Els auditors aportaran l’1% de la facturació per la supervisió del sector

Les empreses d’auditoria pagaran l’1% de la seva facturació al Govern per la supervisió del sector. Així ho preveu si més no el projecte de llei d’auditoria de comptes aprovat avui per l’Executiu, un text “treballat colze a colze” i “consensuat” amb el Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra, segons ha explicat el ministre de Finances i portaveu de l’executiu, Eric Jover. 
D’aquesta manera la llei deixa la supervisió del sector a mans del Govern, a través d’una direcció específica del ministeri de Finances i de la creació d’un Consell Supervisor, amb representants també d’Intervenció General, el Tribunal de Comptes i l’Autoritat Financera Andorrana, i crea una taxa específica sobre els treballs d’auditoria. En aquest sentit, Jover ha volgut deixar clar que la taxa “no té una voluntat recaptatòria”, sinó que el que pretén és que la supervisió del sector “no suposi un cost per a l’Administració”.

El ministre ha detallat que la taxa es revisarà de forma anual i que dependrà “dels volums de les empreses i del nombre de professionals i empreses que hi hagi”. I és que precisament, la llei preveu la creació d’un registre d’auditors, gestionat per l’Administració, registre que porta associades també dues taxes com són la d’inscripció i la del manteniment d’aquesta, com ha precisat Jover.

El ministre, que ha remarcat que amb aquest projecte de llei es “dona resposta a una demanda històrica del sector”, ha destacat que amb la llei es ve “a posar negre sobre blanc” i “consolidar” una professió important en l’economia del país i que, fins ara, només estava regulada en relació amb les entitats financeres (bancs i assegurances). D’aquesta manera, aquesta activitat, en la seva totalitat, esdevindrà una “professió regulada sota els principis fonamentals de rigor, transparència i independència”.

La llei, que segueix els paràmetres dels països veïns i la directiva europea en la matèria, determina qüestions com per exemple el funcionament del contracte d’una auditoria de comptes, les garanties a seguir per assegurar la seva independència, així com les vies d’accés a aquesta professió.

Protocol d’absentisme, també per a alumnes presencials
Donant compliment a la modificació de la Llei d’educació de l’abril passat, el Govern ha aprovat avui el reglament d’escolarització d’alumnes en format no presencial en un centre educatiu del sistema educatiu andorrà, text que estableix unes càrregues mínimes de treball per als alumnes que optin per aquesta modalitat, a qui se’ls podrà aplicar el mateix protocol d’absentisme establert per a l’educació presencial en el cas que no compleixin amb aquestes.

Així ho ha explicat el ministre portaveu, Eric Jover, que ha detallat que es podran acollir a aquesta modalitat aquells alumnes que per problemes com ara malalties o intervencions quirúrgiques no puguin estar presents a l’escola durant un termini superior a un mes, així com aquells de primera o segona ensenyança que, a causa de la prohibició de l’ús ostensible de símbols religiosos que es va establir amb la modificació de la llei, no assisteixin a classe.

Jover ha explicat que el reglament estableix quin ha de ser el procés formatiu de l’alumne, a la vegada que estipula que el ministeri ha de garantir la intervenció d’un docent tutor de referència que és el responsable de realitzar-ne l’acompanyament personal i acadèmic. D’aquesta manera, serà el tutor l’encarregat de centralitzar la informació relativa al procés d’aprenentatge i avaluació, de comunicar-se periòdicament amb els seus responsables legals i de centralitzar les necessitats de mitjans tècnics i materials per garantir que se segueix el pla d’intervenció educativa.

Precisament, quant al pla, el text preveu que reculli les competències, les expectatives d’aprenentatge i aprenentatges esperats, els indicadors d’avaluació, les mesures educatives, el calendari d’avaluació, l’horari setmanal d’intervenció docent i la càrrega i freqüència del treball de l’alumne.

Per acollir-se a aquesta modalitat, els tutors legals de l’alumne hauran de presentar la sol·licitud corresponent amb la justificació escaient al departament de Tràmits.

