Recuperar el comerç

El ministeri de Presidència, Economia i Empresa ha posat en marxa un nou pla estratègic de comerç que té com a objectiu millorar la competitivitat i digitalitzar un sector que ja no és un dels motors de l’economia del Principat

El comerç era històricament, conjuntament amb el turisme i la neu, un dels tres pilars bàsics de l’economia andorrana. Fa temps que el sector va de capa caiguda al Principat i ha perdut la competitivitat que tenia en no poder oferir uns productes o uns preus que només es trobaven dins les nostres fronteres. Tampoc sembla que s’hagi pogut aprofitar del boom de les noves tecnologies i les compres per internet, i fins i tot aquest nou mercat s’ha convertit en un competidor directe del comerç andorrà. Per intentar redreçar el rumb, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va presentar dilluns el pla estratègic de comerç als representants del sector. Un projecte, segons va explicar ahir el ministre als mitjans de comunicació, que vol millorar la competitivitat, la innovació i la digitalització amb l’objectiu d’accedir a nous mercats i a nous clients. El nou pla preveu la creació de tres grups de treball que dependran del Consell Andorrà de la Competitivitat del Comerç. El grup d’Excel·lència comercial treballarà la dinamització i l’atracció de noves marques comercials. El grup d’Andorra Shopping tindrà la voluntat de millorar i potenciar l’experiència comercial, treballant propostes que concerneixen i involucren aquest àmbit, com ara el reforç de la imatge del Principat com a destinació de compres. I el grup de l’Observatori serà el nou espai d’anàlisi, coneixement i reflexió sobre el sector de la venda al detall del país, que haurà de recollir i avaluar la informació vinculada a les compres amb incidència en la gestió de les empreses d’Andorra. Entre les idees que Gallardo va explicar ahir per redreçar el rumb i com a fita a aconseguir gràcies al pla estratègic de comerç hi ha atraure noves marques al país, amb independència del sector. Fa anys que des del Govern es parla i en teoria es treballa per tornar a donar vida a un sector que hauria de ser de nou un pal de paller de l’economia andorrana i poc s’ha aconseguit. S’ha de veure si aquest pla estratègic, amb un pressupost de 170.000 euros, ho revertirà.

TEXTO PROPIETAT: https://www.diariandorra.ad/noticies/editorial/2022/10/26/recuperar_comerc_209554_1131.html

Govern podrà paralitzar el país

L’executiu podrà declarar la situació de crisi energètica, que el facultarà per ordenar el tancament d’empreses i prohibir l’ús del vehicle i la venda de combustibles

L’esborrany de l’avantprojecte de llei de mesures per respondre a les situacions de crisi energètica preveu un capítol que permetrà al Govern declarar la situació de crisi energètica per “respondre a situacions excepcionalment greus”, segons consta en el document. El decret permetrà a l’executiu ordenar el “tancament total o parcial d’empreses, indústries, fàbriques, tallers, instal·lacions i serveis de qualsevol naturalesa que consumeixin energia elèctrica o energies fòssils”, “establir restriccions i prohibicions de l’ús de vehicles de motor” i “de la venda de combustibles”. L’estat d’emergència pot tenir una vigència màxima de dos mesos, prorrogables amb l’autorització del Consell General. El Govern preveu tractar el text amb els agents econòmics i socials demà, de manera que la llei encara pot patir canvis abans de ser tramitada al Consell General. Els terminis, però, són justos perquè la voluntat de l’executiu és que la llei entri en vigor al desembre.

Les mesures esmentades “no donen lloc a compensació ni indemnització de cap classe”, atenent que s’adopten en situació de crisi i quan les accions que van ser anunciades pel Govern –restricció de la calefacció, il·luminació, etcètera– no siguin suficients per reduir la demana al nivell de disponibilitat d’energia. En aquest sentit, la llei també habilita el Govern a adoptar mesures d’obligat compliment adreçades a reduir el consum i a incrementar l’estalvi energètic a través de restriccions en l’ús de la calefacció, la climatització i l’enllumenat, en edificis públics i privats; restriccions o prohibicions de la il·luminació exterior dels edificis, de vitrines i aparadors, de rètols, cartells i anuncis lluminosos i de les il·luminacions ornamentals i restriccions o prohibicions de l’ús de màquines, aparells i disposicions que consumeixen energia per fer activitats industrials, comercials o de serveis.

