMLKpFL8NHf3w

El transport públic té un preu prohibitiu i en uns mesos per només 30 euros es disposará d’un mes de viatges il·limitats

El transport públic té un preu prohibitiu i en uns mesos per només 30 euros es disposará d’un mes de viatges il·limitats

El transport públic té un preu prohibitiu. Un ciutadà d’Andorra la Vella o Escaldes que hagi de traslladar-se cada dia al Pas de la Casa paga, en el millor dels casos, 164,40 euros mensuals o, cosa que és el mateix, prop de 2.000 euros al cap de l’any. Sense arribar a aquests nivells, però també amb unes tarifes molt altes se situen els desplaçaments per la resta del territori, sobretot quan impliquen canvis de zona. Qualsevol política orientada a la mobilitat sostenible, a la reducció del trànsit i de les emissions de diòxid de carboni implica disposar d’un servei de transport de passatgers eficient, puntual i assequible. El clípol ha de ser una alternativa real al vehicle particular, per comoditat i per cost. Les iniciatives adoptades els darrers anys com el bus exprés, el bus lliure o la racionalització de les tarifes han estat passats endavant, però en un país amb una cultura tan consolidada d’ús del cotxe no han aconseguit situar el clípol com un mitjà de transport a considerar per un ampli sector de la població. L’anunci del Govern ahir sobre una rebaixa substancial del preu del transport públic no només representarà un alleujament per als usuaris habituals, molts dels quals amb nivell de renda baix, sinó que n’ha d’incentivar l’ús. El Govern ha decidit una rebaixa substancial de les tarifes d’un servei proveït per empreses privades, una reducció que només pot provenir d’una major subvenció pública i que es finançarà amb un impost especial sobre els hidrocarburs, lligant així dues mesures amb un important impacte sobre les emissions. Així, per només 30 euros es disposara d’un mes de viatges il·limitats. Igualment s’ha reformulat el bus lliure reduint el preu en 36 euros i ampliant-lo a tots els joves, tant si estan escolaritzats com si no. Les noves tarifes hauran d’esperar l’aprovació per part del Consell del nou impost d’hidrocarburs, que també permetrà finançar la rehabilitació d’edificis, una tramitació que hauria de ser prou àgil perquè els ciutadans se’n puguin beneficiar amb la màxima celeritat.

El transport públic té un preu prohibitiu i en uns mesos per només 30 euros es disposará d’un mes de viatges il·limitats

Govern afirma que l’impacte pels confinaments veïns “és terrible” Espot destaca que Andorra ha de “fer els deures”

Govern afirma que l'impacte pels confinaments veïns "és terrible" Espot destaca que Andorra ha de "fer els deures" perquè els turistes confiïn en el país una vegada es retirin les restriccions de mobilitat

El fet que França i Catalunya hagin decidit mantenir el confinament perimetral que limiten la mobilitat cap a Andorra té un “impacte terrible” en l’economia del país, segons ha subratllat aquesta tarda el cap de Govern, Xavier Espot, durant la roda de premsa d’actualització de la situació per la Covid-19. El cap de l’executiu ha remarcat que les mesures adoptades als països veïns s’han de valorar amb “absolut respecte i comprensió perquè som coneixedors que a vegades calen mesures dràstiques per preservar la salut dels ciutadans” i cada executiu adopta les restriccions que estima més adequades.

Espot ha assegurat que “és evident que analitzem amb preocupació” la prohibició de viatjar als països veïns i que el Govern espera que la situació sanitària millori a Catalunya, la resta d’Espanya i França perquè es puguin alleugerir les restriccions. I ha afegit que Andorra ha de “fer els deures i la nostra feina dins les nostres fronteres” perquè quan els veïns flexibilitzin les limitacions vegin que la situació al Principat “és bona” i no hi hagi cap motiu perquè posin traves perquè els turistes visiten el país. 

Buscamos ser quizás la mejor Agencia de Marketing Online, Diseño Web y Posicionamiento Web en Andorra. Andorra está cambiando, posiblemente somos la mejor agencia de Marketing online en Andorra con los mejores precios de Andorra y el mejor servicio incluido fines de semana. Community Manager Andorra. Especializados en Google My Business - Google Local Business. Comunicació i gabinet de premsa màrqueting de continguts esdeveniments i rrpp captació de clients creem i mantenim el seu blog màrqueting de continguts ¿vols tenir a la teva disposició tota una fàbrica de continguts super interessants per a la teva empresa? dissenyar una estratègia de continguts capaç d'atraure trànsit a la teva web. Sabem crear el contingut perfecte per a que la teva web sigui prioritaria a google estratègia de continguts. RÉFÉRENCEMENT WEB Marketing Online - Marketing Offline. Google my Business. Google local business. Référencement Local. Seo, Sem, Agence WEB, Prestashop, Joomla & wordpress. Développement de votre blog Créer un blog professionnel et comment le faire connaître. mk.europa@gmail.com 124, Rue Gabriel Péri RDZ - 09100 PAMIERS - Ariège Tél. FRANCE 0786568901 FRANCE - Tel. ANDORRA +376360387 https://marquetingdecontinguts.comm http://communitymanagerandorra.blogspot.com http://dissenywebandorra.eu/ Social Media Andorra. POSICIONAMIENTO de PAGINAS WEB en Andorra, España y Francia. Gestión de INSTAGRAM, FACEBOOK, PINTEREST, TWITTER, FOURSQUARE, XING, ANDORRA LA VELLA COMMUNITY MANAGER ANDORRA POSICIONAMIENTO DE PAGINAS WEB GESTION DE REDES SOCIALES Internet Marketing, Social Media, Gestión Redes Sociales. Marketing Online. T.+376631499. Marketing online, posicionamiento de paginas web, optimizacion de páginas web, internet marketing, google adwords, google apps, NUESTROS SERVICIOS: INTERNET MARKETING ANDORRA. Diseño Web Andorra. Diseñamos y desarrollamos webs gestionables y responsive. Ofrecemos soluciones a medida, comercio online, gestores de contenido WEBS LOW COST en WORDPRESS. Empresa de disseny web professional a Andorra. Pàgines web a mida i marketing online. Manteniment web, hosting i domini inclosos. Disseny web a Andorra, botigues online -ecommerce-, posicionament SEO, plans de màrqueting online, social media i tot tipus de desenvolupament web.

