El secretari general de l’USDA, Gabriel Ubach ha advertit que “aquesta paga extra no haurà de ser una divisió del salari anual en tretze pagues sinó afegir-ne una més”. Tampoc hi ha entesa en l’augment de tots aquells salaris que estan per sobre del mínim tal com exigeixen els sindicats, tot i que estarien disposats a negociar el cas dels més elevats.

La Confederació Empresarial d’Andorra, CEA, recomana de fer-ho a través de convenis col·lectius sectorials i en la mida que sigui possible, ja que no totes les empreses s’ho poden permetre; de fet asseguren que ja n’hi ha moltes que han previst augments pel 2023 del 3 i el 4% per tots els seus treballadors.La patronal és conscient que sense augments que vagin en consonància amb la inflació difícilment podran retenir el talent i l’experiència. No obstant això, el gerent de la CEA, Iago Andreu, ha deixat clar que de cap manera comparteixen que la manera d’aplicar-los sigui “via decrets i per obligació”. Cal, insisteix, “promoure els convenis col·lectius i sectorials perquè no tots els sectors de l’economia tenen les mateixes circumstàncies i necessitats”.

Ubach, per la seva banda, creu que “estem a anys lluny d’arribar a funcionar com la resta de països perquè no tenim comitès d’empresa establerts i només cal veure com ha anat el conveni col·lectiu de l’Hospital”. En tot cas, Andreu s’ha expulsat la responsabilitat de sobre: “no som nosaltres qui ha de crear comitès d’empresa sinó els mateixos assalariats i si nosaltres expressem la voluntat de negociar amb representants dels treballadors, no poden dir que no ho fan per por a les conseqüències”.

El sentiment, però, de pèrdua de poder adquisitiu és compartit tant per la CEA com pels sindicats provocat tant per l’augment del cost de l’habitatge com per la inflació d’aquest darrer any.

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/economia/principi-acord-pujar-salaris-minim-tomb-5-2023_43180_102.html

Així, el pressupost del CRAJ per al 2023 preveu una considerable pujada dels ingressos. Si per al 2022 es preveia tot just aconseguir 745.000 euros, ara se superarà el milió. En concret, s’ha estimat 1,024 milions d’euros. Això suposa un 37,45% més de recaptació.

D’aquests diners, 800.000 provindran del repartiment dels beneficis per la venda al país dels productes de la Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado (SELAE). Hi ha un considerable salt en comparació als 543.000 que s’havien pressupostat per al 2022. “Es preveu un import superior al cobrat per l’exercici 2021, ja que durant el 2022, a partir de l’1 d’agost, s’inclouran els dècims físics de la Lotería Nacional espanyola, que fins a la data els quatre punts principals no disposaven del seu proveïment directe de l’operador per a la seva posterior venda”, s’explica en el document.

L’altra gran partida d’ingressos pel CRAJ són les taxes que es cobren als diferents operadors de jocs d’atzar del país. I aquí, es cobraran 150.000 euros per la llicència del casino i 25.000 pel bingo. A banda, 10.000 per cadascun dels quatre establiments autoritzats per vendre producte de SELAE. “Així mateix, es preveu com cada any l’ingrés en concepte de taxes per a l’atorgament de llicències de la classe E i de la classe I, essent aquesta darrera modalitat la que experimentarà un notable creixement en comparació als darrers anys motivat per les noves incorporacions del personal del casino, que té previst la seva obertura durant el primer trimestre”, s’indica. En total, la previsió és recaptar 224.250 euros, pels 203.000 pressupostats pel 2022.

Per tant, els ingressos del CRAJ creixen. També ho fan les despeses de funcionament, però en molta menys proporció. Les de personal ascendiran a 249.000 euros (un 18% més) i les de béns i serveis, a 208.000 (un 2,44%). La inflació, que s’ha d’aplicar als salaris i als contractes de subministrament és el motiu.

La diferència entre capítols, però, encara és positiva. I molt. Fins a 548.000 euros en verd que, de fet, el CRAJ ja preveu transferir a Govern. D’aquesta forma, són ingressos per a l’Estat. En concret un 77% més del que s’havia previst aportar durant el 2022 (310.000 euros).