Així mateix, la llei inclou un capítol per a aquells moments puntuals en què l’energia elèctrica disponible en els mercats internacionals als quals té accés el país no sigui suficient per atendre la demanda prevista. “En aquests supòsits, i atès que l’operador del sistema elèctric andorrà gaudeix de molt poc marge de maniobra per intervenir sobre la producció local, ha de poder actuar sobre la demanda, per mitjà d’interrupcions temporals selectives del subministrament”, s’exposa a la llei. Dit d’una altra manera, en cas que l’energia elèctrica disponible no sigui suficient, l’operador del sistema haurà d’interrompre el subministrament a algunes parts de la xarxa per garantir l’equilibri al seu conjunt i evitar que caigui íntegrament. L’objectiu és garantir la continuïtat del subministrament als serveis públics essencials i ocasionar les mínimes molèsties i de la manera més equitable possible al conjunt dels abonats.

A tal efecte, les entitats distribuïdores hauran de disposar d’un pla de contingència i garantir la reducció del consum que s’hagi fixat durant el temps indicat, a més d’anunciar les interrupcions temporals amb una antelació mínima de 24 hores. Així mateix, hauran d’evitar que les interrupcions afectin el funcionament dels serveis públics i essencials que determini el Govern, hauran d’aplicar criteris de rotació entre sectors, procurant que tots els que són susceptibles de patir interrupcions del subministrament ho siguin un nombre d’hores equiparable i hauran de procurar que el tall puntual de qualsevol sector no sigui superior a dues hores diàries, o tres hores de manera excepcional.

Règim sancionador
La llei també incorpora un règim sancionador que preveu multes d’entre 100 i fins a 60.000 euros. Serà considerat com una infracció molt greu l’incompliment del tancament de les empreses quan Govern ho decreti i quan tingui un caràcter reiterat, i es rebaixarà a greu quan sigui un incompliment puntual. Així mateix passa amb la manca d’assoliment dels objectius de limitació del consum per part de les entitats distribuïdores d’energia elèctrica. Serà una falta molt greu quan sigui una manca reiterada i greu quan només s’hagi produït un cop. També es considerarà infracció greu l’incompliment de les mesures provisionals de reducció del consum energètic i d’estalvi d’obligat compliment que hagi establert el Govern quan tingui caràcter reiteratiu. Finalment, seran infraccions lleus les que no revesteixin entitat suficient per ser considerades greus o qualsevol acció o omissió que infringeixi les mesures establertes que no estiguin tipificades com a greus o molt greus.

El règim sancionador preveu la possibilitat d’adoptar mesures cautelars específiques durant la instrucció dels expedients sancionadors i també que la multa no s’imposi únicament a l’empresa infractora, sinó que s’estengui també a la persona que, pel fet d’exercir càrrecs d’administració o direcció, sigui directament responsable de la infracció.

Mesures per l’estalvi

1 Accions per a l’estalvi energètic
La llei habilita el Govern a adoptar mesures d’obligat compliment relacionades amb la calefacció, la climatització i l’enllumenat en edificis públics i privats, entre d’altres.

2 Talls puntuals per evitar una falla global
Les distribuïdores d’energia hauran d’interrompre el subministrament a algunes parts de la xarxa per garantir l’equilibri i evitar una caiguda íntegra quan sigui necessari.

3 Declaració de la situació de crisi energètica
Govern podrà decretar la situació de crisi energètica quan les mesures anteriors no siguin suficients. Podrà obligar a tancar empreses, prohibir l’ús del vehicle i la venda de combustible.

4 Fins a 60.000 euros en cas d’infracció
En cas d’infracció per acció o per omissió de les mesures decretades per Govern es podran imposar sancions des de 100 fins a 60.000 euros, segons la gravetat.

5 Reunió amb els agents socials
i econòmics
Govern vol tractar demà l’esborrany de llei amb els agents econòmics i socials. Després el text haurà d’entrar a tràmit parlamentari. L’executiu vol que estigui en vigor al desembre.