Muy rentable la inversión en reformas del hogar, pero eso si, reformas del hogar de calidad y de diseño

Reformas Integrales en Andorra al Mejor Precio. Nosotros si incluimos todos los trabajos a realizar en cada tipo de reforma. Somos especialistas en todo tipo de reformas del hogar. Reformas de baños, reformas de cocinas, reformas de habitaciones para los niños, reformas de salones , reformas integrales de pisos y apartamentos. Reformas económicas en Andorra. Realizamos reformas económicas de pisos en Andorra ajustando al máximo los precios con la garantía total que ofrecemos en nuestros servicios y productos, utilizando siempre marcas de calidad y prestigio contrastado. Nuestros objetivos en una reforma : - Obtener unos precios competitivos - Ejecución de la obra con total garantía de productos y servicios - Cumplimiento de los plazos acordados - Satisfacción total de nuestro cliente de su reforma. Estos son los puntos elementales que Reformas Integrales Andorra líder en reformas en Andorra cumple en todos sus trabajos. Disponemos de una amplia gama de acabados en cuanto a colores y texturas de los materiales. También somos especialistas en reformas de baños y cocinas para apartamentos, baños y cocinas de instalación rápida, ya que vienen prefabricados. La Reforma Integral en casa en Andorra, por estancias y conceptos. Reformas en casa. Aquí en esta web de Reformas integrales en Andorra encontrarás información variada sobre reformas, tanto información general, como consejos y conocimientos para realizar las diferentes reformas: la reforma integral, reforma de la cocina, reformas en los baños, suelos, carpinterías exteriores, tabiqueria, etc… La reforma integral ¿Tienes un piso en Andorra que no se adapta a tus necesidades, qué te resulta incómodo o que acabas de adquirir? ¿Quieres cambiar de casa y no hay manera de vender la tuya, o no consigues que te den un préstamo para renovar tu casa? ¿No puedes alquilar tu piso, local u oficina vacío porque está sin reformar, llama ahora a Reformas Integrales Andorra. La reforma de la cocina en Andorra. Cuando alguien se plantea la reforma de una vivienda en Andorra, una de las primeras estancias en las que piensa es la cocina. Y es normal. La cocina es uno de esos lugares de la casa donde pasamos mucha parte de nuestro tiempo: Si la cocina es grande permite desayunar comer y hacer todo tipo de actividades con la familia en la cocina. La reforma del baño. El baño, los baños; no son precisamente uno de los lugares secundarios de la casa. Es un rincón íntimo, en el que debes encontrarte a gusto. Por ello es uno de los lugares donde más se aprecia la reforma de tu baño. En algunas ocasiones se realiza la reforma del baño por razones de deterioro o sencillamente para mejorar el aspecto y ser mucho más agradable en la utilización del baño. El cuidado del parquet. El parqué (o parquet si tomamos la palabra originaria francesa) es un elemento muy decorativo para nuestros suelos, un material cálido y cómodo, pero requiere un mantenimiento importante, sobre todo si es de madera natural, para que luzca como queremos. Ese mantenimiento, que hay que realizar periódicamente cada cierto número de años según su uso. El cambio de gotelé a pared lisa, ya se sabe que los tiempos pasan, y con ellos las modas, o los gustos. En muchas reformas del hogar se solicita el cambio de aspecto de las paredes de la casa. Es común aprovechar las reformas integrales de la vivienda para cambiar el gotelé por pared lisa. Instalaciones nuevas, electricidad, gas y calefacción. Realizamos las instalaciones completas y nuevas, con boletines, de electricidad, fontanería, gas y aire acondicionado, tenemos a los mejores profesionales propios, instaladores e industriales para poner al día tus instalaciones. Puedes solicitar un presupuesto on-line gratuito sin compromiso para la reforma de tu hogar a Reformas Andorra Low Cost. Somos la auténtica empresa de reformas Andorra Low cost, fiable, rápida y económica. Facilitarnos tus datos y compruébalo. Asesoramiento de nuestro arquitecto profesional y colegiado. REFORMA INTEGRAL 75 M2 (3 HABITACIONES, 1 BAÑO) Incluye: tabiquería, instalaciones (electricidad, gas, agua), cocina, baño, parquet, puertas, techos, carpintería exterior, pintura, calefacción (caldera y radiadores). REFORMA INTEGRAL 150 M2 (5 HABITACIONES, 2 BAÑOS) Incluye: tabiquería, instalaciones (electricidad, gas, agua), cocina grande, 2 baños, parket, puertas, techos, carpintería exterior, pintura, calefacción (caldera y radiadores), terraza cubierta. BAÑO Y COCINA Incluye: instalaciones (electricidad, fontanería), alicatados (pared, suelo), mobiliario baño, muebles cocina en formica, encimera, electrodomésticos, falsos techos con halógenas. REFORMA PISO ALQUILER DE 60M2 (2 HABITACIONES, 1 BAÑO) Incluye: extracciones, falso techo, instalaciones nuevas (electricidad y fontanería), termo electrico, pintado piso y puertas y ventanas, baño y cocina nuevos, parquet. Todos los presupuestos están basados en calidades medias y son ajustables en función de presupuesto concreto y características del inmueble. Sácale el máximo partido a tu baño aunque sea pequeño. Te ayudamos con estos 16 consejos a aprovechar el espacio de tu baño y a que parezca más grande. No podemos prescindir de los elementos imperativos del baño pero por otro lado siempre queremos que se vea más amplio. Revestimientos: claros y pequeños Blancos, beiges, crudos… Son las mejores tonalidades para baños pequeños. Estos reflejan la luz y amplían el espacio. Úsalos para revestir las paredes y el suelo. Y elige baldosas pequeñas (las de gran formato empequeñecen). Si quieres ganar calidez, opta por un suelo de parquet con tratamiento anti humedad. Muebles en proporción al espacio Lo ideal es escoger sanitarios compactos (miden hasta 6 cm menos de fondo) y muebles pequeños pero bien equipados. Lo mejor es proyectarlos a medida para aprovechar hasta el último centímetro y no crear rincones muertos. Mantener el suelo despejado Escoge elementos suspendidos como sanitarios y muebles. Un suelo despejado potencia la amplitud y lo más importante: facilita la limpieza. Distribuir el baño con lógica Adosa todos los elementos del baño a las paredes para dejar libre el espacio central y ganar en sensación de amplitud. No coloques el inodoro tras la puerta de entrada, es muy incómodo cuando se usa. Dividir con separaciones de cristal Las separaciones de cristal no restan luz ni crean divisiones. Recurre a mamparas de cristal, fijas o practicables, para separar la ducha y evitar salpicaduras. Puedes ganar intimidad con una franja de cristal al ácido. El espejo, grande y sin marco Resultará más ligero y multiplicará la sensación de espacio. Elige un modelo retroiluminado (te ahorrarás los apliques) y con armario (solo 10 centímetros de profundidad son muy útiles). Evitar la bañera y el bidé En el espacio de la bañera podrás tener una ducha más amplia, un radiador toallero y un pequeño asiento. Y el rincón del bidé podrás aprovecharlo para ganar almacenaje. Reflejar la luz de la ventana Si tienes una ventana por la que entra luz natural, coloca la zona del lavamanos de espaldas a la ventana. Además de evitar que el sol te deslumbre, conseguirás que el espejo refleje la luz y la proyecte por todo el baño. Instala lavamanos exentos Al apoyarse en la encimera, no restan espacio al mueble bajo lavabo. Si el primer cajón tiene un hueco para el sifón, podrás aprovechar los laterales y la zona delantera del cajón. Proyectar el almacenaje en vertical Aprovecha la altura del baño con armarios que lleguen al techo. Un buen rincón para ubicar una zona de almacenaje es la pared del sanitario. Proyéctalo de poco fondo, para que no pese visualmente y colócalo a partir de donde nadie pueda darse un golpe. Instala un radiador toallero Los hay de tamaño mini (apenas una barra horizontal) y ofrecen calor y un soporte para dejar las toallas y mantenerlas secas y calientes. Ventanas que ocupan menos Escoge ventanas correderas u oscilobatientes, son los dos sistemas que ocupan menos al abrirse. Planificar hornacinas para guardar En la ducha, sobre el inodoro… Aprovecha los falsos muros (de sanitarios empotrados, de griferías de pared) para crear huecos u hornacinas en las que apoyar cosméticos o pequeños objetos decorativos. Puertas y cajones sin tiradores El objetivo es que no sobresalgan de los muebles, no ocupen espacio y evites los golpes. Los sistemas de uñero y los de presión (se abren al presionar con la mano) son ideales. Mamparas para ganar espacio O para no perderlo. Sí frente a la ducha no tienes espacio para abrir la puerta de la mampara, eligela de puerta corredera o sin puerta. Griferías de diseño minimalista Aunque sean grandes, si tienen una estética depurada ocupan menos visualmente. Para el lavamanos, escoge un grifo monomando (si tienes opción de encastrarlo en la pared ganarás unos 10 centímetros de encimera). Y si quieres un rociador de gran tamaño para la ducha, escogelo también de encastre. Quedará enrasado con el techo y apenas se verá. Reformar un apartamento o chalet ubicados en las afueras de una de las parroquias Andorranas La inversión en reformas del hogar, pero eso si reformas del hogar de calidad.

