Autor: GESTORIAPUIGICUSINE

Publicat a

BancSabadell d’Andorra tanca el 2017 amb un benefici de més de 10 milions d’euros

BancSabadell d’Andorra ha aprovat els comptes de l’exercici de 2017 per tal de sotmetre’ls a l’aprovació de la Junta General d’Accionistes, que, previsiblement, serà convocada per al pròxim mes de maig. L’entitat ha tancat l’any amb uns beneficis de 10.039.000 euros, un 17,93% més que el 2016, i supera així el millor resultat assolit des que va començar a operar l’any 2000. El banc destaca que és la primera vegada que obté un benefici de dos dígits i que aquest “resultat històric” s’ha assolit en un entorn de tipus d’interès baixos, poc favorable per al negoci bancari, i després d’haver continuat incrementant significativament les dotacions a provisions per mantenir la solidesa financera de l’entitat.

Al tancament de l’exercici, la ràtio de solvència és del 23,63%, un nivell que evidencia “la fortalesa del balanç”. Aquesta ràtio, si es calculés amb els nous requeriments de capital que els propers anys s’aplicaran a Andorra, i que són més exigents que els de la normativa actual, superaria el 17% i continuaria molt per sobre dels mínims establerts i del que és habitual en les entitats bancàries internacionals. La ràtio de liquiditat, mesurada segons els criteris del Banc Central Europeu (BCE), és a 31 de desembre de 2017 del 252,72% i molt superior al nivell estàndard del 100%.

L’entitat ha destacat que aquest benefici, el més elevat assolit fins ara pel banc, és un reflex de la bona evolució de BancSabadell d’Andorra i de la sostenibilitat i rendibilitat del seu model de negoci. Així mateix, l’orientació de l’entitat a oferir un assessorament professional i un molt bon servei als seus clients es tradueix en un fort creixement de l’operativa comercial d’aquests i de la seva vinculació amb el banc, per mitjà de productes i serveis amb un alt valor afegit.

BancSabadell d’Andorra ha aprovat els comptes de l’exercici de 2017 per tal de sotmetre’ls a l’aprovació de la Junta General d’Accionistes, que, previsiblement, serà convocada per al pròxim mes de maig. L’entitat ha tancat l’any amb uns beneficis de 10.039.000 euros, un 17,93% més que el 2016, i supera així el millor resultat assolit des que va començar a operar l’any 2000. El banc destaca que és la primera vegada que obté un benefici de dos dígits i que aquest "resultat històric" s’ha assolit en un entorn de tipus d'interès baixos, poc favorable per al negoci bancari, i després d’haver continuat incrementant significativament les dotacions a provisions per mantenir la solidesa financera de l’entitat. Al tancament de l’exercici, la ràtio de solvència és del 23,63%, un nivell que evidencia "la fortalesa del balanç". Aquesta ràtio, si es calculés amb els nous requeriments de capital que els propers anys s’aplicaran a Andorra, i que són més exigents que els de la normativa actual, superaria el 17% i continuaria molt per sobre dels mínims establerts i del que és habitual en les entitats bancàries internacionals. La ràtio de liquiditat, mesurada segons els criteris del Banc Central Europeu (BCE), és a 31 de desembre de 2017 del 252,72% i molt superior al nivell estàndard del 100%. L'entitat ha destacat que aquest benefici, el més elevat assolit fins ara pel banc, és un reflex de la bona evolució de BancSabadell d’Andorra i de la sostenibilitat i rendibilitat del seu model de negoci. Així mateix, l’orientació de l'entitat a oferir un assessorament professional i un molt bon servei als seus clients es tradueix en un fort creixement de l’operativa comercial d’aquests i de la seva vinculació amb el banc, per mitjà de productes i serveis amb un alt valor afegit.

Publicat a

La CASS demana la jubilació als 67 i augmentar sis punts la cotització

La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha acordat el paquet de mesures que hauria de tenir la reforma del sistema de pensions per garantir la viabilitat. La decisió s’ha pres després de constatar que amb el model actual en cinc anys la recaptació de les cotitzacions passarà a ser igual que la despesa en pensions i que a partir del 2024 es comencen a gastar els fons de reserves (poc més de mil milions) que s’esgotarien en deu anys. Els càlculs fets per l’equip d’experts francesos sobre el futur del sistema de pensions va posar una sèrie d’opcions damunt de la taula i el consell d’administració de la Seguretat Social, segons van confirmar fonts properes a l’executiu, ha tancat el paquet de recomanacions. El projecte de reforma es traslladarà al Govern en breu i serà l’executiu qui decideixi quin és el pla que finalment es portarà a la pràctica. La Seguretat Social ha desenvolupat el projecte amb un horitzó de dotze anys, entenent que els canvis s’han d’anar introduint de forma progressiva durant aquest termini perquè l’entrada en funcionament de forma immediata de tots ells significaria un cop molt fort.MESURES 1 Edat La jubilació passa a ser als 67 anys La proposta comporta que a partir d’un moment l’edat de jubilació es començaria a retardar mes a mes per no tenir un impacte de cop sobre la gent que és a punt de jubilar-se. Al final del procés el retir arribaria als 67 anys. 2 Més cotització Sis punts més de retenció salarial Els salaris, en un horitzó de dotze anys, passarien a tenir una retenció de sis punts més respecte a l’actual. Significa situar-la en el 28% i la recaptació extra aniria per al fons de reserves. 3 Limitar les més altes A partir d’un nivell, menys rendiment La primera limitació a les pensions més altes arribaria establint que a partir d’una xifra els punts que es compren donarien menys rendiment. S’ha de decidir quin és el punt d’inici, però la CASS treballa amb les pensions de 2.000 o 2.500 euros. 4 Menys revalorització IPC limitat per a les pensions més altes La revalorització anual de les jubilacions amb l’IPC s’acabaria. Només les més baixes s’anirien actualitzant en base a aquest valor. La resta només tindria un percentatge de l’IPC, que per a les més altes seria d’un 20%. 5 Taxa específica Gravar alcohol i tabac per al fons La reforma inclou la creació d’una taxa específica que s’aplicaria al tabac i a l’alcohol. Els diners que es recaptessin anirien destinats a augmentar el fons de reserves. La taxa no afectaria el diferencial.
La primera gran mesura és el retard de la jubilació fins als seixanta-set anys. Tot i que a efectes populars pugui ser la de major afectació, segons les fonts consultades no seria la més transcendent, perquè si no es canvia el model el fet d’ajornar dos anys el retir té un impacte relativament reduït. La segona és l’increment de sis punts en la cotització de la branca jubilació. Actualment les aportacions a la CASS suposen un 22% de cada salari que es subdivideix en el 10% per a sanitat i el 12% per a pensions. La reforma que contempla la Seguretat Social estableix que la cotització hauria de situar-se com a molt tardar el 2030 en un 28% i que els sis punts més fossin destinats íntegrament a fer augmentar el fons de reserves de les jubilacions.
La tercera i la quarta mesura estan directament vinculades a les pensions més altes. El consell d’administració de la parapública és conscient que les pagues del retir no són massa elevades en general i per tant aposta per no tocar les pensions més baixes i limitar les més altes. La primera acció en aquest sentit seria que les pensions a partir d’una quantitat (es dubta que el llindar comenci als dos mil o als dos mil cinc-cents) tinguin menys retorn dels punts que cotitzen. Així els punts que es comprin a partir d’un cert llindar donaran menys rendiment. Actualment ja s’està aplicant un factor de correcció en les pensions superiors a 4.000 euros i la voluntat és baixar aquest llindar perquè sigui una mesura realment efectiva. Les pensions més altes també es veurien afectades perquè no es revaloritzarien anualment en funció a l’IPC. La CASS proposa que les pensions es divideixin en cinc blocs segons els diners. Les més baixes s’apujarien cada any al mateix nivell que l’IPC. El segon bloc de pensions es revaloritzaria un 80% de l’IPC. El tercer, un 60%, el quart un 40% per arribar que les pensions més altes només s’apujarien cada any l’equivalent a un 20% de l’IPC.
La cinquena proposta del paquet insta a la creació d’una taxa específica que gravaria l’alcohol i el tabac. Els diners de la recaptació de la taxa anirien directament a engreixar el fons de reserves de la CASS. Aquesta mesura entén que la taxa seria limitada i que no afectaria la competitivitat dels productes, però aniria en la línia que es preveu de pujades en la imposició a aquests productes. I una part important arribaria pel consum dels turistes.MESURES 1 Edat La jubilació passa a ser als 67 anys La proposta comporta que a partir d’un moment l’edat de jubilació es començaria a retardar mes a mes per no tenir un impacte de cop sobre la gent que és a punt de jubilar-se. Al final del procés el retir arribaria als 67 anys. 2 Més cotització Sis punts més de retenció salarial Els salaris, en un horitzó de dotze anys, passarien a tenir una retenció de sis punts més respecte a l’actual. Significa situar-la en el 28% i la recaptació extra aniria per al fons de reserves. 3 Limitar les més altes A partir d’un nivell, menys rendiment La primera limitació a les pensions més altes arribaria establint que a partir d’una xifra els punts que es compren donarien menys rendiment. S’ha de decidir quin és el punt d’inici, però la CASS treballa amb les pensions de 2.000 o 2.500 euros. 4 Menys revalorització IPC limitat per a les pensions més altes La revalorització anual de les jubilacions amb l’IPC s’acabaria. Només les més baixes s’anirien actualitzant en base a aquest valor. La resta només tindria un percentatge de l’IPC, que per a les més altes seria d’un 20%. 5 Taxa específica Gravar alcohol i tabac per al fons La reforma inclou la creació d’una taxa específica que s’aplicaria al tabac i a l’alcohol. Els diners que es recaptessin anirien destinats a augmentar el fons de reserves. La taxa no afectaria el diferencial.

