El nation branding o la marca de país és aquella imatge que ofereix una nació a l’estranger i fa que més turistes, més inversors i més clients hi confiïn, i això deriva en noves oportunitats de negoci i de creixement

WHY INVEST IN ANDORRA? Andorra is a modern country that benefits from a unique and stable political framework, remarkable for its history, its social and natural environment, and, of course, for its dynamic economy, which make it a developed and attractive State for investments. It currently combines a program of reforms based on the opening of the economy to foreign investment, and on fiscal homologation and cooperation.

El nation branding o la marca de país és aquella imatge que ofereix una nació a l’estranger i fa que més turistes, més inversors i més clients hi confiïn, i això deriva en noves oportunitats de negoci i de creixement. Des de fa sis anys, algunes persones i entitats estan treballant perquè Andorra canviï la seva marca, abandoni l’estratègia de ser només un país de turisme i comerç i s’obri a buscar talent, inversors, i aconseguir una autèntica reactivació i diversificació de l’economia que ajudi a fer-la créixer i que aquesta arribi a tots els sectors de la societat. Amb aquesta premissa, la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) està capitanejant la taula publicoprivada de la marca Andorra, que juntament amb Govern, els comuns, la Cambra de Comerç i l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) treballen per diversificar l’economia i ser més atractius i competitius en pràcticament tots els sectors. Ho explica el president de la comissió de la marca Andorra i de comunicació de la CEA, Pere Augé. “Fins ara la marca Andorra l’ha desenvolupat en solitari Andorra Turisme i ho ha fet a través d’estratègies molt enfocades al turisme i al sector del comerç, però nosaltres entenem que això només és una part del potencial econòmic que tenim. Fa anys que parlem d’inversió exterior i avui, sense aquesta, el nostre PIB seria negatiu, així que ha estat un dels mecanismes de salvaguarda i reactivació de l’economia, la qual volem seguir potenciant”, explica.

Un dels problemes que es troben les persones que busquen inversors estrangers és que “quan els expliquem què pot oferir Andorra, tothom ho trobava molt interessant però per a molta gent encara som molt desconeguts”, afirma Augé. Per això, des de la CEA es va treballar en un document on s’explicava el procés de canvis econòmics, polítics i financers que ha patit el país en els darrers anys, l’Iwand, què s’ha portat a tots els fòrums als quals assistien. De la Xina als Emirats Àrabs, passant per Rússia, Azerbaidjan o Espanya i França. “Ens preocupava molt que no ens coneguessin pràcticament enlloc i que més enllà de Tolosa, la gent ja no sabés res d’Andorra, malgrat l’increïble potencial que tenim, sigui per la ubicació estratègica, la seguretat, l’entorn, la qualitat de vida o la fiscalitat”. Aquesta situació és el que ha fet que l’estratègia de la nova marca Andorra estigui més focalitzada cap al business i per això haurà de servir perquè el model econòmic i fiscal que s’ofereix tingui èxit. “Això és el nation branding.”

Expansió de la marca país

Per portar-ho a terme, després de vàries reunions internes, amb les institucions i amb la resta d’actors econòmics i socials del país, es va contractar l’empresa Bloom Consulting, perquè analitzés la situació del país i a partir d’aquí trobar les estratègies que portin a la diversificació “tan necessària”, destaca Augé. L’encarregat de dirigir aquesta anàlisi és el català Gonzalo Vilar, director general d’Espanya de la companyia, que elabora uns rànquings on posicionen els països en tres grans àrees: negoci, turisme i repercussió digital. Andorra no apareix als dos primers “perquè no aporta tota la informació necessària a les institucions com l’Organització Mundial del Turisme, que és d’on nosaltres traiem les dades per fer-les”, però sí que ho fa en el tercer, en la repercussió digital, i està en la posició número 131 del món, la 39 d’Europa. “El rànquing digital s’elabora a partir de les cerques a Internet i es tenen en compte valors, com el talent, el turisme, les exportacions o la facilitat d’inversió. Són elements imprescindibles per atraure inversió i sobre la seva base podrem realitzar unes accions o unes altres”, comenta Vilar, que afegeix que en aquest punt hi ha quatre àrees bàsiques. “La primera és que la població andorrana entengui què és una marca, per què serveix i com la pot beneficiar. Després hi ha un treball de polítiques, accions o lleis, és a dir, que alguna legislació s’hauria de canviar o adaptar en funció de la idea de país que tenim. Després, posar el focus en el rànquing digital, com ens percep la resta del món i, finalment, una tasca important de màrqueting i publicitat.” Des de la CEA, Augé indica que aquesta part ja està en funcionament però que caldrà una altra què concreti accions a desenvolupar. Aquesta fase també està adjudicada a una empresa que encara no s’ha fet pública però començarà a treballar a l’octubre i és una companyia que coneix molt bé el país i que ha treballat per a Vivand, per a l’associació de comerciants de l’eix central, per a Viladomat o per a Andbank, entre d’altres.