Reformar un apartamento o chalet ubicados en las afueras de una de las parroquias Andorranas, por ejemplo en Ordino camino de Arcalís y ofrecerla a un precio competitivo puede ser un foco de clientes inexplorado por la mayoría de inversores inmobiliarios por el que apostar, en este momento puede ser una maniobra que asegure una gran rentabilidad a medio – largo plazo, pero como te hemos dicho antes, no te confíes y no pares de formarte e informarte, esa es la única apuesta segura en el mercado inmobiliario en Andorra, quizás no la única pero muy aconsejable. La inversión en reformas del hogar, pero eso si reformas del hogar de calidad.

La inversión en reformas del hogar, pero eso si reformas del hogar de calidad. Buscamos ser quizás la mejor Agencia de Marketing Online, Diseño Web y Posicionamiento Web en Andorra. Andorra está cambiando, posiblemente somos la mejor agencia de Marketing online en Andorra con los mejores precios de Andorra y el mejor servicio incluido fines de semana. Community Manager Andorra. Especializados en Google My Business - Google Local Business. Comunicació i gabinet de premsa màrqueting de continguts esdeveniments i rrpp captació de clients creem i mantenim el seu blog màrqueting de continguts ¿vols tenir a la teva disposició tota una fàbrica de continguts super interessants per a la teva empresa? dissenyar una estratègia de continguts capaç d'atraure trànsit a la teva web. Sabem crear el contingut perfecte per a que la teva web sigui prioritaria a google estratègia de continguts. RÉFÉRENCEMENT WEB Marketing Online - Marketing Offline. Google my Business. Google local business. Référencement Local. Seo, Sem, Agence WEB, Prestashop, Joomla & wordpress. Développement de votre blog Créer un blog professionnel et comment le faire connaître. referencementwebariege@orange.fr - mk.europa@gmail.com 124, Rue Gabriel Péri RDZ - 09100 PAMIERS - Ariège Tél. FRANCE 0786568901 FRANCE - Tel. ANDORRA +376360387 https://marquetingdecontinguts.comm http://communitymanagerandorra.blogspot.com http://dissenywebandorra.eu/ Social Media Andorra. POSICIONAMIENTO de PAGINAS WEB en Andorra, España y Francia. Gestión de INSTAGRAM, FACEBOOK, PINTEREST, TWITTER, FOURSQUARE, XING, ANDORRA LA VELLA COMMUNITY MANAGER ANDORRA POSICIONAMIENTO DE PAGINAS WEB GESTION DE REDES SOCIALES Internet Marketing, Social Media, Gestión Redes Sociales. Marketing Online. T.+376631499. Marketing online, posicionamiento de paginas web, optimizacion de páginas web, internet marketing, google adwords, google apps, NUESTROS SERVICIOS: INTERNET MARKETING ANDORRA. Diseño Web Andorra. Diseñamos y desarrollamos webs gestionables y responsive. Ofrecemos soluciones a medida, comercio online, gestores de contenido WEBS LOW COST en WORDPRESS. Empresa de disseny web professional a Andorra. Pàgines web a mida i marketing online. Manteniment web, hosting i domini inclosos. Disseny web a Andorra, botigues online -ecommerce-, posicionament SEO, plans de màrqueting online, social media i tot tipus de desenvolupament web.

Primers turistes suecs, procedents d’Estocolm, que han aterrat per primer cop aquest any a l’aeroport de Lleida per esquiar a Andorra

primers turistes suecs, procedents d’Estocolm, que han aterrat per primer cop aquest any per marxar a esquiar a Andorra

El vol procedent d’Estocolm, de la companyia Quality Travel, va patir un retard de més de dues hores pel “mal temps”, com va explicar el mateix propietari de la companyia que va viatjar en l’avió. L’arribada, prevista inicialment a les 14.40 hores, es va produir finalment passades les 17.00 hores. Entre els 170 passatgers que van arribar a Alguaire ahir en un dia assolellat però amb molt de vent, hi havia Eva Lundin, que va explicar que “ha vist per Instagram que a Andorra hi ha molta neu” i va afegir que esperava trobar-hi “molt de sol”. Lundin va dir que aquesta era la seva primera estada a Catalunya per dirigir-se a Andorra a practicar l’esquí. Passatgers d’edats ben diverses, joves, famílies i fins i tot gent gran van aterrar a Alguaire per dirigir-se als autobusos que els traslladen a les destinacions d’esquí, a les quals s’afegeix enguany Baqueira Beret. Entre els passatgers joves, Jesper i Cristoff es van mostrar “contents” d’haver pogut arribar a Alguaire i van explicar que “el retard ha estat a causa de la molta neu que hi havia a Suècia”. Per tots dos era el primer cop que visitaven Andorra per esquiar i un d’ells va dir que un dels motius del viatge era la visita a la seva germana que hi treballa. Per la seva banda, Quality Travel mantindrà els vols xàrters per a esquiadors procedents de diferents ciutats de Suècia. Però la novetat és que, a més d’Andorra, l’operador turístic suec comercialitza enguany la Vall d’Aran com a destinació d’esquí en els seus paquets turístics, per potenciar també el Pirineu de Lleida entre la seva oferta. Els vols suecs s’allargaran fins al 24 de març, segons Aeroport de Catalunya. Ahir diumenge van operar també els vols amb destinació Palma i també els vols anglesos, operats per Nielson, que van patir també retards, com va ser el cas de l’arribada del vol procedent de Bristol.