TEXTO PROPIETAT: https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2022/10/27/el_govern_podra_paralitzar_pais_per_crisi_energetica_209611_1125.html

El 96% dels clients de BPA han recuperat els diners

La presidenta de l’AREB, Sílvia Cunill, ha afirmat aquest matí davant de la comissió legislativa de finances que el 96% dels clients de BPA han pogut ser traspassats després de ser considerats aptes i han recuperat “fins l’últim cèntim dels seus dipòsits”. La xifra representa el 85% dels fons inicials de l’entitat intervinguda. Per Cunill, es tracta d’un resultat molt bo gràcies a un procés de resolució que ha definit com una “història d’èxit pel sistema financer i per Andorra”. Actualment s’estan encara analitzant les 29 aportacions de documentació que s’han presentat els darrers mesos i que, si s’escau, podrien comportar una darrera resolució de l’AREB pel traspàs dels clients que hagin pogut acreditar la seva situació.

Cunill també ha informat que en total l’AREB ha cobrat 25,8 milions d’euros per les dues vendes de Vall Banc, la primera a JC Flowers i la segona a Crèdit Andorrà el passat mes de febrer.

Els consellers generals de l’oposició han agraït la compareixença de la responsable de l’AREB malgrat que li han retret que no hagi aportat informació més detallada i els comptes de BPA, que tant el PS com Terceravia han reclamat en diverses ocasions. Cunill ha argumentat que BPA és una entitat privada i que per això no es faciliten els comptes i s’ha excusat amb les recomanacions dels assessors i en la legalitat per no aportar segons quins detalls del procés de resolució. Les explicacions no han convençut als parlamentaris, que han insistit en el torn de preguntes en la falta d’informació i transparència.

TEXTO PROPIETAT: https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2022/10/27/el_dels_clients_bpa_han_recuperat_els_diners_209656_1125.html

Govern preveu ingressar 5,8 milions amb l’emissió de monedes

La taxa turística eleva el pressupost d’Andorra Turisme fins als 21 milions

L’entrada en vigor de la taxa turística el juliol passat comença a reportar els primers beneficis per al sector. I és que Andorra Turisme veurà incrementada en tres milions d’euros la transferència que rep per part de Govern, fet que, combinat amb una previsió d’increment de mig milió d’euros dels ingressos patrimonials per la venda d’entrades del Cirque du Soleil i les col·laboracions per tirar endavant iniciatives com ara l’Andorra Mountain Music i l’Andorra Taste, eleven el pressupost de la societat per a l’any vinent fins als 21 milions d’euros enfront els 17,2 que es van pressupostar per a aquest exercici.

Així, tal com es posa de manifest en la memòria que acompanya el projecte de pressupost per al 2023 d’Andorra Turisme que el Govern ha entrat a tràmit parlamentari, els ingressos procedents de la taxa turística permetran incrementar fins als 18,5 milions la despesa prevista per a accions de màrqueting i promoció, despesa que aquest exercici era de 15,2 milions. 
En el marc d’aquest capítol, Andorra Turisme ha previst un increment de les partides destinades principalment a patrocinis, que creix un 72,1% i passa de 2,2 a 3,8 milions, i a producte, que creix un 46,3% i ascendeix a 5,6 milions d’euros. 

En el cas dels patrocinis, Andorra Turisme explica que es prioritzaran tots aquells esdeveniments que signifiquin una aposta clara per potenciar els productes turístics del país, i que s’analitzarà l’impacte quant a la generació de visites i pernoctacions i l’increment de la notorietat de la marca Andorra. Així, entre els patrocinis per a l’any vinent s’inclouen les Finals de la Copa del Món d’esquí alpí, la Copa del Món de BTT, l’Spartan Race, l’Andorra Multisport Festival així com el suport que es dona a l’FC Andorrana i al Bàsquet Club Andorra.

A més a més, en la memòria s’assegura que, donant continuïtat a l’objectiu de desestacionalitzar la demanda, es treballarà en possibles nous esdeveniments culturals, a la vegada que se seguirà donant suport a iniciatives com el Jambo Street, el Sax Fest o, en l’àmbit esportiu, a la Volta als Ports i a la Purito.

Quant a la partida de producte, es justifica l’increment per la continuïtat dels nous esdeveniments creats el darrer any, per la previsió de crear-ne de nous i per l’actualització dels costos d’altres iniciatives ja consolidades. Així, la dotació d’aquesta partida es destinarà principalment al Cirque du Soleil, a l’Andorran Mountain Music, a l’Andorra Taste, al Bus Turístic i a l’Andorra Conventions Bureau, tot i que també se’n preveu destinar una part per desenvolupar i estudiar d’altres iniciatives que puguin potenciar l’oferta esportiva i cultural.