Vilar afirma que el nation branding “no és màrqueting ni publicitat”, sinó que són el conjunt d’estratègies que cal seguir per desenvolupar una marca i concretar les oportunitats que ofereix. “Quan pensem en un país ens venen al cap infinitat de sentiments i especialment emocions que poden ser positives o negatives. La nostra tasca és conèixer quines són, tant en l’àmbit intern com extern.” Per aconseguir-ho, Bloom Consulting començarà a fer entrevistes a una quarantena d’state holders o persones influents. Seran objectius prioritaris perquè la seva opinió qualificada ajudarà a veure la impressió que desperta el país.

Set línies estratègiques

De moment, la CEA, la taula i Bloom Consulting ja disposen d’un document per començar a treballar. Allà estan definits set conceptes sobre els quals s’ha de basar la nova marca Andorra; una administració més àgil i pròxima al ciutadà, “cosa que encara no tenim”. Un treball potent en noves tecnologies, start-ups i atracció de nou talent. Millores en la facilitat per atraure la inversió exterior. Una redefinició del pla estratègic de turisme, que inclogui el comerç, la salut i l’esport. Educació i entorn natural, i les activitats esportives. “Aquests són els set eixos què ens han de portar a ser un país molt més atractiu, capdavanter i que ens permetrà ser un referent”, destaca Augé, que també hi afegeix que “tenim tot el suport de les institucions per portar-lo a terme”. Vilar apunta que algunes de les accions que caldrà realitzar seran “gratuïtes, altres exigiran algun canvi en la legislació, però serà més farragós que costós, per això parlarem amb tots els polítics perquè la marca que potenciarem serà per a tot el país”. En aquest sentit, Augé recorda que s’ha parlat amb el Govern, els comuns i també amb la comissió de Finances del Consell General, en què estan representades totes les forces polítiques. La taula publicoprivada de la marca Andorra està representada per membres de la CEA, de la Cambra de Comerç, de l’EFA, pels ministres de Turisme i d’Economia, Francesc Camp i Gilbert Saboya, i per representants dels comuns, els cònsols menors d’Encamp i d’Andorra la Vella, Esther París i Marc Pons.

El projecte sencer costarà uns 200.000 euros. “Uns 170.000 per entendre què és el que necessitem, on som forts i on podem millorar, i uns 30.000 o 40.000 euros més per desenvolupar les activitats que hauran de permetre’ns arribar fins allà on volem”, afirma Augé. Una quantitat de diners que “val la pena gastar per definir la marca que ens representarà i l’estratègia que ens definirà en els pròxims 15 o 20 anys”. Per finançar-ho, la CEA ha proposat que sigui a parts iguals entre la pròpia patronal i l’executiu, ja que, “per una banda, tots els països que volen evolucionar elaboren estratègies i aquí encara no ho havíem fet i, per l’altra, nosaltres hi volíem participar també, així que pagar aquests 200.000 euros a parts iguals ens va semblar que era una bona línia”.