FUENTE:  https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/03/29/jubilacio_als_anys_pujada_cotitzacio_sis_punts_128499_1125.html

Publicat a

Gravar pisos buits i rebaixar l’ITP per fer front al problema dels lloguers la durada dels contractes passaria de cinc a quatre anys.

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va aprofitar ahir el debat de la reserva d’esmena presentada pels consellers generals del PS al projecte de llei del pressupost  perquè es congeli l’increment de l’IPC als lloguers aquest any per anunciar tot un paquet de mesures per fer front a la problemàtica de la manca d’habitatge de lloguer. El paquet preveu una sèrie de canvis legislatius i també incentius fiscals per facilitar l’entrada al mercat de més habitatges destinats al lloguer. Així, en l’àmbit fiscal i per mirar que aflorin més pisos, el ministre va anunciar una reducció de l’impost sobre les transmissions patrimonials (ITP) per a aquells habitatges i immobles que es destinin al mercat de lloguer, així com la implantació d’una taxa “per gravar aquells pisos buits i que “no es posin al mercat de forma injustificada”. Així mateix, el ministre va avançar que també es preveu reduir la cessió obligatòria per a aquelles promocions que siguin per al mercat de lloguer. Quant a iniciatives de tipus legislatiu i normatiu, Espot, que va recordar que les mesures plantejades són fruit de la tasca feta per la comissió interministerial creada per abordar de forma global la problemàtica de l’habitatge, va confirmar que es modificarà la Llei d’arrendaments de finques urbanes per  flexibilitzar els contractes de lloguer. En aquest sentit, fonts properes a l’executiu de DA van avançar que la durada dels contractes passaria de cinc a quatre anys. El ministre va avançar també que es permetrà una carència de pagament en aquells casos en què el llogater sigui qui assumeixi algunes reformes. També es preveu que els llogaters puguin accedir a les ajudes del pla Renova per fer reformes als habitatges, així com revisar les zones edificades perquè els edificis més vells es puguin reformar. A més, Espot va remarcar que es buscaran convenis amb privats perquè  es pugui aconseguir la cessió d’algun habitatge per a persones amb vulnerabilitat. Pel que fa a la proposta del PS de congelar l’increment de l’IPC, el ministre, igual que va fer el conseller general del grup demòcrata Carles Jordana, va advertir que podria tenir un “efecte contraproduent” i, fins i tot, contrari a l’objectiu perseguit, ja que podria comportar un increment superior en la renovació del contracte en el moment del seu venciment. A més, Espot va destacar que una congelació de l’IPC als lloguers no resoldria el problema i que,  precisament, la problemàtica sorgeix per la manca d’oferta d’habitatges.

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va aprofitar ahir el debat de la reserva d’esmena presentada pels consellers generals del PS al projecte de llei del pressupost  perquè es congeli l’increment de l’IPC als lloguers aquest any per anunciar tot un paquet de mesures per fer front a la problemàtica de la manca d’habitatge de lloguer. El paquet preveu una sèrie de canvis legislatius i també incentius fiscals per facilitar l’entrada al mercat de més habitatges destinats al lloguer.
Així, en l’àmbit fiscal i per mirar que aflorin més pisos, el ministre va anunciar una reducció de l’impost sobre les transmissions patrimonials (ITP) per a aquells habitatges i immobles que es destinin al mercat de lloguer, així com la implantació d’una taxa “per gravar aquells pisos buits i que “no es posin al mercat de forma injustificada”. Així mateix, el ministre va avançar que també es preveu reduir la cessió obligatòria per a aquelles promocions que siguin per al mercat de lloguer.
Quant a iniciatives de tipus legislatiu i normatiu, Espot, que va recordar que les mesures plantejades són fruit de la tasca feta per la comissió interministerial creada per abordar de forma global la problemàtica de l’habitatge, va confirmar que es modificarà la Llei d’arrendaments de finques urbanes per  flexibilitzar els contractes de lloguer. En aquest sentit, fonts properes a l’executiu de DA van avançar que la durada dels contractes passaria de cinc a quatre anys.
El ministre va avançar també que es permetrà una carència de pagament en aquells casos en què el llogater sigui qui assumeixi algunes reformes.
També es preveu que els llogaters puguin accedir a les ajudes del pla Renova per fer reformes als habitatges, així com revisar les zones edificades perquè els edificis més vells es puguin reformar. A més, Espot va remarcar que es buscaran convenis amb privats perquè  es pugui aconseguir la cessió d’algun habitatge per a persones amb vulnerabilitat.
Pel que fa a la proposta del PS de congelar l’increment de l’IPC, el ministre, igual que va fer el conseller general del grup demòcrata Carles Jordana, va advertir que podria tenir un “efecte contraproduent” i, fins i tot, contrari a l’objectiu perseguit, ja que podria comportar un increment superior en la renovació del contracte en el moment del seu venciment. A més, Espot va destacar que una congelació de l’IPC als lloguers no resoldria el problema i que,  precisament, la problemàtica sorgeix per la manca d’oferta d’habitatges.

https://www.bondia.ad/politica/gravar-pisos-buits-i-rebaixar-litp-fer-front-al-problema-dels-lloguers