Quant a les campanyes de comunicació es preveu una reducció del pressupost que passa dels 5.912.325 euros d’aquest any a 5.732.588 per al 2023. Amb tot, es mantindrà la comunicació en mercats propers per consolidar el coneixement de la destinació a la vegada que fixa com a “objectiu a consolidar” la recuperació dels mercats internacionals. Es preveuen també dues campanyes de comunicació de gran format durant l’any, coincidint amb els períodes d’estiu i d’hivern, al mateix temps que s’incidirà especialment en les campanyes en línia per continuar la tasca de segmentació, un dels grans objectius estratègics de la societat, que busca una millora del perfil del turista i del posicionament del país.

Així mateix, es mantindrà la comunicació dels esdeveniments esportius i culturals, es realitzarà novament l’Andorra Shopping Festival, que preveu una campanya de comunicació en els mercats propers, i la comunicació de campanyes concretes com poden ser les de rebaixes. També es continuarà la línia iniciada ja fa uns anys de buscar accions amb grans marques internacionals a través d’aliances estratègiques com s’ha fet per exemple amb Disney o National Geographic, i s’incidirà en la tasca que es porta a terme amb agències de RRPP, especialment dels mercats francès i espanyol.

A nivell comercial, on es compta amb una dotació d’1.530.723 euros, es preveu treballar en un pla d’accions en el marc del producte Andorra Selected, iniciativa ideada per mirar de consolidar el país com a destinació de turisme premium. Així, es preveu la participació a fires específiques.

D’altra banda, però encara dins l’àmbit de les despeses, Andorra Turisme preveu una partida d’1.660.485 euros per fer front a les despeses de personal, un 25,57% més que la dotació pressupostada per aquest exercici. Al marge de l’aplicació de l’IPC, estimat en un 4,5%, l’augment s’explica per la previsió d’incorporar un tècnic administratiu especialitzat en l’aplicació de la nova Llei de contractació pública així com per la previsió d’incorporar els “relacions públiques necessaris” per a la posada en marxa de la gestió i comercialització de la marca Andorra (Andorra Brand Hub) prevista per a l’any vinent.

TEXTO PROPIETAT: https://www.bondia.ad/economia/la-taxa-turistica-eleva-el-pressupost-dandorra-turisme-fins-als-21-milions

El Govern espera recaptar 50 milions per l’impost de la renda, un 16% més

El Govern confia recaptar l’any vinent fins a 50 milions d’euros de l’impost sobre la renda i fins a 55,1 milions procedents de l’impost de societats, segons es desprèn del projecte de llei del pressupost general per a l’exercici 2023 entrat a tràmit parlamentari per l’executiu. Precisament el comportament d’aquestes dues figures explica en bona part l’increment del 20%, 19,2 milions d’euros, previst en la recaptació per impostos directes que passa dels 95,2 milions pressupostats per a l’exercici 2022 als 114,5 milions que s’espera ingressar l’any que ve. 

Així, els 50 milions previstos de l’impost de la renda, 7 més que els 43 estimats per aquest any amb un augment del 16% en termes relatius, es desglossen en 7 milions procedents de l’impost sobre les plusvàlues immobiliàries, un 40% més respecte als 5 milions pressupostats per aquest 2022, i en 43 milions corresponents a l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), 5 milions més dels que s’havien previst per aquest any, un augment que des del Govern s’atribueix a “la millora en els nivells d’ocupació, de l’activitat econòmica i de conjunt de la massa salarial del país”.

En el cas de l’impost de societats, els 55,1 milions previstos suposen un increment del 31% en termes relatius respecte als 42 milions pressupostats per aquest exercici. En aquesta línia, en la memòria que acompanya el projecte de pressupost, el Govern explica que la liquidació de l’exercici 2022 “està registrant millores significatives en el seu comportament degut a la ràpida recuperació de l’activitat econòmica”, a la vegada que “mostra un impacte de la pandèmia més baix del previst”. Per això, i malgrat considerar “notòria” la previsió d’increment de la recaptació per aquest impost, s’insisteix que els ingressos estimats “s’ajusten a la tendència que experimenta l’impost a l’execució pressupostària del 2022”.

Encara dins l’àmbit de la imposició directa, es preveu recaptar 9,3 milions d’euros de l’impost sobre la renda de no residents, un 9% menys respecte als 10,1 milions estimats per aquest any, a la vegada que es pressuposten 100.000 euros provinents de l’impost sobre els habitatges buits i de 40.668 euros per l’impost sobre les activitats que vulguin obrir fins a 24 hores.

