Creixen els dubtes sobre la real implantació de Grifols a Andorra
Creixen els dubtes sobre la real implantació de Grifols a Andorra
La filial andorrana de la multinacional farmacèutica, immersa en una crisi financera sense precedents, continua mantenint Martínez Benazet com a conseller mesos després de la seva dimissió i encara no ha constituït cap comerç per poder tenir una efectiva operativitat
La implantació de Grifols a Andorra continua sent tota una incògnita. El centre de recerca de la multinacional farmacèutica hauria de posar-se en marxa durant el 2023. Però a les portes d’aquest exercici, si bé les obres d’adequació o reforç del camí que porta al Prat de la Farga, van avançant, no sembla que en l’entorn empresarial que hauria de convertir en real el projecte anunciat fa un any i mig hagi avançat gaire.
De fet, la filial andorrana de Grifols manté l’exministre de Salut Joan Martínez Benazet com a conseller mesos després de la seva dimissió i no ha constituït cap comerç, peça bàsica per poder tenir una operativitat efectiva. I a ningú no se li escapa que el gegant de la producció d’hemoderivats travessa per una crisi financera sense precedents que l’ha portat a protagonitzar estrepitoses caigudes a la borsa i a haver de canviar la seva cúpula executiva, traient del capdavant de la companyia per primer cop en la seva història integrants de la família Grifols. A més, la multinacional arrossega un deute de 9.000 milions d’euros que ha obligat la companyia, s’ha dit en certa manera, a haver de fer un pla de reestructuració que no és cap broma.
Certament, comparat amb altres projectes, el del laboratori d’Ordino és ‘pecata minuta’. Una inversió de tot just 25 milions d’euros i el suport de l’Estat andorrà -que li cedeix el terreny i li aporta 200.000 euros anuals- a través de l’ARI. Però, amb tot, els moviments que hi ha hagut enmig de la maregassa que viu la companyia són pràcticament nuls. I a Ordino, almenys una part de la població, no les tenen totes. Amb l’entrada de les màquines als accessos al lloc triat per construir el centre de recerca s’ha visualitzat l’impacte que tindria tot plegat en un dels espais naturals més apreciats a tocar d’un nucli urbà.
A diverses fonts empresarials se’ls fa difícil d’entendre, segons que ha pogut constatar l’Altaveu, que a tocar del 2023, quan el centre hauria d’estar en funcionament, Grifols Pyrenees Research Center, que així es denomina la societat limitada constituïda per la multinacional i l’ARI encara no hagi obert cap comerç, un pas indispensable per poder operar, per poder contractar serveis, projectes, obres. Potser és que, asseguren les fonts, “els maldecaps globals de la companyia s’han traduït, potser, en descuit vers el projecte d’Andorra”.
Però tampoc la part estatal s’hauria encarregat de fer els deures. L’exministre Joan Martínez Benazet, encara aquest novembre, continua apareixent al registre de societats com a conseller de la societat al costat de Jordi Gallardo. Grifols Pyrenees Research, dominada al 80% per la multinacional, està presidida, almenys per ara, per Albert Grifols Coma Cros, que exerceix alhora de conseller delegat. I té de consellers, a banda dels dos representants del Govern, a Tomàs Daga i Alfredo Arroyo. Òscar Calsàmiglia i Ignasi Bruguer figuren com a secretari i vicesecretari, en tots dos casos no consellers.
Encara hi ha un altre dubte sobre la taula, després de la modificació de la llei del sòl o el codi de l’administració, després de l’adequació del pla d’urbanisme d’Ordino a les necessitats del centre, la llei de biomedicina que ha de facilitar la regulació de les activitats que pugui desenvolupar Grifols -o a priori qualsevol altra companyia o laboratori de la mateixa naturalesa- no només no està aprovada sinó que es veu en diversos sectors professionals i polítics com un vestit fet excessivament a mida de la farmacèutica d’origen català i espargida per mig món.
TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/empreses/miler-professionals-es-formen-cada-any-traves-cursos-cambra-comerc_43675_102.html