TEXTO PROPIETAT: https://www.bondia.ad/economia/els-auditors-aportaran-l1-de-la-facturacio-la-supervisio-del-sector

Govern preveu nous parcs solars al pic del Maià, el Forn i a Sant Julià

El cap de Govern, Xavier Espot, la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, i el director general de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), Albert Moles, han inaugurat avui el parc fotovoltaic de Grau Roig, una instal·lació que ha de servir com a prova pilot per constatar l’eficiència d’aquesta tecnologia en alçada de cara a poder tirar endavant instal·lacions similars i fins i tot més grans en altres indrets del país com “el pic del Maià, la zona del Forn de Canillo o a Sant Julià de Lòria”. 

Així ho han explicat Calvó i Moles, que han recordat que el pla sectorial d’infraestructures energètiques ja preveu reserves d’espais en determinades ubicacions “justament per implementar infraestructures de fotovoltaic de gran magnitud”.

D’aquesta manera, la planta de Grau Roig, amb més de 2.000 panells fotovoltaics que produiran uns 1.400 MWh a l’any, l’electricitat equivalent al consum de 250 llars, ha de permetre “tenir un retorn ràpid, a un o dos anys, i veure la millor manera d’abordar projectes una mica més grans”, ha destacat Moles, que ha explicat que les baixes temperatures així com l’aprofitament de la refracció de la neu gràcies a l’ús d’una placa bifacial amb captadors a dalt i a baix pot fer que la planta sigui molt més eficient. “No hi ha gaires exemples a Europa i és el que volem validar”, ha assegurat Moles, que ha remarcat que la instal·lació aportarà gairebé l’1% de l’energia que es consumeix al país.

En aquesta línia, tant el director general de FEDA com la ministra han recordat que l’objectiu és incrementar la producció nacional, i més en un moment com l’actual, que a hores d’ara cobreix únicament el 20% de la demanda. 

Així s’espera que els diferents projectes fotovoltaics que es poden desenvolupar puguin aportar entre un 3% i un 5% més d’energia a la vegada que el projecte de parc eòlic que es desenvoluparà al pic del Maià aporti un 10%, fet que ja permetria assolir l’objectiu fixat per la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) de produir internament el 33% de l’energia que es consumeix el 2030 i avançar de cara “a l’objectiu del 50% per al 2050”.

Calvó, que ha incidit en la importància de “poder preservar la capacitat d’inversió de FEDA per anar augmentant la sobirania energètica”, ha assegurat que “aquesta crisi potser ens dona l’oportunitat de posar més en valor tota la feina que s’ha fet els darrers anys”, i en aquest sentit ha destacat “l’ecosistema” creat a partir de la Litecc per facilitar a particulars i inversors la producció d’energia.

Per la seva part, el cap de Govern ha celebrat l’estrena d’una planta que pot servir com a projecte a “replicar”, i ha insistit que la producció nacional “és un escut” perquè ens permet reduir la quantitat d’electricitat comprada a preus de mercat.

“Fins al moment el pla de contingència ha funcionat”
“Esperem que sempre tinguem la capacitat de respondre, ja sigui amb la pròpia central i perquè part de l’energia es pugui vascular a l’altre país, però fins ara el pla de contingència ha funcionat i hauria de continuar funcionant”. Així ho ha destacat el director general de FEDA, Albert Moles, després de ser interpel·lat sobre futurs talls en el subministrament elèctric provinent dels països veïns, uns talls que fins ara “han estat avisats i programats” i que, en el cas d’Espanya, no sembla que s’hagin de repetir a curt termini “perquè la situació s’ha normalitzat i moltes de les centrals que estaven en manteniment ja no ho estan”.

Amb tot, i pensant ja de cara a l’hivern, Moles ha destacat que des de la companyia cal estar “preparats per a qualsevol escenari” i que per això ja s’ha treballat en els diferents protocols. El primer pas, però, és el pla de contingència ja aplicat amb els talls que hi ha hagut des d’Espanya, el darrer el dia 12, i només en el cas que amb això no n’hi hagués prou es passaria a una segona fase consistent a “desconnectar la demanda de manera endreçada”, és a dir “tallar certs consums perquè la resta funcioni amb normalitat”, ha destacat Moles, que ha remarcat que “estem parlant de desconnexions voluntàries de part de la demanda i no de tallar res”. 

Precisament, els camps de neu es van reunir ahir al vespre per abordar possibles mesures d’estalvi. La cònsol major de la Massana i presidenta de torn d’Ski Andorra, Olga Molné, ha assegurat que “serem molt actius totes estacions perquè som grans consumidors d’energia, intentarem tot el possible per rebaixar al màxim el consum, i ens comprometem com la resta d’actors a reduir el 15% a través d’un pla d’acció que s’anunciarà pròximament”.