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va aprofitar ahir el debat de la reserva d’esmena presentada pels consellers generals del PS al projecte de llei del pressupost  perquè es congeli l’increment de l’IPC als lloguers aquest any per anunciar tot un paquet de mesures per fer front a la problemàtica de la manca d’habitatge de lloguer. El paquet preveu una sèrie de canvis legislatius i també incentius fiscals per facilitar l’entrada al mercat de més habitatges destinats al lloguer. Així, en l’àmbit fiscal i per mirar que aflorin més pisos, el ministre va anunciar una reducció de l’impost sobre les transmissions patrimonials (ITP) per a aquells habitatges i immobles que es destinin al mercat de lloguer, així com la implantació d’una taxa “per gravar aquells pisos buits i que “no es posin al mercat de forma injustificada”. Així mateix, el ministre va avançar que també es preveu reduir la cessió obligatòria per a aquelles promocions que siguin per al mercat de lloguer. Quant a iniciatives de tipus legislatiu i normatiu, Espot, que va recordar que les mesures plantejades són fruit de la tasca feta per la comissió interministerial creada per abordar de forma global la problemàtica de l’habitatge, va confirmar que es modificarà la Llei d’arrendaments de finques urbanes per  flexibilitzar els contractes de lloguer. En aquest sentit, fonts properes a l’executiu de DA van avançar que la durada dels contractes passaria de cinc a quatre anys. El ministre va avançar també que es permetrà una carència de pagament en aquells casos en què el llogater sigui qui assumeixi algunes reformes. També es preveu que els llogaters puguin accedir a les ajudes del pla Renova per fer reformes als habitatges, així com revisar les zones edificades perquè els edificis més vells es puguin reformar. A més, Espot va remarcar que es buscaran convenis amb privats perquè  es pugui aconseguir la cessió d’algun habitatge per a persones amb vulnerabilitat. Pel que fa a la proposta del PS de congelar l’increment de l’IPC, el ministre, igual que va fer el conseller general del grup demòcrata Carles Jordana, va advertir que podria tenir un “efecte contraproduent” i, fins i tot, contrari a l’objectiu perseguit, ja que podria comportar un increment superior en la renovació del contracte en el moment del seu venciment. A més, Espot va destacar que una congelació de l’IPC als lloguers no resoldria el problema i que,  precisament, la problemàtica   sorgeix per la manca d’oferta d’habitatges. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va aprofitar ahir el debat de la reserva d’esmena presentada pels consellers generals del PS al projecte de llei del pressupost  perquè es congeli l’increment de l’IPC als lloguers aquest any per anunciar tot un paquet de mesures per fer front a la problemàtica de la manca d’habitatge de lloguer. El paquet preveu una sèrie de canvis legislatius i també incentius fiscals per facilitar l’entrada al mercat de més habitatges destinats al lloguer. Així, en l’àmbit fiscal i per mirar que aflorin més pisos, el ministre va anunciar una reducció de l’impost sobre les transmissions patrimonials (ITP) per a aquells habitatges i immobles que es destinin al mercat de lloguer, així com la implantació d’una taxa “per gravar aquells pisos buits i que “no es posin al mercat de forma injustificada”. Així mateix, el ministre va avançar que també es preveu reduir la cessió obligatòria per a aquelles promocions que siguin per al mercat de lloguer. Quant a iniciatives de tipus legislatiu i normatiu, Espot, que va recordar que les mesures plantejades són fruit de la tasca feta per la comissió interministerial creada per abordar de forma global la problemàtica de l’habitatge, va confirmar que es modificarà la Llei d’arrendaments de finques urbanes per  flexibilitzar els contractes de lloguer. En aquest sentit, fonts properes a l’executiu de DA van avançar que la durada dels contractes passaria de cinc a quatre anys. El ministre va avançar també que es permetrà una carència de pagament en aquells casos en què el llogater sigui qui assumeixi algunes reformes. També es preveu que els llogaters puguin accedir a les ajudes del pla Renova per fer reformes als habitatges, així com revisar les zones edificades perquè els edificis més vells es puguin reformar. A més, Espot va remarcar que es buscaran convenis amb privats perquè  es pugui aconseguir la cessió d’algun habitatge per a persones amb vulnerabilitat. Pel que fa a la proposta del PS de congelar l’increment de l’IPC, el ministre, igual que va fer el conseller general del grup demòcrata Carles Jordana, va advertir que podria tenir un “efecte contraproduent” i, fins i tot, contrari a l’objectiu perseguit, ja que podria comportar un increment superior en la renovació del contracte en el moment del seu venciment. A més, Espot va destacar que una congelació de l’IPC als lloguers no resoldria el problema i que,  precisament, la problemàtica sorgeix per la manca d’oferta d’habitatges. https://www.bondia.ad/politica/gravar-pisos-buits-i-rebaixar-litp-fer-front-al-problema-dels-lloguers

Publicat a

El futur del Clot d’Emprivat

 

La superfície del Clot d’Emprivat és de 8.600 metres quadrats però les possibilitats de construcció són molt superiors, ja que s’ha optat per la construcció en vertical. Per Filloy “és una molt bona idea el fet de treure volum a la base, ja que permetrà guanyar espai per a la gent i fer, per exemple, avingudes més amples”. Galobardas destaca que “gràcies a l’altura extraordinària a la qual permetran construir, pot acabar sent el nou downtown del país”. La Manela i la Mercè, mentrestant, volen esperar a veure què s’hi farà exactament abans de donar una opinió definitiva. “En aquest espai s’ha dit que s’hi faran tantes coses que vull veure la realitat que acabarà sent. Espero que trobin alternatives als serveis que perdrem, però en principi veig bé que s’urbanitzi”, diu la primera. “He sentit que volen fer edificis grans i em sembla bé ser una mica trencador, però al mateix temps espero que es conservin les parts més antigues del poble. Avui sembla que Escaldes es limita al Clot d’Emprivat i a Vivand, però hi ha moltes més coses”, reivindica la segona. Respecte a l’aparcament, la Mercè creu que recol·locaran les places en algun altre lloc, ja que “on posaran els cotxes els turistes, si no?” es pregunta. Calvet ho nega de seguida però deixa anar una alternativa. “Serà impossible recuperar-les, ja que nosaltres llogàvem els ter­renys per tenir el parc i els aparcaments, ara bé, quan s’organitzi, els edificis disposaran d’apar- caments integrats i també preveiem una circulació de vehicles soterrada”.

Una zona de luxe?
El sector de la construcció i el comercial no tenen dubtes sobre el potencial econòmic de la zona, però queda per resoldre si els pisos i comerços que s’hi faran podran ser assequibles per a la ciutadania i la petita botiga, o bé serà una zona de luxe i exclusiva. El cònsol menor preveu que no tothom hi podrà accedir. “Ningú fa edificis que la gent no pugui comprar. A ningú li interessa tenir els pisos buits ni els comerços on no pugui anar la gent. En aquest sentit no em preocupa, però també és cert que no crec que siguin per a tothom, però podem arribar a fer que tothom ho gaudeixi”. Per la seva banda, a Venable no l’espanta la potencial competència d’aquesta nova zona comercial, al contrari. “Nosaltres seguirem treballant per ser el referent que som avui en dia. Estic segura que ens haurem d’adaptar, però si ells volen créixer hauran de buscar un tipus de negoci diferent del nostre, perquè si venen els mateixos productes no crec que la gent deixi d’anar a comprar allà on està acostumat a fer-ho”. Respecte als pisos que es construiran, Filloy tampoc creu que tinguin preus prohibitius, ja que “si el tipus de construcció és senzill, no haurien de ser gaire cars. Els accessos estan fets i el ter­reny és pla, no és com edificar sobre la muntanya. Si fos així, aleshores sí que els preus podrien ser molt més elevats”. Des de l’AGIA, Galobardas vol esperar a veure com seran abans de fer una especulació, encara que sí que reconeix que “pot arribar a ser la zona més cara del país. Estaran en un lloc cèntric, en sòl urbà consolidat, es construirà en altura, i a més estaran en un espai molt cèntric”.
Una de les infraestructures més importants que s’espera al Clot d’Emprivat és el casino. Bomosa ja ha fet pública la seva intenció d’invertir 18 milions d’euros. Genting vol fer una torre de 20 plantes i Cirsa, a la zona d’Illa Carlemany i la rotonda de la Dama de Gel.

https://www.diariandorra.ad/noticies/reportatges/2018/01/28/el_futur_del_clot_emprivat_126089_1134.html