L’Aeroport d’Alguaire va rebre aquest diumenge els primers turistes suecs, procedents d’Estocolm, que han aterrat per primer cop aquest any per marxar a esquiar a Andorra i també a Baqueira Beret. Van ser un total de 170 passatgers que van volar dues hores més del previst a causa del “mal temps” que feia a Estocolm a l’hora de l’enlairament ahir al matí.

El propietari de la companyia Quality Travel, Ulf Ötmark, va explicar un cop aterrats que “el mal temps ha fet cancel·lar molts vols”, però “afortunadament hem pogut enlairar-nos”, va afegir. Ötmark va destacar que el d’ahir era el primer vol procedent de Suècia d’aquest 2019 i que cada diumenge n’operaran dos, un d’arribada i un de tornada fins a finals del mes de març. L’objectiu és portar turistes suecs a esquiar a les pistes de Vallnord, Grandvalira i, també, per primer cop aquest any, Baqueira Beret.

primers turistes suecs, procedents d’Estocolm, que han aterrat per primer cop aquest any per marxar a esquiar a Andorra

Els responsables de Jocs SA encara no han digerit la decisió del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) de no atorgar la llicència per explotar el futur casino

Els responsables de Jocs SA encara no han digerit la decisió del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) de no atorgar la llicència per explotar el futur casino. S’han rellegit la comunicació d’aquest ens i han repassat tota la documentació. D’una banda, no entén els motius expressats pel CRAJ i l’empresa sosté que els arguments són fràgils i inconsistents. A més, la documentació, segons Jocs SA, és correcta i s’ha donat resposta a tot el que exigia el plec de bases i el reglament del casino de joc, publicat al BOPA el novembre del 2016. Quant al nom (Jocs remarca que va reservar el de Casino de les Valls), destaquen que el reglament diu textualment que “la resolució que atorga la llicència de classe A per explotar el casino de joc és dictada pel CRAJ i ha d’expressar (...): Nom comercial i localització del casino”. Aquest és un dels punts on els lletrats de l’empresa pensen incidir, ja que el reglament parla únicament d’“expressar” el nom i en cap cas es demana un certificat. A més, Jocs SA no podia anar més enllà de la reserva (certificar la marca) fins a tenir la llicència. L’apropiació posterior del nom per part de Lleure 3D és un altre episodi que acabarà a la Batllia. A més, afegeixen que el 29 de gener passat el ministeri d’Economia va emetre un certificat de reserva de nom comercial en el qual es deixava clar que Casino de les Valls estava reservat per Jocs SA. L’endemà mateix del certificat del ministeri, des del CRAJ es comunicava que havia decidit no donar la llicència perquè “la societat sol·licitant de la llicència no ha complert amb les disposicions de la normativa vigent, ni amb el que disposa el plec de bases, que estableix que el concursant havia d’acreditar la reserva de nom comercial, així com el corresponent registre de marca, que havia de permetre l’explotació de les atribucions”. Per tant, una contradicció clara amb el reglament que no parla d’acreditar el nom, indiquen. A més, el 26 de setembre de l’any passat, Jocs SA va demanar al CRAJ adquirir la marca registrada Grand Casino d’Andora, que està a nom de l’Administració i que pot ser cedida al guanyador del concurs mitjançant diverses fórmules com ara l’arrendament, contracte de cessió o autorització d’ús. El CRAJ també fa referència a irregularitats pel que fa a la proposta urbanística, més concretament al fet que Jocs SA va assegurar que a la teulada de l’edifici que construiria per ubicar el casino al carrer Prat de la Creu es faria una plaça pública que tindria continuïtat amb la plaça del Poble mitjançant una passarel·la. La societat adjudicatària del concurs ja va remarcar dijous passat que el projecte que van presentar mai va preveure la unió entre la plaça que s’havia de construir a la coberta del casino i la plaça del Poble. La cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, també va destacar dissabte que “en el conveni que van signar el 2017, enlloc diu que hi ha una connexió entre la coberta del casino i la plaça del Poble”. Així, tant la societat com la mandatària remarquen que Jocs SA es va comprometre en la seva proposta a construir un ascensor des de Prat de la Creu i a connectar la coberta de l’edifici amb l’avinguda Meritxell a través d’una passarel·la. Després de la denegació de la llicència, Jocs SA prepara accions legals contra el CRAJ per la decisió, que qualifiquen de “lleugera”; també recorrerà per danys i perjudicis contra un dels candidats en el concurs, Lleure 3D i Barrière, per haver registrat aprofitant una escletxa administrativa el 3 de gener i en un temps rècord –en tan sols 24 hores– el nom de Casino de les Valls amb el qual Jocs volia explotar la instal·lació; i contra la secretària d’Estat de Comerç que, segons diverses fonts coneixedores del cas tindria vincles familiars (un parentiu familiar de segon grau) amb un dels socis de Lleure 3D. Pel que fa als terminis, és evident que la proximitat de les eleccions generals a l’abril és una dificultat afegida. Però des de la societat guanyadora del concurs es té el convenciment que si es fan les coses amb agilitat i demostren la inconsistència dels arguments que s’han esgrimit per no donar la llicència, no caldrà esperar que sigui un altre govern qui hagi de prendre la decisió definitiva. El CRAJ va denegar la llicència a Jocs SA perquè no havia acreditat la reserva del nom comercial així com el corresponent registre de marca, que havia de mantenir durant tota la vigència de la llicència. També es van assenyalar deficiències en el projecte arquitectònic que es va presentar en l’oferta inicial. Des del Govern es va argumentar que es preveia la construcció d’una plaça a la teulada de l’edifici connectada amb la plaça del Poble, un element que no es recull al projecte definitiu.