Un cop estigui tota la feina feta i s’hagin concretat les 25 o 30 accions que es preveuen, des de la CEA són partidaris que la taula publicoprivada deixi pas a una institució, a una associació o a una fundació “que perduri en el temps. Aquesta haurà de tutelar les polítiques que desenvolupin els Governs i vetllar perquè no es vagi en contra dels interessos del país”. Augé lamenta que durant massa anys “ningú ha tocat res de l’actual marca i això ha de canviar. La institució que neixi estarà formada per càrrecs, no per persones, i haurà de garantir que se segueixin les línies que portin a l’èxit”, finalitza.

CONVERTIR EL PAÍS EN UN ‘HUB’ TECNOLÒGIC

Un dels elements fonamentals per diversificar l’economia passa per les noves tecnologies i les start-ups, dos conceptes molt lligats a l’emprenedoria que vàries empreses públiques estan treballant per aconseguir que Andorra sigui un hub tecnològic, és a dir, un pols d’atracció per a persones lligades a aquest sector. Un dels exemples més enfocats és el Niu d’Andorra Telecom que dirigeix Miquel Gouarré. “Estem convençuts que el futur econòmic del país passa per créixer en l’àmbit de les noves tecnologies i per això treballem. Per ajudar a fer que emprenedors puguin desenvolupar un projecte i que després algun inversor el financi.” Ara mateix hi ha quatre projectes en fase de creixement però Gouarré recorda que l’any passat es va fer el New Demo Day, on nou projectes van passar una revàlida amb els inversors. A més, Actua, amb el seu clúster tecnològic i els acords amb el Barcelona Tech City, també ajuda que projectes que neixen al Principat surtin a fora. Situació similar és la que ofereix el programa Ship2B de MoraBanc. “Sense adonar-nos, el sector tecnològic és el que més s’ha desenvolupat en els darrers anys i aquí tenim una oportunitat per facilitar l’arribada de talent internacional i crear un hub de noves tecnologies”, diu Augé. Una altra línia de treball són els temes relacionats amb els e-games i l’arribada de youtubers. “Des d’Andorra Telecom organitzarem el desè aniversari del Saló del videojoc, un espai perfecte per donar a conèixer la nostra banda ampla i demostrar que aquí garantim unes condicions que difícilment trobaran en un altre lloc. El saló no és només oci, sinó que també tenim una part d’innovació i formació”, apunta Inés Martí, responsable de patrocinis i RSC de la parapública.

https://www.diariandorra.ad/noticies/reportatges/2018/07/08/la_marca_andorra_actualitza_132790_1134.html

08/06/201821/09/2022

La taxa als pisos buits es preveu al setembre per estimular el lloguer

EXCEPCIONS A LA TAXA Els habitatges que es pugui demostrar que s’estan utilitzant com a segona o tercera residència. Això afecta tant els de gent del país com els no-residents. Els pisos que estiguin en venda i es pugui demostrar fefaentment que no és una maniobra per evitar la taxa. Espais que passin a estar desocupats a conseqüència d’un canvi de residència justificada del propietari. Un exemple podria ser algú que ha d’anar a viure a un altre lloc per motius laborals. La llei inclourà una clàusula que recull que qualsevol propietari afectat per la taxa podrà exposar els motius per a la seva exempció i no tindran per què ser els que recull inicialment el text. Govern és conscient que hi haurà múltiples casuístiques diferents que no s’han previst. Els pisos podran estar un temps buits abans de quedar afectats per la taxa. Encara no s’ha definit quin serà el període que es fixarà.

El Govern té previst presentar en dues setmanes la llei òmnibus de l’habitatge, que té com a objectiu alleugerir la pressió sobre el mercat del lloguer, convertit en un dels principals problemes socials. Si es compleix el calendari hauria d’estar en vigor al setembre. La mesura estrella passa per l’establiment d’una taxa als pisos buits que inclou una sèrie d’excepcions. Quedaran exempts de la taxa les segones (o terceres) residències, els habitatges que estiguin en procés de venda o els que es quedin deshabitats temporalment perquè el propietari hagi hagut de canviar de parròquia per motius justificats. Com la casuística és pràcticament infinita, la llei inclou un apartat en el qual si un propietari presenta un motiu no inclòs en el llistat tampoc se li aplicarà la taxa sempre que el justifiqui. Les exempcions seran controlades per evitar ques’esquivin amb subterfugis.
Hi ha elements importants que encara no estan totalment definits, com ara quin serà l’import de la taxa que s’aplicarà o el termini que haurà d’estar un habitatge sense ocupar perquè passi a tenir l’etiqueta de buit i el seu propietari hagi de pagar si vol mantenir-lo en aquesta situació. L’impulsor de la legislació, Xavier Espot, sempre ha defensat que aquesta és una de les mesures que ha d’ajudar a posar més habitatges en el mercat de lloguer, i així, a partir d’una major oferta, els preus es continguin. La voluntat de l’executiu no és amb ànim recaptatori, segons fonts properes al gabinet demòcrata, sinó intentar que s’ampliï el nombre de pisos de lloguer per la mancança actual.