Pel que fa als impostos indirectes, que representen el 64% del total dels ingressos sense tenir en compte la variació d’actius i passius financers, s’han pressupostat uns ingressos de 336,3 milions d’euros, 30,5 més que els previstos aquest exercici, amb un increment en termes relatius del 10%.

Dues terceres parts d’aquest increment correspon a la previsió d’ingressos provinents de l’impost general indirecte, estimats en 151,8 milions d’euros, 19,9 més que els pressupostats per aquest any, un augment degut a “la represa estimada de l’activitat comercial i turística”.

Destaca també l’increment previst en l’impost sobre l’allotjament turístic, en aquest cas de 6 milions d’euros, associat a l’aplicació del tribut durant tot l’any 2023, a diferència d’aquest 2022, quan es preveia que tan sols estaria en vigor durant la segona meitat de l’exercici. Així, s’estima que aquest impost aportarà 12 milions d’euros a les arques de l’Estat.

Pel que fa als impostos especials, es preveu recaptar fins a 9,5 milions per l’impost sobre les emissions de CO2, un 19% més respecte als 8 milions que s’havien estimat per aquest exercici, mentre s’espera també un increment d’1,6 milions en la recaptació de l’impost sobre jocs d’atzar, que passa de 278.000 euros a 1,8 milions, ja que es compta amb la liquidació de la taxa sobre les activitats del joc del casino, que es posarà en marxa l’any vinent. Per contra, en el cas de la taxa al consum, es pressuposten els mateixos 108,5 milions que ja s’havien previst per aquest any 2022.

Quant al capítol de taxes i altres ingressos, s’espera recaptar fins a 47,6 milions d’euros, 10,4 milions més que aquest exercici, bàsicament per l’augment de 15 milions de la recaptació esperada de les sancions.

TEXTO PROPIETAT: https://www.bondia.ad/economia/el-govern-espera-recaptar-50-milions-limpost-de-la-renda-un-16-mes

Gallardo estreny lligams econòmics a París

El ministre de Presidència, Economia i Empresa, i president d’Andorra Business, Jordi Gallardo, ha mantingut aquest dimarts i dimecres a París diverses reunions empresarials amb representants del sector econòmic, innovació, digital, salut, e-sports i consultoria. El programa de treball, organitzat per Andorra Business, ha inclòs reunions amb directius d’algunes de les entitats més importants establertes a París, com ara la mantinguda amb el director de la Cambra de Comerç, Antony Valentini, amb qui ha abordat aspectes econòmics d’interès bilateral per als empresaris dels dos països, amb presidents i directors d’entitats com France Fintech, France Digitale i French HealthCare, amb consultores i amb propietaris de destacats fons d’inversió.

En aquest sentit, Gallardo ha manifestat que “ha estat una bona oportunitat per explicar en quin moment de diversificació econòmica es troba el nostre país i les seves oportunitats. Ens hem reunit a més amb diversos multiplicadors el que ens serveix per donar a conèixer a la seva xarxa de contactes que ofereix Andorra, els canvis que estem treballant, com la modificació de la llei d’inversió estrangera, i quins són els sectors prioritaris que impulsem”.

D’altra banda, el ministre ha visitat un dels ecosistemes de referència en l’àmbit empresarial de la salut digital com és el PariSanté Campus. En la reunió mantinguda amb el seu director general, Antoine Tesnière, han abordat aquest model i els trets característics que es podrien aplicar a Andorra. L’entitat, que compta amb capital públic i privat és un referent en l’optimització de l’ús de les dades de salut. Compta amb una gran xarxa de col·laboradors nacionals i internacionals que impulsen la innovació en aquest sector clau, incloent-hi acceleradores especialitzades en la salut digital, més de 60 ‘startups’, i grans actors privats de les indústries i serveis sanitaris. Obert a la societat civil, el Campus PariSanté també implica àmpliament la ciutadania en el seu progrés i integra la dimensió ètica de la salut digital.

Paral·lelament Gallardo ha donat a conèixer els darrers projectes del país i les oportunitats d’inversió a Andorra en entrevistes concedides a periodistes de mitjans de reconegut prestigi com Le Figaro, France Inter, France Info Radio i l’Opinion, entre d’altres.