Tot i no voler donar massa detalls, Molné ha avançat que les mesures passaran per reduir la velocitat d’alguns ginys, perquè com més ràpid més consumeixen, per adaptar les temperatures a l’interior de les sales com s’està aplicant a tot arreu o la substitució de bombetes incandescents per led, entre d’altres.

TEXTO PROPIETAT: https://www.bondia.ad/economia/govern-preveu-nous-parcs-solars-al-pic-del-maia-el-forn-i-sant-julia

Dos projectes del mercat de crèdits de carboni, en marxa enguany

El mercat de compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle es va posar en marxa ara fa tot just un any i si bé en un principi va costar d’arrencar ara es constata un “interès creixent”, en paraules del director de l’oficina de l’energia i del canvi climàtic, Carles Miquel. D’aquesta manera, a hores d’ara ja hi ha tres projectes sobre la taula que tenen a veure amb la mobilitat, l’edificació i l’ordenament urbà.

Dos d’aquests projectes estan en una fase avançada i poden veure la llum aquest mateix any. Es tracta del de mobilitat i el d’ordenament urbà. En canvi, el que està relacionat amb l’edificació està “més verd”, tal com detalla Miquel.

Cal recordar que aquest projecte permet que empreses o entitats que ho desitgin puguin posar a la venda crèdits de carboni per finançar els seus projectes i que altres empreses o ciutadans puguin comprar-los per compensar les seves emissions. Tal com recorda el responsable de l’oficina de l’energia, el mercat té “per vocació” reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i genera “un cercle virtuós” entre aquells que estan interessats a adquirir crèdits per compensar les seves emissions i veuen en aquesta compra una opció de fer-ho (ja que pot ser que amb les mesures internes destinades a aquest apaivagament no en tinguin prou) i aquells altres que volen impulsar projectes mediambientalment sostenibles i necessiten finançament per fer-ho. Es tracta, també, d’iniciatives que han de servir per minvar l’impacte en les emissions de gasos.

Tal com s’ha comentat, en un principi va costar que el projecte “engegués” però un cop “s’ha entès” la proposta i el seu funcionament l’interès ha estat creixent, tal com subratlla Miquel. Cal recordar que la participació en aquest mercat és voluntària i que pel que fa als projectes que s’hi poden encabir han de servir per a la reducció d’emissions o bé a la captura d’aquestes. En aquest sentit, poden ser, entre altres, propostes lligades a l’eficiència energètica i energies renovables; la mobilitat i el transport sostenible; l’agricultura, la silvicultura, la gestió forestal o la ramaderia; projectes d’economia circular o qualsevol altre que estigui relacionat amb la protecció de l’ecosistema i la lluita contra el canvi climàtic.

I aquesta major conscienciació en la transició energètica de les empreses i entitats es mostra també, tal com subratlla el responsable de l’oficina, en els certificats d’origen renovable de l’energia elèctrica. Així, fa notar que cada vegada hi ha més interès per obtenir el segell ‘Llum verda’ que atorga FEDA i que serveix per validar que el 100% de l’energia elèctrica que es fa servir prové de fonts renovables.

TEXTO PROPIETAT: https://www.bondia.ad/economia/dos-projectes-del-mercat-de-credits-de-carboni-en-marxa-enguany

Andorra Telecom preveu un 2,8% menys d’ingressos per itinerància

Andorra Telecom preveu una caiguda de mig milió d’euros dels ingressos per itinerància de cara al 2023, que estima que seran de 18,8 milions, un 2,8% menys que els que espera ingressar aquest 2022. Així es posa de manifest al pressupost per a l’any vinent de la companyia entrat a tràmit parlamentari al Consell General, uns comptes que s’eleven fins als 93,8 milions d’euros, fet que suposa una disminució de 4,8 milions (4,8%) de les dotacions previstes per aquest any.

La societat pública, que recorda que els ingressos per roaming han anat davallant de forma progressiva des de l’any 2016, quan es va assolir la màxima xifra de negoci amb 49,8 milions d’euros, atribueix aquest nou descens a l’evolució de preus d’interconnexió en el sector, si bé assegura que la davallada es “compensa parcialment” amb la bona evolució del negoci domèstic, sobretot per l’increment d’accessos FTTH, connexions d’Internet i línies de telefonia mòbil pel creixement de llars i població del país, que han de compensar a la vegada “el previsible descens de la telefonia fixa”.