https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/06/08/la_taxa_als_pisos_buits_preveu_setembre_per_afavorir_lloguer_131492_1125.html

16/04/201821/09/2022

Operes comercialment amb Andorra?

El dia 26 d’abril de 2017, es va publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra número 25 , el Decret referent a l’obligatorietat d’indicar el número de registre tributari (NRT) en tots els tràmits duaners.

Atès el nou sistema informàtic que està implementant la Duana Andorrana amb la finalitzat d’augmentar l’eficàcia, simplificar i agilitzar els tràmits duaners, serà necessari que totes les factures i altres documents d’efecte equivalent que acompanyin les importacions i les exportacions comercials que s’efectuïn a la Duana Andorrana indiquin el número de Registre de Comerç i Indústria així com el NRT de la persona física o jurídica que efectuï el tràmit duaner corresponent.

A partir de l’1 de juliol del 2017, la Duana Andorrana denegarà l’entrada o la sortida de tota expedició comercial de mercaderies que no contingui en tots els documents duaners que l’acompanyin el número de registre tributari de què sigui titular l’importador o l’exportador andorrà.

Si teniu algun dubte sobre la relació i els requisits que calen per operar a Andorra, podeu contactar amb els nostres professionals.

29/03/201821/09/2022

BancSabadell d’Andorra tanca el 2017 amb un benefici de més de 10 milions d’euros

BancSabadell d’Andorra ha aprovat els comptes de l’exercici de 2017 per tal de sotmetre’ls a l’aprovació de la Junta General d’Accionistes, que, previsiblement, serà convocada per al pròxim mes de maig. L’entitat ha tancat l’any amb uns beneficis de 10.039.000 euros, un 17,93% més que el 2016, i supera així el millor resultat assolit des que va començar a operar l’any 2000. El banc destaca que és la primera vegada que obté un benefici de dos dígits i que aquest “resultat històric” s’ha assolit en un entorn de tipus d’interès baixos, poc favorable per al negoci bancari, i després d’haver continuat incrementant significativament les dotacions a provisions per mantenir la solidesa financera de l’entitat.

Al tancament de l’exercici, la ràtio de solvència és del 23,63%, un nivell que evidencia “la fortalesa del balanç”. Aquesta ràtio, si es calculés amb els nous requeriments de capital que els propers anys s’aplicaran a Andorra, i que són més exigents que els de la normativa actual, superaria el 17% i continuaria molt per sobre dels mínims establerts i del que és habitual en les entitats bancàries internacionals. La ràtio de liquiditat, mesurada segons els criteris del Banc Central Europeu (BCE), és a 31 de desembre de 2017 del 252,72% i molt superior al nivell estàndard del 100%.

L’entitat ha destacat que aquest benefici, el més elevat assolit fins ara pel banc, és un reflex de la bona evolució de BancSabadell d’Andorra i de la sostenibilitat i rendibilitat del seu model de negoci. Així mateix, l’orientació de l’entitat a oferir un assessorament professional i un molt bon servei als seus clients es tradueix en un fort creixement de l’operativa comercial d’aquests i de la seva vinculació amb el banc, per mitjà de productes i serveis amb un alt valor afegit.