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/economia/casino-acord-selae-permetran-consell-joc-aportar-prop-550000-govern_42832_102.html

El treball del departament d’Estadística s’ha fet a petició del Govern i té per objecte posar en consonància tot un seguit de dades, de fixar un entorn neutre que serveixi com a punt de partida per a tots els agents econòmics del país. Les dades ja fa uns quants dies que van ser trameses als negociadors i aquest divendres s’han avaluat també en el marc de la reunió del CES. En gran mesura, les xifres estadístiques donen la raó a allò exposat pels sindicats i deixen en evidència la patronal. De fet, serien aquestes dades una de les raons de ser de l’acceptació per part de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) d’un increment del salari mínim per al 2023 equivalent a la inflació si aquesta se situa al tomb del 5%.

El recull de dades posa en relleu que 841 dels assalariats del país estaven cobrant, per una jornada completa, el salari mínim, que és de poc més de 1.200 euros. Això suposa un 2% de la massa de salarials. Per contra, fins al 56% dels treballadors del país, això són 23.330 assalariats al juny, tenien una nòmina mensual situada entre l’esmentat salari mínim i el salari mitjà, que se situa actualment en 2.262 euros.

Justament, si es té en compte el salari mitjà, es comprova com el 80% dels sectors econòmics del país han perdut poder adquisitiu els quatre darrers anys. O el que és el mateix, en essència, només la construcció i el sector immobiliari han vist com els salaris en el seu conjunt s’incrementaven per sobre del cost de vida en el període que va del 2018 al 2021. Encara que sembli paradoxalment, on hi ha hagut més pèrdua de poder adquisitiu és al sector financer. Les fusions i altres contingències de ben segur que hi han jugat a favor d’aquest decrement.

Segons les dades d’Estadística, només quatre sectors econòmics presenten una millora respecte l’evolució dels preus durant el quinquenni 2018-2022. A la construcció i les activitats immobiliàries, que tenen una relació directa, caldria afegir-hi la indústria manufacturera, que té molt poc pes al país, i el comerç i reparació de vehicles de motor. Els mecànics, vaja, que sovint van molt buscats.

El turista britànic va estar, durant molt temps, un dels públics principals de la temporada d’hivern i d’esquí a Andorra. Un sector molt potent. Però, amb el Brexit, el president de l’Associació d’Agències de Viatges, Jaume Escoda, assegura que va començar a baixar. Ha anat a menys fins a arribar a la situació crítica que s’espera aquest any. “Amb la davallada del poder adquisitiu a Anglaterra, que és gairebé d’un 20%, sabem que no podem comptar amb aquest visitant”, assegura Escoda.

El país passa per un moment convuls, amb una crisi similar a la que es viu a Europa, però sumat amb una elevada inestabilitat política. “El baix poder adquisitiu que tenen ara els britànics, sumat a l’elevat cost del carburant fa que caigui la seva presència a Andorra”, explica Escoda. De fet, no es tenen gaires reserves des d’Anglaterra per al pròxim hivern. Comparat amb altres anys, tot i el descens progressiu des del Brexit, la diferència s’ha fet notar.

Malgrat això, les previsions per a la temporada són positives, “tindrem una bona afluència els mesos que venen”. Principalment, espanyols i francesos s’han fet notar en les reserves amb antelació. “El turisme de proximitat s’ha assolit molt al país i és el que es manté més estable”, explica Escoda. Per al pont de la Puríssima i per a Nadal, dos dels moments claus de l’hivern, ja es tenen unes xifres molt bones. “Ens costa molt comparar amb altres anys perquè les circumstàncies són diferents”, indica Escoda.

El que sí que s’ha notat, sobretot a l’estiu, i es manté també per a l’hivern, és la baixada del turista europeu. Alemanys i belgues han deixat d’acudir al país i no s’espera que ho facin aviat. “Ha canviat molt la forma en què treballem i la crisi econòmica i, sobretot, del combustible s’ha fet notar entre aquests públics”, explica Escoda.

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/turisme/crisi-anglaterra-amenaca-arribada-turistes-britanics-hivern_43194_102.html

De fet, aquest serà el cànon que pagarà pels sis mesos de gestió l’empresa responsable del domini esquiable de la parròquia. Els diners els recuperarà del lloguer que cobrarà als seus inquilins: 440 euros pels apartaments d’una habitació, 605 pels de dues i 770 pels de tres. El comú, en aquest cas, ha aplicat un increment del 10% en comparació al preu que es va cobrar l’any passat.