Els responsables de Jocs SA encara no han digerit la decisió del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) de no atorgar la llicència per explotar el futur casino. S’han rellegit la comunicació d’aquest ens i han repassat tota la documentació. D’una banda, no entén els motius expressats pel CRAJ i l’empresa sosté que els arguments són fràgils i inconsistents. A més, la documentació, segons Jocs SA, és correcta i s’ha donat resposta a tot el que exigia el plec de bases i el reglament del casino de joc, publicat al BOPA el novembre del 2016. Quant al nom (Jocs remarca que va reservar el de Casino de les Valls), destaquen que el reglament diu textualment que “la resolució que atorga la llicència de classe A per explotar el casino de joc és dictada pel CRAJ i ha d’expressar (…): Nom comercial i localització del casino”.

Aquest és un dels punts on els lletrats de l’empresa pensen incidir, ja que el reglament parla únicament d’“expressar” el nom i en cap cas es demana un certificat. A més, Jocs SA no podia anar més enllà de la reserva (certificar la marca) fins a tenir la llicència. L’apropiació posterior del nom per part de Lleure 3D és un altre episodi que acabarà a la Batllia. A més, afegeixen que el 29 de gener passat el ministeri d’Economia va emetre un certificat de reserva de nom comercial en el qual es deixava clar que Casino de les Valls estava reservat per Jocs SA. L’endemà mateix del certificat del ministeri, des del CRAJ es comunicava que havia decidit no donar la llicència perquè “la societat sol·licitant de la llicència no ha complert amb les disposicions de la normativa vigent, ni amb el que disposa el plec de bases, que estableix que el concursant havia d’acreditar la reserva de nom comercial, així com el corresponent registre de marca, que havia de permetre l’explotació de les atribucions”. Per tant, una contradicció clara amb el reglament que no parla d’acreditar el nom, indiquen. A més, el 26 de setembre de l’any passat, Jocs SA va demanar al CRAJ adquirir la marca registrada Grand Casino d’Andora, que està a nom de l’Administració i que pot ser cedida al guanyador del concurs mitjançant diverses fórmules com ara l’arrendament, contracte de cessió o autorització d’ús.
El CRAJ també fa referència a irregularitats pel que fa a la proposta urbanística, més concretament al fet que Jocs SA va assegurar que a la teulada de l’edifici que construiria per ubicar el casino al carrer Prat de la Creu es faria una plaça pública que tindria continuïtat amb la plaça del Poble mitjançant una passarel·la. La societat adjudicatària del concurs ja va remarcar dijous passat que el projecte que van presentar mai va preveure la unió entre la plaça que s’havia de construir a la coberta del casino i la plaça del Poble.

La cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, també va destacar dissabte que “en el conveni que van signar el 2017, enlloc diu que hi ha una connexió entre la coberta del casino i la plaça del Poble”. Així, tant la societat com la mandatària remarquen que Jocs SA es va comprometre en la seva proposta a construir un ascensor des de Prat de la Creu i a connectar la coberta de l’edifici amb l’avinguda Meritxell a través d’una passarel·la.
Després de la denegació de la llicència, Jocs SA prepara accions legals contra el CRAJ per la decisió, que qualifiquen de “lleugera”; també recorrerà per danys i perjudicis contra un dels candidats en el concurs, Lleure 3D i Barrière, per haver registrat aprofitant una escletxa administrativa el 3 de gener i en un temps rècord –en tan sols 24 hores– el nom de Casino de les Valls amb el qual Jocs volia explotar la instal·lació; i contra la secretària d’Estat de Comerç que, segons diverses fonts coneixedores del cas tindria vincles familiars (un parentiu familiar de segon grau) amb un dels socis de Lleure 3D.
Pel que fa als terminis, és evident que la proximitat de les eleccions generals a l’abril és una dificultat afegida. Però des de la societat guanyadora del concurs es té el convenciment que si es fan les coses amb agilitat i demostren la inconsistència dels arguments que s’han esgrimit per no donar la llicència, no caldrà esperar que sigui un altre govern qui hagi de prendre la decisió definitiva.
El CRAJ va denegar la llicència a Jocs SA perquè no havia acreditat la reserva del nom comercial així com el corresponent registre de marca, que havia de mantenir durant tota la vigència de la llicència. També es van assenyalar deficiències en el projecte arquitectònic que es va presentar en l’oferta inicial. Des del Govern es va argumentar que es preveia la construcció d’una plaça a la teulada de l’edifici connectada amb la plaça del Poble, un element que no es recull al projecte definitiu.