29/03/201821/09/2022

La CASS demana la jubilació als 67 i augmentar sis punts la cotització

La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha acordat el paquet de mesures que hauria de tenir la reforma del sistema de pensions per garantir la viabilitat. La decisió s’ha pres després de constatar que amb el model actual en cinc anys la recaptació de les cotitzacions passarà a ser igual que la despesa en pensions i que a partir del 2024 es comencen a gastar els fons de reserves (poc més de mil milions) que s’esgotarien en deu anys. Els càlculs fets per l’equip d’experts francesos sobre el futur del sistema de pensions va posar una sèrie d’opcions damunt de la taula i el consell d’administració de la Seguretat Social, segons van confirmar fonts properes a l’executiu, ha tancat el paquet de recomanacions. El projecte de reforma es traslladarà al Govern en breu i serà l’executiu qui decideixi quin és el pla que finalment es portarà a la pràctica. La Seguretat Social ha desenvolupat el projecte amb un horitzó de dotze anys, entenent que els canvis s’han d’anar introduint de forma progressiva durant aquest termini perquè l’entrada en funcionament de forma immediata de tots ells significaria un cop molt fort.
La primera gran mesura és el retard de la jubilació fins als seixanta-set anys. Tot i que a efectes populars pugui ser la de major afectació, segons les fonts consultades no seria la més transcendent, perquè si no es canvia el model el fet d’ajornar dos anys el retir té un impacte relativament reduït. La segona és l’increment de sis punts en la cotització de la branca jubilació. Actualment les aportacions a la CASS suposen un 22% de cada salari que es subdivideix en el 10% per a sanitat i el 12% per a pensions. La reforma que contempla la Seguretat Social estableix que la cotització hauria de situar-se com a molt tardar el 2030 en un 28% i que els sis punts més fossin destinats íntegrament a fer augmentar el fons de reserves de les jubilacions.
La tercera i la quarta mesura estan directament vinculades a les pensions més altes. El consell d’administració de la parapública és conscient que les pagues del retir no són massa elevades en general i per tant aposta per no tocar les pensions més baixes i limitar les més altes. La primera acció en aquest sentit seria que les pensions a partir d’una quantitat (es dubta que el llindar comenci als dos mil o als dos mil cinc-cents) tinguin menys retorn dels punts que cotitzen. Així els punts que es comprin a partir d’un cert llindar donaran menys rendiment. Actualment ja s’està aplicant un factor de correcció en les pensions superiors a 4.000 euros i la voluntat és baixar aquest llindar perquè sigui una mesura realment efectiva. Les pensions més altes també es veurien afectades perquè no es revaloritzarien anualment en funció a l’IPC. La CASS proposa que les pensions es divideixin en cinc blocs segons els diners. Les més baixes s’apujarien cada any al mateix nivell que l’IPC. El segon bloc de pensions es revaloritzaria un 80% de l’IPC. El tercer, un 60%, el quart un 40% per arribar que les pensions més altes només s’apujarien cada any l’equivalent a un 20% de l’IPC.
La cinquena proposta del paquet insta a la creació d’una taxa específica que gravaria l’alcohol i el tabac. Els diners de la recaptació de la taxa anirien directament a engreixar el fons de reserves de la CASS. Aquesta mesura entén que la taxa seria limitada i que no afectaria la competitivitat dels productes, però aniria en la línia que es preveu de pujades en la imposició a aquests productes. I una part important arribaria pel consum dels turistes.

FUENTE: https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2018/03/29/jubilacio_als_anys_pujada_cotitzacio_sis_punts_128499_1125.html

02/03/201821/09/2022

Gravar pisos buits i rebaixar l’ITP per fer front al problema dels lloguers la durada dels contractes passaria de cinc a quatre anys.