Clot d'Emprivat https://www.diariandorra.ad/noticies/reportatges/2018/01/28/el_futur_del_clot_emprivat_126089_1134.html La superfície del Clot d’Emprivat és de 8.600 metres quadrats però les possibilitats de construcció són molt superiors, ja que s’ha optat per la construcció en vertical. Per Filloy “és una molt bona idea el fet de treure volum a la base, ja que permetrà guanyar espai per a la gent i fer, per exemple, avingudes més amples”. Galobardas destaca que “gràcies a l’altura extraordinària a la qual permetran construir, pot acabar sent el nou downtown del país”. La Manela i la Mercè, mentrestant, volen esperar a veure què s’hi farà exactament abans de donar una opinió definitiva. “En aquest espai s’ha dit que s’hi faran tantes coses que vull veure la realitat que acabarà sent. Espero que trobin alternatives als serveis que perdrem, però en principi veig bé que s’urbanitzi”, diu la primera. “He sentit que volen fer edificis grans i em sembla bé ser una mica trencador, però al mateix temps espero que es conservin les parts més antigues del poble. Avui sembla que Escaldes es limita al Clot d’Emprivat i a Vivand, però hi ha moltes més coses”, reivindica la segona. Respecte a l’aparcament, la Mercè creu que recol·locaran les places en algun altre lloc, ja que “on posaran els cotxes els turistes, si no?” es pregunta. Calvet ho nega de seguida però deixa anar una alternativa. “Serà impossible recuperar-les, ja que nosaltres llogàvem els ter­renys per tenir el parc i els aparcaments, ara bé, quan s’organitzi, els edificis disposaran d’apar- caments integrats i també preveiem una circulació de vehicles soterrada”. Una zona de luxe? El sector de la construcció i el comercial no tenen dubtes sobre el potencial econòmic de la zona, però queda per resoldre si els pisos i comerços que s’hi faran podran ser assequibles per a la ciutadania i la petita botiga, o bé serà una zona de luxe i exclusiva. El cònsol menor preveu que no tothom hi podrà accedir. “Ningú fa edificis que la gent no pugui comprar. A ningú li interessa tenir els pisos buits ni els comerços on no pugui anar la gent. En aquest sentit no em preocupa, però també és cert que no crec que siguin per a tothom, però podem arribar a fer que tothom ho gaudeixi”. Per la seva banda, a Venable no l’espanta la potencial competència d’aquesta nova zona comercial, al contrari. “Nosaltres seguirem treballant per ser el referent que som avui en dia. Estic segura que ens haurem d’adaptar, però si ells volen créixer hauran de buscar un tipus de negoci diferent del nostre, perquè si venen els mateixos productes no crec que la gent deixi d’anar a comprar allà on està acostumat a fer-ho”. Respecte als pisos que es construiran, Filloy tampoc creu que tinguin preus prohibitius, ja que “si el tipus de construcció és senzill, no haurien de ser gaire cars. Els accessos estan fets i el ter­reny és pla, no és com edificar sobre la muntanya. Si fos així, aleshores sí que els preus podrien ser molt més elevats”. Des de l’AGIA, Galobardas vol esperar a veure com seran abans de fer una especulació, encara que sí que reconeix que “pot arribar a ser la zona més cara del país. Estaran en un lloc cèntric, en sòl urbà consolidat, es construirà en altura, i a més estaran en un espai molt cèntric”. Una de les infraestructures més importants que s’espera al Clot d’Emprivat és el casino. Bomosa ja ha fet pública la seva intenció d’invertir 18 milions d’euros. Genting vol fer una torre de 20 plantes i Cirsa, a la zona d’Illa Carlemany i la rotonda de la Dama de Gel. https://www.diariandorra.ad/noticies/reportatges/2018/01/28/el_futur_del_clot_emprivat_126089_1134.html

https://www.diariandorra.ad/noticies/reportatges/2018/01/28/el_futur_del_clot_emprivat_126089_1134.html

Publicat a

La venta de pisos de lujo se desploma en Catalunya por la situación política las transacciones bajan un 56%

Las ventas de pisos de lujo se desplomaron en el último trimestre del año en Catalunya, a raíz de la incertidumbre política que siguió alreferéndum del 1 de octubre. Según Imma Amat, codirectora general de Amat Immobiliaris, “en nuestro caso las ventas se han reducido un 56%, pero nos consta que la situación es similar en todo el sector”. En cambio, destaca, las viviendas de precios medios y bajos, por debajo de los 800.000 euros, que adquieren los compradores locales, siguen vendiéndose a buen ritmo. Amat destaca que las viviendas de más de un millón de euros de precio de venta son adquiridas principalmente por extranjeros “que se han quedado con las imágenes de cargas policiales que vieron en la tele, y no ven que en nuestro día a día la situación sea completamente normal”. Amat señaló que la pérdida de compradores de lujo “tiene consecuencias importantes, no sólo para el sector inmobiliario, sino también para hoteles, restaurantes, un tipo de comercio y también las escuelas de negocios”, y pidió una actuación concertada de las distintas administraciones públicas y la sociedad civil para reposicionar la ciudad ante la opinión pública mundial. “Hemos de pensar qué podemos hacer para impulsar la ciudad, que pueda tener un impacto similar al que tuvieron en su día los Juegos Olímpicos, de los que hemos estado viviendo durante muchos años”, concluyó.

Las ventas de pisos de lujo se desplomaron en el último trimestre del año en Catalunya, a raíz de la incertidumbre política que siguió alreferéndum del 1 de octubre. Según Imma Amat, codirectora general de Amat Immobiliaris, “en nuestro caso las ventas se han reducido un 56%, pero nos consta que la situación es similar en todo el sector”. En cambio, destaca, las viviendas de precios medios y bajos, por debajo de los 800.000 euros, que adquieren los compradores locales, siguen vendiéndose a buen ritmo.

Amat destaca que las viviendas de más de un millón de euros de precio de venta son adquiridas principalmente por extranjeros “que se han quedado con las imágenes de cargas policiales que vieron en la tele, y no ven que en nuestro día a día la situación sea completamente normal”.

Amat señaló que la pérdida de compradores de lujo “tiene consecuencias importantes, no sólo para el sector inmobiliario, sino también para hoteles, restaurantes, un tipo de comercio y también las escuelas de negocios”, y pidió una actuación concertada de las distintas administraciones públicas y la sociedad civil para reposicionar la ciudad ante la opinión pública mundial. “Hemos de pensar qué podemos hacer para impulsar la ciudad, que pueda tener un impacto similar al que tuvieron en su día los Juegos Olímpicos, de los que hemos estado viviendo durante muchos años”, concluyó.

Las ventas de pisos de lujo se desplomaron en el último trimestre del año en Catalunya, a raíz de la incertidumbre política que siguió alreferéndum del 1 de octubre. Según Imma Amat, codirectora general de Amat Immobiliaris, “en nuestro caso las ventas se han reducido un 56%, pero nos consta que la situación es similar en todo el sector”. En cambio, destaca, las viviendas de precios medios y bajos, por debajo de los 800.000 euros, que adquieren los compradores locales, siguen vendiéndose a buen ritmo. Amat destaca que las viviendas de más de un millón de euros de precio de venta son adquiridas principalmente por extranjeros “que se han quedado con las imágenes de cargas policiales que vieron en la tele, y no ven que en nuestro día a día la situación sea completamente normal”. Amat señaló que la pérdida de compradores de lujo “tiene consecuencias importantes, no sólo para el sector inmobiliario, sino también para hoteles, restaurantes, un tipo de comercio y también las escuelas de negocios”, y pidió una actuación concertada de las distintas administraciones públicas y la sociedad civil para reposicionar la ciudad ante la opinión pública mundial. “Hemos de pensar qué podemos hacer para impulsar la ciudad, que pueda tener un impacto similar al que tuvieron en su día los Juegos Olímpicos, de los que hemos estado viviendo durante muchos años”, concluyó.

Publicat a

Casino in Andorra

Malaysian integrated resort developer and operator Genting Group has recently revealed plans to invest around €105 million into building a casino resort in Andorra. The tiny European nation snuggled between Spain and France is currently reviewing proposals from interested bidders for a single casino license.

Genting Group has been among the major international companies to have expressed interest in operating a casino resort in Andorra. Providing more details on its bid, the company explained in a recent statement that it wants to build an integrated resort with a casino facility in the Clot d’Emprivat area.

The multi-million complex will aim to feature entertainment options beyond casino gambling, including a plethora of musical and different other cultural events. The resort will also offer a variety of dining options, some of which will be the result of partnerships with locally renowned restaurateurs. Retail space and different other facilities will also be included in the expensive development project, if it gets the necessary approval from the government of Andorra.

Genting pointed out that it wants to develop a resort with unique offering that will complement and boost the existing entertainment experience Andorra currently offers to both residents and visitors.

Genting applied for the Andorra casino license as part of the Genting SA consortium, which also includes British gambling veteran David Gray, leisure specialist Mark Vlassopulos, and a local  businessman Marc Giebels van Bekestein.

The government of Andorra closed the bidding process for the nation’s sole casino license on October 31, 2017. Here it is important to note that the Andorra Gaming Control Board was in charge of receiving applications from interested operators. The gaming regulator and officials are now tasked with evaluating the received proposals and choosing the preferred bidder for the future development of the casino resort. Bidders and their projects will be evaluated on a hundred-point scale. This means that a given integrated resort plan can receive a maximum of 100 points. Andorra’s gaming regulator has explained recently that the immediate availability of land where the resort will be built will be one of the most important factors considered. What is more, the casino portion of the complex will have to occupy at least 21,000 square feet, excluding terraces and any outdoor spaces. Other key criteria will, too, be considered before a winning bidder is selected, but more information on these is to be revealed in future. Aside from Genting Group and its European partners, it was understood that Spanish casino operator Cirsa has put forward two projects for the development of an integrated resort with a casino in Andorra. Both plans include the construction of multi-purpose complexes with both gaming and non-gaming facilities in the Escaldes-Engordany parish in the southern part of Andorra.