Així, i comptabilitzant els procedents del roaming, Andorra Telecom estima uns ingressos corrents de 81,1 milions d’euros per a l’any vinent, 1,7 milions més (2,1%) respecte al pressupostat per a aquest exercici. Es preveu que el negoci domèstic augmenti en 2,4 milions (4%) i aporti fins a 62 milions d’euros, el 77% de la xifra de negoci total, a la vegada que s’espera ingressar 200.000 euros procedents dels rendiments de les inversions financeres. Els 12,8 milions que faltarien per completar el pressupost corresponen a la incorporació de romanents de tresoreria.

Quant al capítol de despeses, Andorra Telecom preveu per a l’any vinent unes despeses de funcionament de 44,4 milions d’euros, 1,8 milions més (4,3%) que les estimades pel 2022, un increment que s’explica bàsicament per l’augment d’un 5,5% de les despeses de personal i d’un 4,8% de la partida de consums de béns corrents i serveis.

En el primer cas s’ha previst una dotació de 15,8 milions i la companyia justifica l’increment en la previsió d’aplicació de l’IPC estimat en el 4,5%, que suposa 597.000 euros més, en què aquest any ha acabat aplicant l’IPC del 3,3% quan el pressupost s’havia previst l’1,4%, fet que comporta un augment de 217.000 euros i en la generació de nous triennis, que suposen 81.000 euros més.

La partida de consum de béns corrents i serveis s’incrementa en 1,18 milions d’euros i ascendeix a 26,1 milions, principalment per l’augment de la dotació de cànons, que s’incrementa en 1,6 milions. Les despeses financeres es mantenen estables amb una dotació de 191.000 euros, mentre que el capítol relatiu a les transferències corrents es redueixi en 159.000 euros i es queda en 2,26 milions, 1,3 dels quals destinats a finançar el programa de transformació digital.

D’altra banda, la companyia preveu invertir els pròxims quatre exercicis fins a 77,4 milions d’euros, dels quals 24,4 ja el 2023. D’aquests, 9,5 milions corresponen a la construcció de la nova seu d’Andorra Telecom, Node, projecte que compta amb plurianuals de 9,7 i 5,1 milions per als exercicis 2024 i 2025.

La societat pública, que preveu transferir 20 milions a Govern corresponent a la liquidació del resultat net previst per aquest any, estima també un resultat de 20 milions de cara al 2023, una xifra que confia mantenir en el quadrienni 2023-2026, i que millora les previsions del pla estratègic 2020-2023.

TEXTO PROPIETAT: https://www.bondia.ad/economia/andorra-telecom-preveu-un-28-menys-dingressos-itinerancia

El consum d’energia elèctrica augmenta un 0,3% el setembre

Malgrat la ja aplicació de mesures d’estalvi energètic per part de l’Administració i de les recomanacions en aquest sentit, el consum d’energia elèctrica durant el mes de setembre ha estat de 35.148,8 MWh, un 0,3% més respecte al mes de setembre de l’any anterior, segons les dades fetes públiques avui pel departament d’Estadística. Dels sectors que presenten variacions positives significatives destaquen indústries amb un 16,9%, hoteleria i restauració amb un 5,3%, i altres distribuïdors amb un 1,1%. Amb variacions negatives hi ha serveis financers amb un 5,5% menys, distribució amb un 3,1% i administració i usos domèstics, ambdós amb un 1,8% menys respecte al setembre de l’any passat.

En els tres primers trimestres de l’any hi ha hagut un consum d’energia elèctrica de 393.857,8 MWh, és a dir, un 9,2% més respecte al mateix període de l’any 2021. Destaquen especialment els increments de consum d’energia a estacions d’esquí, hoteleria i restauració, indústries i altres distribuïdors amb un 76,6%, 28,8%, 21,2% i un 11,6% més respectivament, en comparació al mateix període de l’any passat.