El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va aprofitar ahir el debat de la reserva d’esmena presentada pels consellers generals del PS al projecte de llei del pressupost perquè es congeli l’increment de l’IPC als lloguers aquest any per anunciar tot un paquet de mesures per fer front a la problemàtica de la manca d’habitatge de lloguer. El paquet preveu una sèrie de canvis legislatius i també incentius fiscals per facilitar l’entrada al mercat de més habitatges destinats al lloguer.
Així, en l’àmbit fiscal i per mirar que aflorin més pisos, el ministre va anunciar una reducció de l’impost sobre les transmissions patrimonials (ITP) per a aquells habitatges i immobles que es destinin al mercat de lloguer, així com la implantació d’una taxa “per gravar aquells pisos buits i que “no es posin al mercat de forma injustificada”. Així mateix, el ministre va avançar que també es preveu reduir la cessió obligatòria per a aquelles promocions que siguin per al mercat de lloguer.
Quant a iniciatives de tipus legislatiu i normatiu, Espot, que va recordar que les mesures plantejades són fruit de la tasca feta per la comissió interministerial creada per abordar de forma global la problemàtica de l’habitatge, va confirmar que es modificarà la Llei d’arrendaments de finques urbanes per flexibilitzar els contractes de lloguer. En aquest sentit, fonts properes a l’executiu de DA van avançar que la durada dels contractes passaria de cinc a quatre anys.
El ministre va avançar també que es permetrà una carència de pagament en aquells casos en què el llogater sigui qui assumeixi algunes reformes.
També es preveu que els llogaters puguin accedir a les ajudes del pla Renova per fer reformes als habitatges, així com revisar les zones edificades perquè els edificis més vells es puguin reformar. A més, Espot va remarcar que es buscaran convenis amb privats perquè es pugui aconseguir la cessió d’algun habitatge per a persones amb vulnerabilitat.
Pel que fa a la proposta del PS de congelar l’increment de l’IPC, el ministre, igual que va fer el conseller general del grup demòcrata Carles Jordana, va advertir que podria tenir un “efecte contraproduent” i, fins i tot, contrari a l’objectiu perseguit, ja que podria comportar un increment superior en la renovació del contracte en el moment del seu venciment. A més, Espot va destacar que una congelació de l’IPC als lloguers no resoldria el problema i que, precisament, la problemàtica sorgeix per la manca d’oferta d’habitatges.

https://www.bondia.ad/politica/gravar-pisos-buits-i-rebaixar-litp-fer-front-al-problema-dels-lloguers

20/02/201821/09/2022

El futur del Clot d’Emprivat

La superfície del Clot d’Emprivat és de 8.600 metres quadrats però les possibilitats de construcció són molt superiors, ja que s’ha optat per la construcció en vertical. Per Filloy “és una molt bona idea el fet de treure volum a la base, ja que permetrà guanyar espai per a la gent i fer, per exemple, avingudes més amples”. Galobardas destaca que “gràcies a l’altura extraordinària a la qual permetran construir, pot acabar sent el nou downtown del país”. La Manela i la Mercè, mentrestant, volen esperar a veure què s’hi farà exactament abans de donar una opinió definitiva. “En aquest espai s’ha dit que s’hi faran tantes coses que vull veure la realitat que acabarà sent. Espero que trobin alternatives als serveis que perdrem, però en principi veig bé que s’urbanitzi”, diu la primera. “He sentit que volen fer edificis grans i em sembla bé ser una mica trencador, però al mateix temps espero que es conservin les parts més antigues del poble. Avui sembla que Escaldes es limita al Clot d’Emprivat i a Vivand, però hi ha moltes més coses”, reivindica la segona. Respecte a l’aparcament, la Mercè creu que recol·locaran les places en algun altre lloc, ja que “on posaran els cotxes els turistes, si no?” es pregunta. Calvet ho nega de seguida però deixa anar una alternativa. “Serà impossible recuperar-les, ja que nosaltres llogàvem els terrenys per tenir el parc i els aparcaments, ara bé, quan s’organitzi, els edificis disposaran d’apar- caments integrats i també preveiem una circulació de vehicles soterrada”.