La jornada de treball d’aquest dimecres finalitzarà al vespre amb la reunió que tindrà lloc amb la sotsdirectora general de Ciències Naturals de la Unesco, Shamila Nair-Bedouelle.

La delegació andorrana a París la completaven el secretari d’Estat d’Economia, Eric Bartolomé, i l’ambaixadora d’Andorra a França, Eva Descarrega.

TEXTO PROPIETAT: https://www.bondia.ad/economia/gallardo-estreny-lligams-economics-paris

Encariment de materials i retards en l’entrega per la manca d’estocs

 

Els pressupostos per a la realització de certs projectes s’han apujat de preu. Ho hem vist amb alguns d’emblemàtics que s’han de realitzar a Escaldes-Endordany, com ara el projecte Caldes i l’aparcament de l’Església, o bé els treballs per renovar el viaducte del carrer Doctor Vilanova a Andorra la Vella, per l’increment dels materials de construcció. D’altres pateixen endarreriments perquè alguns dels elements no acaben d’arribar, com el de les Arades a Sant Julià de Lòria. Es tracta d’una situació que afecta de ple al desenvolupament d’iniciatives en aquest sector. Però a anant al detall, cal tenir en compte que “no tots els materials han pujat de preu de la mateixa manera”, matisa la gerent de l’Associació de Contractistes d’Obra d’Andorra (Acoda). Aquest augment de preus pot oscil·lar entre un 10 i un 20% respecte fa un any.  “Ara, està pujant el preu del ciment”, va detallar. 

El preu de l’acer no falla
Ara bé,  precisament el preu de l’acer corrugat, considerat com “un índex de preu de referència a nivell de revisió de preus i de compra” i que serveix per demostrar com han pujat els preus, sí que ho ha fet, i força, fent “un repunt” aquest mes de setembre, segons les dades recollides a Espanya per l’Associació Nacional d’Industrials de Ferralla (Anifer). Així doncs, respecte a l’agost aquest tipus d’acer laminat dissenyat per construir elements estructurals de formigó armat s’ha apujat un 122% i s’ha passat de 191 euros la tona a 424, però és que si es compara amb el preu de fa un any cal multiplicar-lo per set, ja que ha passat de 64 euros la tona a 424. Dalmau va aportar també com a exemple les fàbriques de gres que treballen amb forns de gas. I és que en aquest cas, amb l’augment del preu de l’energia “s’han anunciat preus amb apujades de fins a un 20%”, va exposar. I la incertesa per tot plegat torna a planar sobre el sector. “Es fa molt difícil preveure cap on aniran”, va admetre la gerent de l’Acoda. “A l’hivern veurem com evolucionarà això”. 

Inflació i energia 
Segons va explicar Dalmau, l’efecte de la inflació ha ocasionat que els preus s’hagin apujat de forma generalitzada, la qual cosa ha provocat que hagi baixat la demanda a les fàbriques que produeixen els materials. A això se li ha de sumar l’augment del cost de l’energia. Així, les fàbriques optimitzen les seves produccions perquè volen evitar pèrdues i això provoca que no hi hagi estoc, cosa que  repercuteix en els terminis de lliurament de materials. 

I les casuístiques relacionades amb els terminis són també diverses. Així, en ocasions hi ha proveïdors que no compleixen amb els terminis i s’allarguen perquè les cadenes de producció no fabriquen tanta producció. També hi ha casos en què són incapaços de donar terminis clars. “Hi ha de tot”, va subratllar Dalmau. 

Revisar contractes
Per això des de l’Acoda es va insistir que tota aquesta situació causa diverses problemàtiques. D’aquí que es torni a demanar la revisió de preus dels contractes per les repercussions del conflicte bèl·lic i l’augment del preu de l’energia que encareixen els treballs i les clàusules de penalitzacions per l’incompliment de terminis.

L’Acoda no concursa per als centres de transferència

Cap empresa de l’Acoda s’ha presentat al concurs convocat pel Govern per a la licitació de l’atorgament de llicències per a la implantació i explotació de centres de transferència provisional de terres per solucionar de manera temporal la manca d’abocadors per a la construcció en quedar oberts només el de Sant Julià amb les limitacions d’accés que té i el del Maià, que haurà de tancar durant l’hivern per les nevades. El passat 12 d’octubre es va tancar el termini per poder optar a aquestes llicències i de moment des del Govern no s’ha informat si s’hi ha presentat alguna empresa.  Sobre aquesta qüestió, Dalmau ja va manifestar que des de l’Acoda no es veia clar aquesta iniciativa de l’Executiu pel que fa a la gestió d’aquests centres de transferència. De tota manera, són els comuns els que tenen la  competència relativa als abocadors i els pertoca donar-hi resposta. Tot i així, els contractistes segueixen demandant una  solució de país que cada cop es fa més urgent.