Si es prenen de referència les dades dels darrers dotze mesos, el consum ha estat de 541.580,4 MWh, el que equival a un increment del 9,5% més respecte al mateix període anterior. Estacions d’esquí, hoteleria i restauració i indústries presenten les variacions positives més significatives amb un 59,3%, 32% i 24,3% més, respectivament. Per altra banda, tenen variacions negatives enllumenat públic, amb un 4%, serveis financers, amb un 2,6% i usos domèstics, amb un 2,1% menys.

D’altra banda, el consum d’energia en tones equivalents de petroli (TEP) ha estat de 12.467,8 durant el mes de setembre, el que representa un descens del 8,6% respecte al mes de setembre de l’any anterior. Els grups amb dades representatives que presenten variacions positives respecte al mateix mes de l’any passat són propà amb un 188% i electricitat, amb un 0,3%. D’altra banda, gasolina amb un 17,6%, gasoil locomoció amb un 12,1% i fuel domèstic amb un 3% presenten variacions negatives destacables.

En els nou primers mesos de l’any, el consum d’energia en TEP ha estat 143.145,1 és a dir, un 12,1% més respecte al mateix període de l’any passat. Només el fuel domèstic presenta una variació negativa respecte al mateix període del 2021, amb un 3,8% menys. Presenten variacions positives significatives gasolina, amb un 21,2%, gasoil de locomoció, amb un 19,6% i electricitat, amb un 9,2%.

Si ens fixem en les dades acumulades al llarg dels darrers dotze mesos, el consum d’energia ha estat de 201.877,4 TEP, un 16,7% més respecte al mateix període anterior. Els grups que presenten variacions positives respecte al mateix període anterior són gasolina amb un 31,4%, gasoil locomoció amb un 26,1%, propà, amb un 25%, “electricitat amb un 9,5% i fuel domèstic amb un 2,5%.

TEXTO PROPIETAT: https://www.bondia.ad/economia/el-consum-denergia-electrica-augmenta-un-03-el-setembre

Govern i comuns, a punt de pactar els nous requisits urbanístics

El pressupost del 2022 es tancarà amb més de 15 milions de superàvit

El ministre de Finances afirma que l’endeutament, de 1.190 milions quan acabi l’any, “és completament sostenible

El Govern preveu que els comptes del 2022 es tanquin amb un superàvit que serà superior als 15 milions d’euros, davant dels tres milions de dèficit que s’havien calculat en la darrera revisió del pressupost i dels 26 previstos inicialment. D’aquesta manera, serà la primera vegada que els números de l’Estat es tanquin en positiu des de l’any 2019, quan es va iniciar la pandèmia del coronavirus, que va obligar a augmentar considerablement les despeses.

Així ho va indicar ahir en el programa Parlem-ne, de Diari TV, el ministre de Finances, Eric Jover, segons el qual les finances públiques “estan millor del que ens podríem pensar, sobretot després del que hem passat durant dos anys que van ser molt complicats com el 2020 i el 2021, en què es va fer un forat molt important, i aquest any és de recuperació no tan sols econòmica, sinó també de les finances públiques”. En aquest sentit, hi ha “una millora substancial dels ingressos de l’Estat”, tant els procedents dels impostos directes com dels indirectes, que suposarà una recaptació “significativament” per sobre de l’inicial a final d’aquest any. “Les dades indiquen que el creixement és fort, bastant més del previst inicialment”, va dir el ministre. Una part del superàvit, que segons Jover serà “fins i tot un pelet superior als 15 milions d’euros, es destinarà a FEDA. En concret, la parapública rebrà 15 milions d’euros, amb la qual cosa no haurà de repercutir en els usuaris tot l’increment de l’energia i podrà continuar endavant amb el seu pla d’inversions.

La resta del superàvit del 2022 servirà per reduir l’endeutament, de manera que aquest se situï en 1.190 milions d’euros en acabar l’exercici, davant dels 1.302 milions d’euros de l’any anterior, és a dir, 112 milions inferior. Aquesta dada va ser qualificada també per Jover de “molt positiva”, de manera que el 2023 l’endeutament podria ser de prop dels 1.215 milions d’euros, “però ja sabem que estarem per sota”. “El nostre deute és completament sostenible, com ha indicat l’FMI”, va afegir el ministre, que va admetre, però, que la tendència ha de ser que l’endeutament global vagi a la baixa, cosa que s’està aconseguint amb pressupostos equilibrats.