Una zona de luxe?
El sector de la construcció i el comercial no tenen dubtes sobre el potencial econòmic de la zona, però queda per resoldre si els pisos i comerços que s’hi faran podran ser assequibles per a la ciutadania i la petita botiga, o bé serà una zona de luxe i exclusiva. El cònsol menor preveu que no tothom hi podrà accedir. “Ningú fa edificis que la gent no pugui comprar. A ningú li interessa tenir els pisos buits ni els comerços on no pugui anar la gent. En aquest sentit no em preocupa, però també és cert que no crec que siguin per a tothom, però podem arribar a fer que tothom ho gaudeixi”. Per la seva banda, a Venable no l’espanta la potencial competència d’aquesta nova zona comercial, al contrari. “Nosaltres seguirem treballant per ser el referent que som avui en dia. Estic segura que ens haurem d’adaptar, però si ells volen créixer hauran de buscar un tipus de negoci diferent del nostre, perquè si venen els mateixos productes no crec que la gent deixi d’anar a comprar allà on està acostumat a fer-ho”. Respecte als pisos que es construiran, Filloy tampoc creu que tinguin preus prohibitius, ja que “si el tipus de construcció és senzill, no haurien de ser gaire cars. Els accessos estan fets i el terreny és pla, no és com edificar sobre la muntanya. Si fos així, aleshores sí que els preus podrien ser molt més elevats”. Des de l’AGIA, Galobardas vol esperar a veure com seran abans de fer una especulació, encara que sí que reconeix que “pot arribar a ser la zona més cara del país. Estaran en un lloc cèntric, en sòl urbà consolidat, es construirà en altura, i a més estaran en un espai molt cèntric”.
Una de les infraestructures més importants que s’espera al Clot d’Emprivat és el casino. Bomosa ja ha fet pública la seva intenció d’invertir 18 milions d’euros. Genting vol fer una torre de 20 plantes i Cirsa, a la zona d’Illa Carlemany i la rotonda de la Dama de Gel.

https://www.diariandorra.ad/noticies/reportatges/2018/01/28/el_futur_del_clot_emprivat_126089_1134.html

13/02/201821/09/2022

La venta de pisos de lujo se desploma en Catalunya por la situación política las transacciones bajan un 56%

Las ventas de pisos de lujo se desplomaron en el último trimestre del año en Catalunya, a raíz de la incertidumbre política que siguió alreferéndum del 1 de octubre. Según Imma Amat, codirectora general de Amat Immobiliaris, “en nuestro caso las ventas se han reducido un 56%, pero nos consta que la situación es similar en todo el sector”. En cambio, destaca, las viviendas de precios medios y bajos, por debajo de los 800.000 euros, que adquieren los compradores locales, siguen vendiéndose a buen ritmo.

Amat destaca que las viviendas de más de un millón de euros de precio de venta son adquiridas principalmente por extranjeros “que se han quedado con las imágenes de cargas policiales que vieron en la tele, y no ven que en nuestro día a día la situación sea completamente normal”.

Amat señaló que la pérdida de compradores de lujo “tiene consecuencias importantes, no sólo para el sector inmobiliario, sino también para hoteles, restaurantes, un tipo de comercio y también las escuelas de negocios”, y pidió una actuación concertada de las distintas administraciones públicas y la sociedad civil para reposicionar la ciudad ante la opinión pública mundial. “Hemos de pensar qué podemos hacer para impulsar la ciudad, que pueda tener un impacto similar al que tuvieron en su día los Juegos Olímpicos, de los que hemos estado viviendo durante muchos años”, concluyó.

12/02/201821/09/2022

Casino in Andorra

Malaysian integrated resort developer and operator Genting Group has recently revealed plans to invest around €105 million into building a casino resort in Andorra. The tiny European nation snuggled between Spain and France is currently reviewing proposals from interested bidders for a single casino license.

Genting Group has been among the major international companies to have expressed interest in operating a casino resort in Andorra. Providing more details on its bid, the company explained in a recent statement that it wants to build an integrated resort with a casino facility in the Clot d’Emprivat area.

The multi-million complex will aim to feature entertainment options beyond casino gambling, including a plethora of musical and different other cultural events. The resort will also offer a variety of dining options, some of which will be the result of partnerships with locally renowned restaurateurs. Retail space and different other facilities will also be included in the expensive development project, if it gets the necessary approval from the government of Andorra.

Genting pointed out that it wants to develop a resort with unique offering that will complement and boost the existing entertainment experience Andorra currently offers to both residents and visitors.

Genting applied for the Andorra casino license as part of the Genting SA consortium, which also includes British gambling veteran David Gray, leisure specialist Mark Vlassopulos, and a local businessman Marc Giebels van Bekestein.