TEXTO PROPIETAT: https://www.bondia.ad/economia/encariment-de-materials-i-retards-en-lentrega-la-manca-destocs

El FRJ preveu incrementar la seva cartera en 16,1 milions el 2023

El Fons de reserva de jubilació (FRJ) preveu poder incrementar la cartera d’inversions en 16,18 milions d’euros el 2023, un import que és un 28,36% (3,57 milions d’euros) superior al previst per a aquest exercici, segons es desprèn del projecte de pressupost de l’entitat parapública que el Govern ha entrat a tràmit parlamentari al Consell General.

Aquests 16,18 milions corresponen al superàvit pressupostari previst pel FRJ, que estima uns ingressos de 24,5 milions, un 15,61% més respecte als comptes d’enguany, i unes despeses de 8,37 milions d’euros, un 3% inferiors a les pressupostades per al present exercici.

En el cas dels ingressos, bona part d’aquests provenen de la transferència que la Caixa Andorra de Seguretat Social fa al FRJ corresponent als excedents de les cotitzacions per jubilació, una transferència que es calcula que sigui de 21,9 milions d’euros, un 16,2% més respecte als 18,8 milions que es van estimar per aquest any.

La resta d’ingressos corresponen a les rendes dels béns immobles que té en propietat el FRJ, i que s’ha previst que ascendeixen a 2,56 milions d’euros, un 10,82% més que enguany, tenint en compte el retorn a certa “normalització” després que els comptes d’enguany encara estiguessin impactats per la Covid així com també la pràcticament plena ocupació dels immobles. A la vegada s’ha tingut en compte un increment del 4,5% dels contractes de lloguer d’acord amb la previsió inicial d’IPC del Govern.

Pel que fa a les despeses, el 52%  (4,35 milions) estan vinculades a la gestió dels actius financers, mentre que el 48% (4 milions) corresponen a la gestió dels immobles que formen part del FRJ. En el primer cas, disminueixen un 11%, poc més de mig milió d’euros, en relació amb el pressupost d’enguany, degut principalment a la reducció dels costos de comissions bancàries per un decrement del valor dels actius sota gestió i per una disminució de les despeses per comissions, no únicament de gestió, sinó també de dipositaria i altres costos transaccionals.

Amb tot, aquesta disminució es veu contrarestada per l’increment de les despeses de personal, que creixen un 30,7%, i de les despeses corrents de serveis i subministrament, que augmenten un 1,33%.

Quant a la despesa de personal, es preveu una partida de 435.718 euros, 102.536 més que la dotació d’aquest exercici. En la memòria, el FRJ atribueix aquest increment a l’aplicació de l’IPC previst del 4,5% així com per la creació d’una nova plaça de tècnic especialista, amb la qual es vol reforçar l’àrea d’inversions per continuar amb  la implementació progressiva de criteris d’inversió socialment responsable. Així, des del FRJ s’apunta que aquest reforç “ha de compensar possibles externalitzacions de presentacions de servei que el fons requeriria en el marc dels canvis en l’estratègia d’inversió que s’estan portant a terme”.

Quant a les despeses vinculades a la gestió d’immobles, 3,1 dels 4 milions corresponen al capítol d’inversions, on s’inclou una partida de 2,6 milions d’euros per a actuacions lligades a l’enderroc de l’antic centre hospitalari de Santa Coloma i de protecció de riscos d’aquest terreny i del de l’antiga residència Solà d’Enclar. També s’inclou una partida de 494.200 euros per a actuacions a l’edifici Prada Casadet, degut al seu envelliment i també per millorar-ne l’eficiència energètica, arran de les auditories fetes l’any passat.

Les despeses de personal de RTVA es disparen un 17,32%

Les despeses en personal a Ràdio i Televisió d’Andorra s’incrementaran l’any vinent un 17,32%, gairebé mig milió d’euros respecte a aquest exercici, i ascendiran a 3,1 milions d’euros, el 66,81% del global de despesa prevista, segons es desprèn del projecte de programa d’actuació, inversió i finançament per a l’exercici 2023 entrat a tràmit parlamentari, un programa xifrat en 4.777.051 euros, un 14,93% més respecte als 4,1 milions d’aquest 2022. 