El ministre de Finances també es va referir als crèdits tous concedits durant la pandèmia i que es poden retornar ara en un període d’entre dos i set anys. Segons va assenyalar Jover, un “petit volum”, una mica per sota del 2% dels crèdits, no es retornaran, que representa un volum d’uns tres milions d’euros, una xifra menor al 3,5% que suposa la morositat mitjana en general. La voluntat del Govern és establir un topall mínim a partir del qual es comprovaran, a més dels crèdits fallits, totes les operacions creditícies atorgades, mentre que pel que fa a la resta es farà un mostreig. En aquest sentit, es portaran a la Fiscalia els impagaments no justificats i que s’hi vegin irregularitats. Jover va manifestar que l’executiu actuaria de la mateixa manera que ho va fer, ja que no hi havia una altra via per ajudar les empreses i els treballadors en un moment tan difícil.

TEXTO PROPIETAT: https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2022/10/25/el_govern_tancara_exercici_amb_milions_superavit_209478_1125.html

El Govern signa el conveni d’estalvi energètic amb els sectors empresarials

Els sectors empresarials i el Govern ja han signat l’acord per fomentar l’estalvi energètic, unes mesures que l’executiu porta treballant des del mes de setembre i que ja va anunciar la setmana passada. Entre d’altres, hi ha la regulació de les temperatures als interiors o la limitació dels enllumenats exteriors.

L’objectiu del conveni és que les empreses s’uneixin a l’estalvi energètic per assolir l’objectiu d’estalviar un 15% de l’energia. En aquest sentit, la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, ha destacat que “Andorra compta amb un consum estacional centrat en la temporada alta d’hivern”, motiu pel qual considera que encara hi ha marge per assolir l’objectiu marcat.

D’altra banda, Calvo ha detallat que el text legal que farà que la implementació d’aquestes mesures sigui obligatòria estarà llest en les pròximes setmanes i s’espera que la seva aprovació sigui efectiva cap al desembre. A més, el text inclourà sancions per a aquelles empreses que no compleixin amb les mesures i la possibilitat d’anar ampliant-les en el cas que sigui necessari. De fet, la ministra ha detallat que es crearà una taula de seguiment del conveni.

Responsabilitat del sector empresarial
Per la seva banda, els diferents representants dels sectors empresarials han assegurat que ja fa setmanes que estan aplicant mesures d’estalvi per intentar contribuir a assolir l’objectiu fixat pel Govern. El president de la CEA, Gerard Cadena, ha destacat que “som conscients que tots els sectors estan fent esforços, també el sector de l’esquí”. De fet, Calvó ha reconegut que les pistes a més de reduir la velocitat dels remuntadors o el tancament de pistes en dies de menys afluència també estudien aplicar mesures d’autoconsum o pactar amb FEDA quan es produirà la neu artificial, en el cas d’un tall de subministrament per part dels països veïns.

TEXTO PROPIETAT: https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2022/10/18/el_govern_signa_conveni_estalvi_energetic_amb_els_sectors_empresarials_209106_1125.html

Andorra Turisme destina 796.000 euros al Shopping Festival

L’Andorra Shopping Festival arriba a la novena edició com un esdeveniment “consolidat” que ajuda a desestacionalitzar el turisme i a impulsar el comerç del país, tal com ha manifestat aquest matí el ministre de Turisme i Telecomunicacions, Jordi Torres. Enguany, el context inflacionista ha obligat a incrementar el pressupost fins a 796.000 euros. “És un any de moltíssima incertesa econòmica, una incertesa per la gent, que es decideix a última hora”, ha observat Torres. Per aquest motiu, Andorra Turisme ha apostat per fer “una campanya d’un mes molt potent” que aglutinarà el 62% del pressupost, mentre que el 32% restant es destinarà a les activitats de l’esdeveniment.

Les jornades de shopping se celebraran durant els tres primers caps de setmana de novembre, una data que Andorra Turisme ha consensuat amb la Cambra de Comerç i diferents actors econòmics, com ara el sector hoteler. En aquest sentit, Torres ha assenyalat que s’ha optat per desplaçar l’acte una setmana, ja que durant el pont de Tots Sants “ja tindrem l’afluència correcta de visitants”. A més, coincidirà amb el pont de l’Almudena a Madrid i el dia de l’Armistici a França, el que ha d’afavorir rebre visitants d’aquests destins.