Publicat a

Els presidents de diverses associacions diuen que el volum de negoci va començar a baixar el mes d’octubre

Els factors La incertesa política de Catalu-nya o el canvi d’hàbits de consum del turista que visita Andor­ra no són, però, els únics factors que assenyalen els comerciants. La presidenta de l’Associació del Gremi del Centre Històric, Anna Riberaygua, va expressar que “abans a Andorra s’oferia un diferencial de qualitat i de preu en el producte, ara no és així”. Ara, precisa, la realitat és que “la gent que visita el Principat prefereix gastar-se els diners en restaurants i hotels”. I va apuntar que caldria replantejar les campa-nyes de promoció del país, ja que els hàbits de consum “han canviat a tot Europa”, no només a Andorra. Riberaygua també va manifestar que el teixit comercial del centre històric és “el petit comerç”, que es continua diferenciant de les grans marques de centres comercials. Per la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants del Fener Boulevard, Joan Babot, va manifestar que el comerç a través d’internet “ha perjudicat molt”. Babot va assenyalar que respecte al 2016, les vendes al llarg de l’any 2017 van ser inferiors “en un 20% aproximadament”. La presidenta de l’Associació de Comerciants de l’Avinguda Riberaygua, Rosa Pascuet, també va apuntar que “hi ha massa negocis per tot arreu”. Pascuet es va mostrar preocupada perquè “tenim 60 dies bons i 300 dies dolents en els quals no ve gent”. I també va assegurar que aquesta dinàmica negativa “s’ar­rossega des del mes d’octubre”, a més va afegir que “tothom vol el príncep blau”, és a dir, “tots els productes els trobem a tots preus i tothom vol el que és més barat”. Finalment, el president de l’associació de comerciants Iniciativa Publicitària de Pas de la Casa, Jean-Jacques Carrié, va explicar que molta ocupació hotelera va al Pas gràcies als operadors turístics que ofereixen els forfets d’esquí, i per tant “ocupen la part de dalt però no venen a comprar”. Carrié va afegir que aquest perfil de turista “és més aviat jove i provinent de l’estranger”. Segons Car­rié, aquesta gent acostuma a “fer compres d’autoconsum” perquè s’allotgen principalment en apartaments durant les estades d’esquí.http://www.puigicusine.com/index.php?idioma=es

Preocupació entre els comerciants per la davallada de les vendes

Els presidents de diverses associacions diuen que el volum de negoci va començar a baixar el mes d’octubre.
Les presidentes de diverses associacions comercials del Principat es van mostrar preocupades per la davallada de vendes que està patint el comerç. Segons les dades de la Unió Hotelera Andorrana (UHA), la xifra d’ocupació l’any 2017 va ser d’un 56,82%, la mitjana anual més elevada des del 2011. Però tot i que hi ha més turisme, les vendes no paren de baixar. La presidenta de l’Associació de Comerciants de l’Avinguda Carlemany, Susagna Venable, va reconèixer que les dades no són bones. Venable va afirmar que “hi ha molts factors” que han influït en la baixada de la clientela, però n’apunta un especialment: la incertesa política de Catalunya. “Des del mes d’octubre la cosa no va bé”, per Venable aquest fet està directament relacionat amb la situació política catalana, “potser gent que venia de Barcelona o altres indrets, ara no ve”. I va afegir que “la gent que ve a fer turisme puja amb un altre sentiment, passen el dia i no compren”. Per acabar, va afegir que també els ha perjudicat la competència amb els països veïns, especialment amb França, i proposa que si es vol millorar “cal conèixer el turista que arriba i saber què vol comprar”.
La vicepresidenta de l’Associació de Comerciants de l’Avinguda Meritxell, Rosa Pons, va coincidir amb Venable. Segons Pons, el perfil del consumidor és diferent, “les persones que venen actualment a comprar tenen menys poder adquisitiu”. En comparació amb anys enrere, Pons va considerar que les ofertes del sector hoteler “són ofertes més baixes”, i va afegir que “això ens afecta directament, i des del mes d’octubre les vendes han baixat un 30%”.
Els factors La incertesa política de Catalu-nya o el canvi d’hàbits de consum del turista que visita Andor­ra no són, però, els únics factors que assenyalen els comerciants. La presidenta de l’Associació del Gremi del Centre Històric, Anna Riberaygua, va expressar que “abans a Andorra s’oferia un diferencial de qualitat i de preu en el producte, ara no és així”. Ara, precisa, la realitat és que “la gent que visita el Principat prefereix gastar-se els diners en restaurants i hotels”. I va apuntar que caldria replantejar les campa-nyes de promoció del país, ja que els hàbits de consum “han canviat a tot Europa”, no només a Andorra. Riberaygua també va manifestar que el teixit comercial del centre històric és “el petit comerç”, que es continua diferenciant de les grans marques de centres comercials. Per la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants del Fener Boulevard, Joan Babot, va manifestar que el comerç a través d’internet “ha perjudicat molt”. Babot va assenyalar que respecte al 2016, les vendes al llarg de l’any 2017 van ser inferiors “en un 20% aproximadament”. La presidenta de l’Associació de Comerciants de l’Avinguda Riberaygua, Rosa Pascuet, també va apuntar que “hi ha massa negocis per tot arreu”. Pascuet es va mostrar preocupada perquè “tenim 60 dies bons i 300 dies dolents en els quals no ve gent”. I també va assegurar que aquesta dinàmica negativa “s’ar­rossega des del mes d’octubre”, a més va afegir que “tothom vol el príncep blau”, és a dir, “tots els productes els trobem a tots preus i tothom vol el que és més barat”. Finalment, el president de l’associació de comerciants Iniciativa Publicitària de Pas de la Casa, Jean-Jacques Carrié, va explicar que molta ocupació hotelera va al Pas gràcies als operadors turístics que ofereixen els forfets d’esquí, i per tant “ocupen la part de dalt però no venen a comprar”. Carrié va afegir que aquest perfil de turista “és més aviat jove i provinent de l’estranger”. Segons Car­rié, aquesta gent acostuma a “fer compres d’autoconsum” perquè s’allotgen principalment en apartaments durant les estades d’esquí.
Publicat a