Bona part d’aquesta pujada es deu a l’augment de les despeses de personal, un increment que, en la memòria, s’atribueix a la previsió de contractació de quatre persones, a l’aplicació de l’IPC, estimat en un 4,5% a tots els salaris, així com a l’increment d’alguns salaris amb motiu de “la regularització en referència al sector i a la conjuntura econòmica”.

Quant a les contractacions, es justifiquen per l’augment d’actes i esdeveniments al país als quals s’ha de donar cobertura així com pels canvis que s’estan portant a terme a l’àrea de producció d’informatius i TV. Per això, es preveu la contractació de dos treballadors per reforçar la redacció, d’un cap per al departament de producció d’informatius i TV per tal que organitzi i marqui els processos de treball i d’una persona per reforçar el departament d’administració.

D’altra banda, Ràdio i Televisió d’Andorra preveu una partida de 355.093 euros per a inversions, un 22,43% més que la dotació prevista per a aquest exercici, per continuar fent front a la renovació d’equipaments per l’evolució tecnòlogica. El programa inclou la renovació de llicències i altres equips informàtics, microfonia, auriculars, bateries, grua de plató o el canvi de la xarxa informàtica, entre d’altres.

Al marge de les transferències del Govern per fer front a les despeses de funcionament i d’inversió, RTVA preveu ingressar fins a 390.000 euros, un 2,6% més, en publicitat. 

TEXTO PROPIETAT: https://www.bondia.ad/economia/el-frj-preveu-incrementar-la-seva-cartera-en-161-milions-el-2023

Andorra, gran oportunitat per a empreses que usin blockchain

Les empreses que tinguin com a base la tecnologia blockchain i de llibre registre distribuït tenen a Andorra una gran oportunitat de negoci. Així s’ha posat de manifest si més no avui en la jornada organitzada per l’Associació Andblockchain a l’Auditori Rocafort del Centre Cultural i de Congressos Lauredià, una jornada per donar a conèixer l’amplitud legal de la modificació de la Llei de serveis de confiança electrònica, aprovada l’abril del 2021 i també de la Llei de contractació electrònica del 2014, l’embrió de tota la legislació posterior, que s’ha completat amb la Llei d’actius virtuals, aprovada el juny passat, i amb la d’economia digital, emprenedoria i innovació, encara a tràmit parlamentari.

Tot aquest desplegament legislatiu, emmarcat dins “d’una estratègia de diversificació en la qual l’economia digital té un pes important”, han fet d’Andorra “un petit país amb grans oportunitats”, tal com ha destacat el secretari d’Estat de Diversificació Econòmica, Marc Galabert, que ha recordat que amb la modificació de la Llei de serveis de confiança electrònica el que es fa “és donar seguretat jurídica  a tots els negocis que tinguin la tecnologia blockchain com a base”. Així mateix, Galabert ha destacat la importància de la jornada, ja que serveix perquè “els negocis que arriben al país i que normalment ho fan per la via de bufets d’advocats, economistes i d’altres tinguin aquest coneixement perquè puguin donar les informacions necessàries a les empreses per establir-se al país”.

Per la seva part, l’advocat i expert legal del projecte EBSI de la Comissió Europea, Ignacio Alamillo, ha agraït especialment l’aposta que ha fet Andorra “per ser un laboratori legislatiu” i ha apuntat que els debats que hi va haver al Principat, avui estan en el si de la UE. Alamillo ha afirmat que “el que aquí s’ha legislat, ara s’està legislant a la UE; i la llei andorrana s’ha fet servir per sustentar la posició de la Comissió Europea en el debat actual”.

L’expert, que ha explicat que a la UE s’està treballant “a utilitzar el blockchain públic per tal de poder oferir serveis purament administratius”, ha incidit també en la importància de la seguretat jurídica, que “ve donada perquè tenim noves institucions jurídiques que permeten garantir millor l’acompliment d’obligacions jurídiques de blanqueig de capitals, per exemple”. I ha apuntat que “la identificació n’és un exemple molt bo”.

 

TEXTO PROPIETAT: https://www.bondia.ad/economia/andorra-gran-oportunitat-empreses-que-usin-blockchain