Els responsables de Jocs SA encara no han digerit la decisió del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) de no atorgar la llicència per explotar el futur casino

PAISATGES DE NEU A ANDORRA

https://www.andorralaclaugroup.com/

PAISATGES DE NEU A ANDORRA

És fascinant observar els cristalls de gel en la neu amb les seves formes infinites, ja que no hi ha cap d’ells que sigui igual a un altre. La neu i els esports d’hivern són a Andorra un important reclam turístic, no obstant això la vida al Principat és molt més que només neu. Passejos a cavall o amb bicicleta, compres en botigues exclusives, productes alimentaris d’alta qualitat, tecnologia, esport, tradicions, paisatges de somni amb llacs, prats i muntanyes, àrees de bellesa i benestar…, tots tenim la capacitat de deixar-nos captivar pels seus encants.

A Andorra, a pesar que disposa de més de 340 dies de sol anuals, durant els mesos d’hivern fa fred i neva, precisament per aquest motiu en aquesta època de l’any és tan fàcil fotografiar algunes cases de pedra i fusta, amb les teulades de pissarra edulcorats per núvols de cotó blanc i arbres embuatats de neu.

Per a tots aquells que realitzen activitats a la muntanya durant l’hivern, l’excés de confiança pot ser un perillós factor de risc. A l’hora d’endinsar-se en els espais naturals dels pirineus, comprenen l’important que és saber “llegir la neu”: conèixer el seu origen i com es mou, és a dir, quan i com ha caigut, quin ha estat el seu comportament des d’aquest moment en funció dels factors climàtics, i interpretar els senyals; el seu to de blanc, el soroll que fa quan la trepitges, la textura, les seves capritxoses formes…, tot això ajuda a decidir quin itinerari prendre o quan cal retrocedir per a tornar en un altre moment.

Els muntanyencs hivernals acudeixen amb freqüència als experts en nivología. Gràcies al coneixement i experiència d’aquests tècnics, poden gaudir de la neu sense córrer riscos. Les allaus o els accidents naturals del terreny soterrats per neu tova han arruïnat l’estada a més d’un excursionista.

Andorra la Vella té un entorn privilegiat d’una excepcional riquesa natural, amb una flora i fauna extraordinària. Tot presidit per la Vall de Madriu-Perafita-Claror , declarat paisatge cultural del Patrimoni de la UNESCO.
Els esports d’hivern són per a la capital amb major altitud de tota Europa, de gran valor turístic, no obstant això el Principat ofereix molts altres motius d’atracció, un d’ells és la seva gastronomia.

La cuina andorrana es basa en l’aroma i els sabors de l’alta muntanya i per a això trobem en els productes càrnics, especialment els derivats del porc, alguns dels seus aliments més emblemàtics i tradicionals: embotits per a cuinar amb llegums en cassola de fang, el “trinxat”, “l’escudella” “Bulls de llengua” i de “carnetes”, llonganissa, carn de caça, “donja”, cansalada…, res escapa a la casualitat o la improvisació, ara que vivim un auge de l’exquisidesa i l’atracció per la cuina, els mestres cuiners andorrans han sabut fusionar el passat amb el present i dissenyar plats d’acurada qualitat. Algun dels restaurants més prestigiosos de la ciutat proposa una gastronomia avantguardista que al seu torn es centra en recuperar la identitat de la cuina tradicional andorrana, actualitzant els recursos de proximitat i modernitzant-los. En llocs així podem gaudir d’una experiència gastronòmica inoblidable en la qual es combinen la textura i els sabors salvaguardant els orígens i essències del menjar tradicional.

Després d’una sucosa proposta de suculents plats, i de provar les postres de tota la vida com la “mel i mató” o degustar els complexos vins de la zona, tan rics en matisos, podem conèixer millor la història d’Andorra i de com era antigament la vida al Pirineu, gràcies al Museu Casa Rull.

El museu està situat en el que era un antic caseriu o casa de pagés que havia estat propietat d’una coneguda família de pagesos de la Massana. El caseriu es conserva amb el mateix aspecte que tenia a la fi del segle XIX i l’exposició inclou elements quotidians de la vida del camp. L’Andorra Pass Museu és una forma còmoda i econòmica de visitar els llocs més representatius del país.

Cada dia, moltes persones, enamorades d’Andorra la Vella consulten i visiten la nostra agència immobiliària ubicada al Carrer Verge del Pilar, 8. En La CLAU GROUP Andorra ens sentim molt contents i orgullosos de satisfer tots els seus dubtes. En aquests moments disposem d’un nodrit nombre de propietats, moltes d’elles en promoció, amb preus i condicions molt interessants.