Turisme ciclista Andorra

https://www.diariandorra.ad/noticies/reportatges/2018/02/04/turisme_ciclista_126362_1134.html La collada de la Gallina, el coll de la Rabassa, els Cortals d’Encamp o el port d’Envalira són només alguns dels 21 ports ciclistes amb què compta Andorra per practicar l’esport de les dues rodes. És habitual, especialment a la primavera i l’estiu, veure ciclistes recorrent les carreteres del Principat per intentar emular els seus ídols o, simplement, passar una bona estona damunt de la bicicleta. El cicloturisme va a l’alça els últims anys, beneficiat en gran part per la disputa de curses com la Vuelta a Espanya o el Tour de França, la presència de ciclistes professionals al país o les marxes cicloturistes que s’organitzen amb l’al·licient de pujar els mateixos ports que els professionals. De fet, des d’Andorra Turisme s’ha apostat per potenciar-ho i, per exemple, des del maig l’empresa pública amb l’ajuda dels comuns va invertir 12.000 euros a col·locar nous panells informatius als ports de muntanya per senyalitzar les 21 rutes. “És una acció més per potenciar el cicloturisme”, va afirmar el ministre de Turisme, Francesc Camp. També l’any passat, en aquest cas a l’agost, Andorra Turisme va convidar al país professionals d’agències de viatges, operadors turístics i premsa especialitzada d’estats amb una important tradició de bicicleta com ara Suècia, Bèlgica, Holanda, el Regne Unit, Alemanya i Àustria, per potenciar el cicloturisme. Andorra, fixa a les grans curses El Principat s’ha convertit en un indret quasi imprescindible per a dues de les grans proves ciclistes del món, el Tour de França i, sobretot, la Vuelta a Espanya. La cursa espanyola ja va venir l’any passat amb una arribada i una sortida d’etapa. Només al país veí, gairebé 1,3 milions de persones van seguir l’etapa per televisió i s’hi han d’afegir els espectadors dels 190 països que emeten la cursa arreu del món. Aquest any la prova tornarà amb dues etapes, una amb meta a Naturlandia i l’endemà amb la disputa d’una jornada íntegra en territori andorrà amb final al santuari de Canòlich, al coll de la Gallina, el penúltim dia de cursa. Una jornada que es preveu espectacular i que podria acostar-se als 4,3 milions de teleespectadors que va tenir l’etapa íntegra que va fer-se al Principat el 2015. La d’enguany serà la divuitena presència de la Vuelta al país, en una cursa que mou 1.400 periodistes de 320 mitjans, a més de 2.400 de difusió televisiva a gairebé 200 països, segons dades del 2016, fet que explica l’aposta del Govern per dur una prova com aquesta, ja que com va remarcar el ministre de Turisme, “tenim la línia d’apostar per competicions que portin un retorn al país”. Per Pepe Cuevas, responsable d’Occisport, empresa organitzadora de La Purito Andorra, “com que s’aposta pel ciclisme des de dalt això ho impregna tot”. Opinió similar a la de Gerard Riart, president de la Federació Andorrana de Ciclisme i organitzador de la Volta als Ports, que creu que “l’aposta d’Andorra Turisme i el Govern s’ha notat molt, ja no només en les proves que fem, sinó en gent que ve a passar un cap de setmana i fer cicloturisme”. A més de les grans competicions, l’altra pota que ajuda a incrementar la presència de turistes relacionats amb les dues rodes és el gran nombre de professionals residents al país. Avui en dia, la Federació Andorrana ha expedit 35 llicències professionals per a aquesta temporada. Entre els ciclistes, n’hi ha de primera fila, com l’espanyol de l’equip Sky David de la Cruz, els bessons Adam i Simon Yates, bona part dels integrants de l’equip Mitchelton-Scott (anteriorment Oricca) o el portuguès Rui Costa, de l’esquadra Movistar. Per Gerard Riart, “estem encantats que siguin aquí perquè és un al·licient per als amateurs intentar fer els recorreguts que fan ells”. Majoria forana a les marxes Dues de les proves que permeten als aficionats poder fer rutes similars a les dels professionals a les etapes són La Purito Andorra i la Multisegur Volta als Ports. En el cas de la marxa cicloturista creada per l’ex-ciclista resident Joaquim Purito Rodríguez, l’any passat es va disputar la tercera edició amb un total de 2.200 participants, dels quals només 220 eren andorrans. Una gran majoria dels participants venien d’Espanya i la resta d’altres països, amb inscrits d’indrets tan diversos com Etiòpia, el Brasil o Colòmbia. “Cada any tenim més gent de fora”, reflexiona Pepe Cuevas, de l’organització, i és que la presència de participants internacionals (sense comptar Espa­nya) va créixer un 72% respecte a l’edició disputada el 2016. Un cas similar al de la Multisegur Volta als Ports, que l’any passat va celebrar el quarantè aniversari. Dels 1.200 corredors, uns 850 venien de fora del país, amb un total de 17 nacionalitats presents a la cursa. Tant en aquesta prova com a La Purito, totes dues organitzacions disposen d’hotels oficials que fan paquets amb allotjament i la inscripció de la cursa. La Purito, a més, fins i tot compta amb una agència de viatges oficial per gestionar les visites dels participants internacionals a la marxa cicloturista. La BTT, en ascens Però no tan sols de la carretera viu la bicicleta. En els últims anys també s’ha incrementat la presència de turistes dedicats a la bicicleta de muntanya o BTT a les diferents instal·lacions que hi ha al Principat. Els dos principals dominis esquiables del país, Grandvalira i Vallnord, disposen dels seus circuits. El principal és el bike park de la Massana, a Pal Arinsal, que acull des de fa uns anys la Copa del Món de BTT i també el Mundial Masters (reservat a majors de trenta anys). La cita de la Copa del Món de l’any passat va acollir més de 700 competidors de quaranta països diferents més els corresponents acompanyants. A més, va ser retransmesa en directe per 139 canals de televisió de tot el món el amb una audiència estimada de 42 milions d’espectadors. I més enllà del consum exterior, el transcurs d’aquestes proves a la Massana va ser seguit en directe per aproximadament 60.000 persones. Enguany la cita no passarà de llarg d’Andorra i entre el 13 i el 15 de juliol es farà la Copa del Món de casa. A més, tot seguit, del 19 al 24 de juliol també repetirà el Mundial Masters. I la cita de la Copa del Món té la presència garantida a Vallnord també per a les temporades 2019 i 2020. El bike park de Vallnord compta amb una quarantena de quilòmetres de recorregut, amb dinou circuits de descens, dos d’enduro i tres de cross country. Durant l’any 2017 la instal·lació va rebre un total de 120.000 visitants, quan l’any 2015 el nombre havia estat d’aproximadament 100.000 persones. Una xifra que va incrementant-se en els últims quatre anys arran de la millora dels circuits i de les millores que s’han fet a les diferents pistes, tal com admeten des de Vallnord. Col·laboració dels hotels Els hotels són col·laboradors necessaris i imprescindibles per ajudar a fer que el turisme relacionat amb el món de la bicicleta creixi i, per això, Andorra Turisme els atorga el pictograma de ciclisme, un distintiu per als establiments amb característiques especials pel que fa al món de les dues rodes. L’any 2016 n’hi havia 34 a tot el país, amb Sant Julià de Lòria sense cap establiment d’aquestes característiques i amb la Massana, amb 13, com a parròquia amb més hotels amb el distintiu. Entre els trets necessaris per aconseguir-lo hi ha disposar d’un espai tancat per guardar les bicicletes amb sistemes de seguretat, tenir una zona de neteja o disposar de bombes d’aire. https://www.diariandorra.ad/noticies/reportatges/2018/02/04/turisme_ciclista_126362_1134.html

 