Tot i la incertesa, Torres ha afirmat que “tenim un bon feedback” i que espera mantenir l’afluència de l’any passat, quan el país va rebre 523.000 visitants durant el Shopping Festival, superant les expectatives inicials. Així mateix, Torres ha detallat que en la darrera edició els visitants van puntuar l’esdeveniment amb un 8,3, mentre que l’estada al país va aconseguir un 8,7. De fet, el Shopping Festival no ha fet més que incrementar el nombre de participants: des que es va posar en marxa el 2013, els han incrementat en un 13%.

Música, gastronomia i promocions
El ministre de Turisme ha posat en relleu que les activitats que més agraden al públic són els concerts i la música al carrer, la gastronomia i les promocions i activitats que impulsen els mateixos comerços. Per aquest motiu, la directora de Màrqueting i Comunicació, Noemí Pedra, ha celebrat que aquest any, no només es mantindran els espectacles itinerants, sinó que es recuperaran activitats que la pandèmia havia congelat, com ara els tallers infantils. D’altra banda, l’aposta del país per la gastronomia es confirma amb la celebració, un any més, de l’Andorra a taula, mentre que se sumen noves iniciatives, com els espectacles de teatre i dansa que acolliran els museus.

Andorra Mountain Music
“No hem tingut cap mena de comunicació oficial ni oficiosa segons s’estava intentant programar un altre esdeveniment”. Amb aquesta afirmació, Torres ha negat que se li hagi comunicat l’organització d’un festival alternatiu que comprometi l’Andorra Mountain Music i ha reiterat es continuarà treballant en la mateixa línia per oferir un festival “de primera qualitat, amb grans artistes i ubicacions premium perquè la gent el pugui gaudir”. En aquesta línia, ha apuntat que la previsió és que se celebri durant els últims caps de setmana de març, fent-lo coincidir amb la final de la copa del món d’esquí, i que s’ubiqui a l’aparcament del Tarter.

TEXTO PROPIETAT: https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2022/10/18/andorra_turisme_destina_796_000_euros_andorra_shopping_festival_209104_1125.html

Compte amb l’estadística

Un estudi de la CEA, elaborat amb dades oficials, conclou que els treballadors han guanyat globalment poder adquisitiu el darrer any. Les taules d’Excel, però, no sempre reflecteixen amb claredat què li passa al gruix de la població

La Confederació Empresarial (CEA) va presentar ahir als sindicats un informe d’elaboració pròpia basat en les dades oficials del departament d’Estadística sobre l’evolució salarial comparant-la amb els increments de l’IPC. La conclusió de la patronal –que adopta les variacions del salari mínim i del mitjà com a models– és que els treballadors no tan sols no han perdut, sinó que han guanyat poder adquisitiu al llarg de les dues darreres dècades, i en l’últim any en particular, perquè els sous han crescut per sobre de la inflació. La Confederació conclou, per tant, que el mercat s’autoregula de manera molt més eficient que quan és el Govern qui fixa per llei els increments com en el cas del salari mínim, que ha crescut més moderadament. De ben segur que la mateixa font documental que ha usat la CEA per a la seva anàlisi –les dades oficials del Govern– les podria emprar l’USdA per contrarestar-les i presentar, per exemple, un comparatiu que demostrés que el salari mitjà encara no ha recuperat el poder adquisitiu precovid. La utilització del salari mitjà en genèric també dificulta qualsevol tipus de comparació perquè correspon a la remuneració que rep un assalariat treballi les hores que treballi i independentment de quantes feines tingui. Qualsevol anàlisi hauria pogut tenir en compte altres referències com el salari medià o el modal, segurament més representatives per al gruix de la població. Perquè de ser absolutes les conclusions de la patronal serien innecessàries les mesures aprovades per reforçar el poder adquisitiu de les famílies aprovades pel Govern i el Consell, perquè, tot i el creixement desmesurat dels preus, els treballadors disposarien de més renda disponible. Darrere el raonament de la CEA no es pot amagar la necessitat d’ajustar els salaris a la inflació, ja sigui a través d’un gran pacte social dels agents econòmics o per la via imperativa de la llei perquè, malgrat el que diguin les estadístiques, cada cop hi ha més gent que pateix per viure dignament i necessita del suport dels ajuts públics.

 

TEXTO PROPIETAT: https://www.diariandorra.ad/noticies/editorial/2022/10/15/compte_amb_estadistica_208910_1131.html