Sabies que pots publicar la venda de la teva casa de forma totalment gratuïta a la nostra web? Contacta amb nosaltres i t’explicarem com pots fer-ho.

Viure en un entorn en el qual es respira tanta pau com Andorra és un valor afegit a les característiques dels nostres immobles. No obstant això, molt pocs saben que aquest és el país amb l’esperança de vida més llarga [84 anys] del món. Això es deu entre altres factors a l’absència de fàbriques i indústries contaminants. D’altra banda la delinqüència pràcticament no existeix a Andorra, a penes amb un índex d’un 2% d’actes delictius.
Un altre dels motius pels quals molta gent vol canviar la seva residència a aquest país és perquè té un sistema fiscal únic i molt atractiu. És a dir, les persones que canviïn la seva residència a Andorra pagaran menys impostos dels quals pagaven al seu país d’origen. I això, per descomptat és un gran avantatge a l’hora d’adquirir un nou lloc on viure.

A La CLAU GROUP Andorra t’estem esperant, deixa’ns que puguem contagiar-te el nostre entusiasme per la vida al país dels Pirineus i t’aconsellem de com invertir en el teu futur al principat d’Andorra.

Obra nova Luxe Casamanya, luxe residencial esport – La Clau Group Andorra

Venda de pisos de tres habitacions en el centre de la Massana de 114 m2 a 133 m2, amb acabats de luxe de les principals marques i amb sistema de aerotermia i sòl radiant, per a millorar l'eficiència i el confort. L'edifici plurifamiliar « Luxe Casamanya » consta de dotze pisos distribuïts en quatre plantes de tres pisos per planta. Aquesta construcció està situada al centre del poble i parròquia de la Massana a 5 mins. a peu del telecabina de les pistes d'esquí de Vallnord Pal-Arinsal. Dins del nucli urbà de la Massana, està prop de tots els serveis i en molt bona comunicació amb el centre del Principat.

Obra nova Luxe Casamanya, luxe residencial esport – La Clau Group Andorra

“La meitat dels pisos ja estan venuts”

Venda de pisos de tres habitacions en el centre de la Massana de 114 m2 a 133 m2, amb acabats de luxe de les principals marques i amb sistema de aerotermia i sòl radiant, per a millorar l’eficiència i el confort.

L’edifici plurifamiliar « Luxe Casamanya » consta de dotze pisos distribuïts en quatre plantes de tres pisos per planta.

Aquesta construcció està situada al centre del poble i parròquia de la Massana a 5 mins. a peu del telecabina de les pistes d’esquí de Vallnord Pal-Arinsal. Dins del nucli urbà de la Massana, està prop de tots els serveis i en molt bona comunicació amb el centre del Principat.

Com cada habitatge de la marca Luxe, aquesta promoció també està dotada de materials d’alta qualitat, com poden ser: finestres i portes balcons d’alumini de la casa Technal, triple vidre, fusteria Norma, fogons de Neolith, aixeteria Grohe, i més referents de qualitat que fan dels nostres habitatges promocionis d’alt standing.

L’eficiència energètica i la sostenibilitat compleixen com sempre un paper fonamental en la construcció dels nostres habitatges. L’edifici disposa d’un sistema de calefacció per aerotermia i amb sòl radiant en els pisos.

L’edifici té accés i dóna enfront del Carrer Costos de Teixidó número 10 de la Massana, i consta d’una planta baixa i quatre plantes trepitjo amb la següent distribució:

Planta Baixa, on tenim tant l’accés rodat com el per als vianants. En aquesta planta trobarem l’aparcament que queda dividit en dues zones, un box en el qual caben 8 places d’aparcament i 3 trasters i una segona zona amb: 10 places d’aparcament, 3 trasters i un accés al nucli de comunicacions on es troben les escales, l’ascensor i el local de neteja. Donant al carrer trobem el local d’escombraries i l’accés al vestíbul d’entrada on es troben els locals tècnics i, després d’una segona porta, el nucli de comunicacions abans esmentat.

En la planta Primera, trobem tres pisos. Els habitatges disposen totes elles d’un rebedor, un saló-menjador amb cuina, un distribuïdor, una suite amb bany, un bany i dues habitacions. Els tres pisos disposen de finestres balconeras per a sortir al pati al qual donen. En el cas dels pisos 1 i 3, també es disposa d’un pati gran. Tots els pisos tenen safareig incorporat a la cuina o bé un espai independent.”

Si vol més informació truqui’ns sense compromís al +376 726 746 o passi en horari comercial per la nostra oficina situada al C/ Verge del Pilar, 8 d’Andorra la Vella.

Venda de pisos de tres habitacions en el centre de la Massana de 114 m2 a 133 m2, amb acabats de luxe de les principals marques i amb sistema de aerotermia i sòl radiant, per a millorar l'eficiència i el confort.

https://www.andorralaclaugroup.com/noticia/obra-nova-luxe-casamanya-luxe-residencial-esport-la-clau-group-andorra/5633/?fbclid=IwAR0r9rUba6XAq0-j2FlNMZcr5hZzzNdiTjWbkFPg5DxRLAfXuDMtOoUJkx4