La collada de la Gallina, el coll de la Rabassa, els Cortals d’Encamp o el port d’Envalira són només alguns dels 21 ports ciclistes amb què compta Andorra per practicar l’esport de les dues rodes. És habitual, especialment a la primavera i l’estiu, veure ciclistes recorrent les carreteres del Principat per intentar emular els seus ídols o, simplement, passar una bona estona damunt de la bicicleta. El cicloturisme va a l’alça els últims anys, beneficiat en gran part per la disputa de curses com la Vuelta a Espanya o el Tour de França, la presència de ciclistes professionals al país o les marxes cicloturistes que s’organitzen amb l’al·licient de pujar els mateixos ports que els professionals.
De fet, des d’Andorra Turisme s’ha apostat per potenciar-ho i, per exemple, des del maig l’empresa pública amb l’ajuda dels comuns va invertir 12.000 euros a col·locar nous panells informatius als ports de muntanya per senyalitzar les 21 rutes. “És una acció més per potenciar el cicloturisme”, va afirmar el ministre de Turisme, Francesc Camp.
També l’any passat, en aquest cas a l’agost, Andorra Turisme va convidar al país professionals d’agències de viatges, operadors turístics i premsa especialitzada d’estats amb una important tradició de bicicleta com ara Suècia, Bèlgica, Holanda, el Regne Unit, Alemanya i Àustria, per potenciar el cicloturisme.https://www.diariandorra.ad/noticies/reportatges/2018/02/04/turisme_ciclista_126362_1134.html La collada de la Gallina, el coll de la Rabassa, els Cortals d’Encamp o el port d’Envalira són només alguns dels 21 ports ciclistes amb què compta Andorra per practicar l’esport de les dues rodes. És habitual, especialment a la primavera i l’estiu, veure ciclistes recorrent les carreteres del Principat per intentar emular els seus ídols o, simplement, passar una bona estona damunt de la bicicleta. El cicloturisme va a l’alça els últims anys, beneficiat en gran part per la disputa de curses com la Vuelta a Espanya o el Tour de França, la presència de ciclistes professionals al país o les marxes cicloturistes que s’organitzen amb l’al·licient de pujar els mateixos ports que els professionals. De fet, des d’Andorra Turisme s’ha apostat per potenciar-ho i, per exemple, des del maig l’empresa pública amb l’ajuda dels comuns va invertir 12.000 euros a col·locar nous panells informatius als ports de muntanya per senyalitzar les 21 rutes. “És una acció més per potenciar el cicloturisme”, va afirmar el ministre de Turisme, Francesc Camp. També l’any passat, en aquest cas a l’agost, Andorra Turisme va convidar al país professionals d’agències de viatges, operadors turístics i premsa especialitzada d’estats amb una important tradició de bicicleta com ara Suècia, Bèlgica, Holanda, el Regne Unit, Alemanya i Àustria, per potenciar el cicloturisme. Andorra, fixa a les grans curses El Principat s’ha convertit en un indret quasi imprescindible per a dues de les grans proves ciclistes del món, el Tour de França i, sobretot, la Vuelta a Espanya. La cursa espanyola ja va venir l’any passat amb una arribada i una sortida d’etapa. Només al país veí, gairebé 1,3 milions de persones van seguir l’etapa per televisió i s’hi han d’afegir els espectadors dels 190 països que emeten la cursa arreu del món. Aquest any la prova tornarà amb dues etapes, una amb meta a Naturlandia i l’endemà amb la disputa d’una jornada íntegra en territori andorrà amb final al santuari de Canòlich, al coll de la Gallina, el penúltim dia de cursa. Una jornada que es preveu espectacular i que podria acostar-se als 4,3 milions de teleespectadors que va tenir l’etapa íntegra que va fer-se al Principat el 2015. La d’enguany serà la divuitena presència de la Vuelta al país, en una cursa que mou 1.400 periodistes de 320 mitjans, a més de 2.400 de difusió televisiva a gairebé 200 països, segons dades del 2016, fet que explica l’aposta del Govern per dur una prova com aquesta, ja que com va remarcar el ministre de Turisme, “tenim la línia d’apostar per competicions que portin un retorn al país”. Per Pepe Cuevas, responsable d’Occisport, empresa organitzadora de La Purito Andorra, “com que s’aposta pel ciclisme des de dalt això ho impregna tot”. Opinió similar a la de Gerard Riart, president de la Federació Andorrana de Ciclisme i organitzador de la Volta als Ports, que creu que “l’aposta d’Andorra Turisme i el Govern s’ha notat molt, ja no només en les proves que fem, sinó en gent que ve a passar un cap de setmana i fer cicloturisme”. A més de les grans competicions, l’altra pota que ajuda a incrementar la presència de turistes relacionats amb les dues rodes és el gran nombre de professionals residents al país. Avui en dia, la Federació Andorrana ha expedit 35 llicències professionals per a aquesta temporada. Entre els ciclistes, n’hi ha de primera fila, com l’espanyol de l’equip Sky David de la Cruz, els bessons Adam i Simon Yates, bona part dels integrants de l’equip Mitchelton-Scott (anteriorment Oricca) o el portuguès Rui Costa, de l’esquadra Movistar. Per Gerard Riart, “estem encantats que siguin aquí perquè és un al·licient per als amateurs intentar fer els recorreguts que fan ells”. Majoria forana a les marxes Dues de les proves que permeten als aficionats poder fer rutes similars a les dels professionals a les etapes són La Purito Andorra i la Multisegur Volta als Ports. En el cas de la marxa cicloturista creada per l’ex-ciclista resident Joaquim Purito Rodríguez, l’any passat es va disputar la tercera edició amb un total de 2.200 participants, dels quals només 220 eren andorrans. Una gran majoria dels participants venien d’Espanya i la resta d’altres països, amb inscrits d’indrets tan diversos com Etiòpia, el Brasil o Colòmbia. “Cada any tenim més gent de fora”, reflexiona Pepe Cuevas, de l’organització, i és que la presència de participants internacionals (sense comptar Espa­nya) va créixer un 72% respecte a l’edició disputada el 2016. Un cas similar al de la Multisegur Volta als Ports, que l’any passat va celebrar el quarantè aniversari. Dels 1.200 corredors, uns 850 venien de fora del país, amb un total de 17 nacionalitats presents a la cursa. Tant en aquesta prova com a La Purito, totes dues organitzacions disposen d’hotels oficials que fan paquets amb allotjament i la inscripció de la cursa. La Purito, a més, fins i tot compta amb una agència de viatges oficial per gestionar les visites dels participants internacionals a la marxa cicloturista. La BTT, en ascens Però no tan sols de la carretera viu la bicicleta. En els últims anys també s’ha incrementat la presència de turistes dedicats a la bicicleta de muntanya o BTT a les diferents instal·lacions que hi ha al Principat. Els dos principals dominis esquiables del país, Grandvalira i Vallnord, disposen dels seus circuits. El principal és el bike park de la Massana, a Pal Arinsal, que acull des de fa uns anys la Copa del Món de BTT i també el Mundial Masters (reservat a majors de trenta anys). La cita de la Copa del Món de l’any passat va acollir més de 700 competidors de quaranta països diferents més els corresponents acompanyants. A més, va ser retransmesa en directe per 139 canals de televisió de tot el món el amb una audiència estimada de 42 milions d’espectadors. I més enllà del consum exterior, el transcurs d’aquestes proves a la Massana va ser seguit en directe per aproximadament 60.000 persones. Enguany la cita no passarà de llarg d’Andorra i entre el 13 i el 15 de juliol es farà la Copa del Món de casa. A més, tot seguit, del 19 al 24 de juliol també repetirà el Mundial Masters. I la cita de la Copa del Món té la presència garantida a Vallnord també per a les temporades 2019 i 2020. El bike park de Vallnord compta amb una quarantena de quilòmetres de recorregut, amb dinou circuits de descens, dos d’enduro i tres de cross country. Durant l’any 2017 la instal·lació va rebre un total de 120.000 visitants, quan l’any 2015 el nombre havia estat d’aproximadament 100.000 persones. Una xifra que va incrementant-se en els últims quatre anys arran de la millora dels circuits i de les millores que s’han fet a les diferents pistes, tal com admeten des de Vallnord. Col·laboració dels hotels Els hotels són col·laboradors necessaris i imprescindibles per ajudar a fer que el turisme relacionat amb el món de la bicicleta creixi i, per això, Andorra Turisme els atorga el pictograma de ciclisme, un distintiu per als establiments amb característiques especials pel que fa al món de les dues rodes. L’any 2016 n’hi havia 34 a tot el país, amb Sant Julià de Lòria sense cap establiment d’aquestes característiques i amb la Massana, amb 13, com a parròquia amb més hotels amb el distintiu. Entre els trets necessaris per aconseguir-lo hi ha disposar d’un espai tancat per guardar les bicicletes amb sistemes de seguretat, tenir una zona de neteja o disposar de bombes d’aire. https://www.diariandorra.ad/noticies/reportatges/2018/02/04/turisme_ciclista_126362_1134.html

Andorra, fixa a les grans curses

El Principat s’ha convertit en un indret quasi imprescindible per a dues de les grans proves ciclistes del món, el Tour de França i, sobretot, la Vuelta a Espanya. La cursa espanyola ja va venir l’any passat amb una arribada i una sortida d’etapa. Només al país veí, gairebé 1,3 milions de persones van seguir l’etapa per televisió i s’hi han d’afegir els espectadors dels 190 països que emeten la cursa arreu del món.
Aquest any la prova tornarà amb dues etapes, una amb meta a Naturlandia i l’endemà amb la disputa d’una jornada íntegra en territori andorrà amb final al santuari de Canòlich, al coll de la Gallina, el penúltim dia de cursa. Una jornada que es preveu espectacular i que podria acostar-se als 4,3 milions de teleespectadors que va tenir l’etapa íntegra que va fer-se al Principat el 2015.
La d’enguany serà la divuitena presència de la Vuelta al país, en una cursa que mou 1.400 periodistes de 320 mitjans, a més de 2.400 de difusió televisiva a gairebé 200 països, segons dades del 2016, fet que explica l’aposta del Govern per dur una prova com aquesta, ja que com va remarcar el ministre de Turisme, “tenim la línia d’apostar per competicions que portin un retorn al país”.
Per Pepe Cuevas, responsable d’Occisport, empresa organitzadora de La Purito Andorra, “com que s’aposta pel ciclisme des de dalt això ho impregna tot”. Opinió similar a la de Gerard Riart, president de la Federació Andorrana de Ciclisme i organitzador de la Volta als Ports, que creu que “l’aposta d’Andorra Turisme i el Govern s’ha notat molt, ja no només en les proves que fem, sinó en gent que ve a passar un cap de setmana i fer cicloturisme”.
A més de les grans competicions, l’altra pota que ajuda a incrementar la presència de turistes relacionats amb les dues rodes és el gran nombre de professionals residents al país. Avui en dia, la Federació Andorrana ha expedit 35 llicències professionals per a aquesta temporada. Entre els ciclistes, n’hi ha de primera fila, com l’espanyol de l’equip Sky David de la Cruz, els bessons Adam i Simon Yates, bona part dels integrants de l’equip Mitchelton-Scott (anteriorment Oricca) o el portuguès Rui Costa, de l’esquadra Movistar. Per Gerard Riart, “estem encantats que siguin aquí perquè és un al·licient per als amateurs intentar fer els recorreguts que fan ells”.