12/02/201821/09/2022

Els presidents de diverses associacions diuen que el volum de negoci va començar a baixar el mes d’octubre

Els factors La incertesa política de Catalu-nya o el canvi d’hàbits de consum del turista que visita Andorra no són, però, els únics factors que assenyalen els comerciants. La presidenta de l’Associació del Gremi del Centre Històric, Anna Riberaygua, va expressar que “abans a Andorra s’oferia un diferencial de qualitat i de preu en el producte, ara no és així”. Ara, precisa, la realitat és que “la gent que visita el Principat prefereix gastar-se els diners en restaurants i hotels”. I va apuntar que caldria replantejar les campa-nyes de promoció del país, ja que els hàbits de consum “han canviat a tot Europa”, no només a Andorra. Riberaygua també va manifestar que el teixit comercial del centre històric és “el petit comerç”, que es continua diferenciant de les grans marques de centres comercials. Per la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants del Fener Boulevard, Joan Babot, va manifestar que el comerç a través d’internet “ha perjudicat molt”. Babot va assenyalar que respecte al 2016, les vendes al llarg de l’any 2017 van ser inferiors “en un 20% aproximadament”. La presidenta de l’Associació de Comerciants de l’Avinguda Riberaygua, Rosa Pascuet, també va apuntar que “hi ha massa negocis per tot arreu”. Pascuet es va mostrar preocupada perquè “tenim 60 dies bons i 300 dies dolents en els quals no ve gent”. I també va assegurar que aquesta dinàmica negativa “s’arrossega des del mes d’octubre”, a més va afegir que “tothom vol el príncep blau”, és a dir, “tots els productes els trobem a tots preus i tothom vol el que és més barat”. Finalment, el president de l’associació de comerciants Iniciativa Publicitària de Pas de la Casa, Jean-Jacques Carrié, va explicar que molta ocupació hotelera va al Pas gràcies als operadors turístics que ofereixen els forfets d’esquí, i per tant “ocupen la part de dalt però no venen a comprar”. Carrié va afegir que aquest perfil de turista “és més aviat jove i provinent de l’estranger”. Segons Carrié, aquesta gent acostuma a “fer compres d’autoconsum” perquè s’allotgen principalment en apartaments durant les estades d’esquí.http://www.puigicusine.com/index.php?idioma=es

Preocupació entre els comerciants per la davallada de les vendes

Els presidents de diverses associacions diuen que el volum de negoci va començar a baixar el mes d’octubre.

Les presidentes de diverses associacions comercials del Principat es van mostrar preocupades per la davallada de vendes que està patint el comerç. Segons les dades de la Unió Hotelera Andorrana (UHA), la xifra d’ocupació l’any 2017 va ser d’un 56,82%, la mitjana anual més elevada des del 2011. Però tot i que hi ha més turisme, les vendes no paren de baixar. La presidenta de l’Associació de Comerciants de l’Avinguda Carlemany, Susagna Venable, va reconèixer que les dades no són bones. Venable va afirmar que “hi ha molts factors” que han influït en la baixada de la clientela, però n’apunta un especialment: la incertesa política de Catalunya. “Des del mes d’octubre la cosa no va bé”, per Venable aquest fet està directament relacionat amb la situació política catalana, “potser gent que venia de Barcelona o altres indrets, ara no ve”. I va afegir que “la gent que ve a fer turisme puja amb un altre sentiment, passen el dia i no compren”. Per acabar, va afegir que també els ha perjudicat la competència amb els països veïns, especialment amb França, i proposa que si es vol millorar “cal conèixer el turista que arriba i saber què vol comprar”.
La vicepresidenta de l’Associació de Comerciants de l’Avinguda Meritxell, Rosa Pons, va coincidir amb Venable. Segons Pons, el perfil del consumidor és diferent, “les persones que venen actualment a comprar tenen menys poder adquisitiu”. En comparació amb anys enrere, Pons va considerar que les ofertes del sector hoteler “són ofertes més baixes”, i va afegir que “això ens afecta directament, i des del mes d’octubre les vendes han baixat un 30%”.