Majoria forana a les marxes

Dues de les proves que permeten als aficionats poder fer rutes similars a les dels professionals a les etapes són La Purito Andorra i la Multisegur Volta als Ports.
En el cas de la marxa cicloturista creada per l’ex-ciclista resident Joaquim Purito Rodríguez, l’any passat es va disputar la tercera edició amb un total de 2.200 participants, dels quals només 220 eren andorrans. Una gran majoria dels participants venien d’Espanya i la resta d’altres països, amb inscrits d’indrets tan diversos com Etiòpia, el Brasil o Colòmbia. “Cada any tenim més gent de fora”, reflexiona Pepe Cuevas, de l’organització, i és que la presència de participants internacionals (sense comptar Espa­nya) va créixer un 72% respecte a l’edició disputada el 2016.
Un cas similar al de la Multisegur Volta als Ports, que l’any passat va celebrar el quarantè aniversari. Dels 1.200 corredors, uns 850 venien de fora del país, amb un total de 17 nacionalitats presents a la cursa. Tant en aquesta prova com a La Purito, totes dues organitzacions disposen d’hotels oficials que fan paquets amb allotjament i la inscripció de la cursa. La Purito, a més, fins i tot compta amb una agència de viatges oficial per gestionar les visites dels participants internacionals a la marxa cicloturista.

La BTT, en ascens

Però no tan sols de la carretera viu la bicicleta. En els últims anys també s’ha incrementat la presència de turistes dedicats a la bicicleta de muntanya o BTT a les diferents instal·lacions que hi ha al Principat. Els dos principals dominis esquiables del país, Grandvalira i Vallnord, disposen dels seus circuits.
El principal és el bike park de la Massana, a Pal Arinsal, que acull des de fa uns anys la Copa del Món de BTT i també el Mundial Masters (reservat a majors de trenta anys). La cita de la Copa del Món de l’any passat va acollir més de 700 competidors de quaranta països diferents més els corresponents acompanyants. A més, va ser retransmesa en directe per 139 canals de televisió de tot el món el amb una audiència estimada de 42 milions d’espectadors. I més enllà del consum exterior, el transcurs d’aquestes proves a la Massana va ser seguit en directe per aproximadament 60.000 persones. Enguany la cita no passarà de llarg d’Andorra i entre el 13 i el 15 de juliol es farà la Copa del Món de casa. A més, tot seguit, del 19 al 24 de juliol també repetirà el Mundial Masters. I la cita de la Copa del Món té la presència garantida a Vallnord també per a les temporades 2019 i 2020.
El bike park de Vallnord compta amb una quarantena de quilòmetres de recorregut, amb dinou circuits de descens, dos d’enduro i tres de cross country. Durant l’any 2017 la instal·lació va rebre un total de 120.000 visitants, quan l’any 2015 el nombre havia estat d’aproximadament 100.000 persones. Una xifra que va incrementant-se en els últims quatre anys arran de la millora dels circuits i de les millores que s’han fet a les diferents pistes, tal com admeten des de Vallnord.

Col·laboració dels hotels

Els hotels són col·laboradors necessaris i imprescindibles per ajudar a fer que el turisme relacionat amb el món de la bicicleta creixi i, per això, Andorra Turisme els atorga el pictograma de ciclisme, un distintiu per als establiments amb característiques especials pel que fa al món de les dues rodes.
L’any 2016 n’hi havia 34 a tot el país, amb Sant Julià de Lòria sense cap establiment d’aquestes característiques i amb la Massana, amb 13, com a parròquia amb més hotels amb el distintiu. Entre els trets necessaris per aconseguir-lo hi ha disposar d’un espai tancat per guardar les bicicletes amb sistemes de seguretat, tenir una zona de neteja o disposar de bombes d’aire.

 

https://www.diariandorra.ad/noticies/reportatges/2018/02/04/turisme_ciclista_126362_1134.html

Publicat a

Els immobiliaris insten a una solució als 4.000 pisos dels no residents

Els immobiliaris han fet saber al Govern, segons diferents fonts del sector, que s’ha de buscar una solució per als habitatges dels no residents que han quedat sense regularitzar un cop ha entrat en funcionament l’intercanvi automàtic de dades fiscals. Els propietaris estrangers, especialment espanyols, que no es van acollir a les amnisties fiscals i que no han regularitzat amb posterioritat s’han quedat, segons explica un dels immobiliaris, en uns llimbs sense possibilitats de moure’s cap enlloc. El sector calcula que hi ha uns quatre mil habitatges afectats, el que suposa (amb una mitjana de 2,5 persones per pis) una capacitat potencial d’acolliment de fins a deu mil habitants. Els no residents amb l’habitatge sense regularitzar es troben que no poden vendre la propietat ni llogar-la perquè el pis quedaria vinculat a un compte cor­rent, i per tant, a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal. La seva situació quedaria al descobert per a l’administració espa-nyola. El càstig és el famós formulari 720, que arriba a suposar sancions més quantioses que l’import dels diners ingressats.

Els immobiliaris han fet saber al Govern, segons diferents fonts del sector, que s’ha de buscar una solució per als habitatges dels no residents que han quedat sense regularitzar un cop ha entrat en funcionament l’intercanvi automàtic de dades fiscals. Els propietaris estrangers, especialment espanyols, que no es van acollir a les amnisties fiscals i que no han regularitzat amb posterioritat s’han quedat, segons explica un dels immobiliaris, en uns llimbs sense possibilitats de moure’s cap enlloc. El sector calcula que hi ha uns quatre mil habitatges afectats, el que suposa (amb una mitjana de 2,5 persones per pis) una capacitat potencial d’acolliment de fins a deu mil habitants.
Els no residents amb l’habitatge sense regularitzar es troben que no poden vendre la propietat ni llogar-la perquè el pis quedaria vinculat a un compte cor­rent, i per tant, a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal. La seva situació quedaria al descobert per a l’administració espanyola. El càstig és el famós formulari 720, que arriba a suposar sancions més copioses que l’import dels diners ingressats.

Publicat a

Projecte per situar dins l’hospital un institut de malalties cardíaques

Institut Cardiovascular d’Andorra (ICVA). Aquest és el nom elegit per al projecte de crear un espai de tractaments de malalties cardíaques dins del recinte de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. La iniciativa la impulsa el cardiòleg català Josep Brugada com a inversió estrangera i l’objectiu seria doble. D’una banda, oferir la major part de tractaments cardíacs que ara s’han de fer a l’exterior, i significaria que entraria dins de les prestacions que cobreix la CASS. En segon lloc, l’objectiu és tenir disponibilitat per fer atenció privada destinada a atreure turisme sanitari per a gent d’altres països que vulgui operar-se a l’institut. Cal tenir en compte que Josep Brugada està considerat una eminència en l’àmbit mundial en el diagnòstic i tractament de malalties del cor. 

Institut Cardiovascular d’Andorra (ICVA). Aquest és el nom elegit per al projecte de crear un espai de tractaments de malalties cardíaques dins del recinte de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. La iniciativa la impulsa el cardiòleg català Josep Brugada com a inversió estrangera i l’objectiu seria doble. D’una banda, oferir la major part de tractaments cardíacs que ara s’han de fer a l’exterior, i significaria que entraria dins de les prestacions que cobreix la CASS. En segon lloc, l’objectiu és tenir disponibilitat per fer atenció privada destinada a atreure turisme sanitari per a gent d’altres països que vulgui operar-se a l’institut. Cal tenir en compte que Josep Brugada està considerat una eminència en l’àmbit mundial en el diagnòstic i tractament de malalties del cor. 

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2017/07/02/projecte_per_crear_hospital_centre_malalties_del_cor_118013_1125.html