El plec de bases ja marcava una ocupació màxima per evitar que es convertissin en pisos pastera. Així, cadascuna de les habitacions podrà tenir un màxim de dos temporers. Per tant, tenint en compte que hi ha cinc apartaments amb una estança, vuit de dues i dos de tres, el total de persones que es podran beneficiar d’aquest allotjament ascendeix a únicament 54.

Els quinze immobles són propietat del comú des que, ara fa uns anys, es va rescindir el contracte amb Gevivasa. Era l’empresa que gestionava els blocs de la Solana del Pas que la corporació havia impulsat per donar resposta a les dificultats per trobar habitatge que llavors es vivia a la localitat fronterera. El projecte, però, no va acabar de tenir prou demanda i, finalment, es va optar per trencar l’acord. La societat es va quedar una part dels pisos per vendre’ls i el comú la resta, que des de fa uns anys es posen a lloguer durant la temporada d’hivern.

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/parroquies/saetde-gestionara-temporada-hivern-mes-pisos-comu-solana-pas_43281_102.html

El màxim responsable de la diòcesi d’Urgell i cap d’Estat ha iniciat aquest dimarts dia de Tot Sants la visita pastoral que de forma esglaonada anirà realitzant les properes setmanes a la Massana. Ha visitat els dos cementiris de la parròquia i després ha oficiat una missa major a l’església de Sant Iscle i Santa Victòria. Entre la pregària al cementiri vell i la cerimònia al temple s’ha referit a la situació social que viu Andorra i, també, a altres aspectes que lliguen el bisbat i el Coprincipat mitrat.

L’arquebisbe destaca 

que l’executiu “està fent molt” i per això  ha expressat “el meu suport a les polítiques que el Govern fa” sense que això vagi renyit amb el degut “respecte” cap a l’oposició

Vives ha recordat que està en plena roda de trobades i contactes, per exemple, amb els grups parlamentaris, i que a tots els representants polítics “els preocupen aspectes relacionats amb el nivell de vida”. En aquest sentit, l’arquebisbe ha exposat que “per a molts és folgat” però no pas per a tots i per tant, caldria “repartir millor” les càrregues i els beneficis. Amb tot, el cap d’Estat mitrat ha recordat que s’han donat als darrers temps “coses que potser no ens pensàvem que arribarien mai a Andorra” com els ERTOs.

Vives, que ha destacat que l’executiu “està fent molt” i per això “bona part d’aquest gran endeutament (de l’Estat) és per poder ajudar”, ha expressat “el meu suport a les polítiques que el Govern fa” sense que això vagi renyit amb un “respecte” als parers que exposa o pugui exposar l’oposició. I ha assegurat que cal posar l’accent amb el tema de l’habitatge atès que a parer seu potser no s’ha acabat d’enfocar prou bé perquè no s’ha tingut prou en compte la classe treballadora. En tot cas, ha recordat l’arquebisbe, “si vam saber respondre amb els comuns quan la pandèmia”, i tot i que hi pugui haver alguna iniciativa en curs, ara “esperem i demanem” una solució per a problemàtica de l’habitatge perquè la majoria de promocions que s’han fet “no són per als nivells més normals, de la classe mitjana, dels treballadors o dels temporers que viuen aquí”.

CRÍTICA A RÚSSIA

El Copríncep ha advertit que aquest hivern pot ser molt complicat “per a les famílies” per la manca de recursos energètics o hídrics i ha fet una crida a la solidaritat. En aquest sentit, Vives, que ha recordat que la setmana passada va rebre les cartes credencials de dotze ambaixadors, ha destacat la trobada amb la diplomàtica de Polònia. I ho ha remarcat perquè, ha explicat, aquest país ha vist passar fins a set milions d’ucraïnesos que s’escapen de la guerra i n’ha acollit, no pas sempre les administracions sinó també la ciutadania, fins a quatre milions.

L’arquebisbe ha aprofitat l’al·lusió a la guerra per lamentar el posicionament de Rússia ja que l’evolució del conflicte bèl·lic està permetent veure “un rostre de l’atacant molt dur molt salvatge fent el que no és lícit en la guerra” que és anar a atacar posicions que van més enllà d’objectius estrictament militars. Així, ha ressaltat que bombardejar sense escrúpols tota una “ciutat immensa com Kíiv és perquè es vol fer mal”.

Les empreses parroquials com ara la Mútua Elèctrica de Sant Julià de Lòria tenen beneficis mentre que FEDA acumula pèrdues. No és pot excloure que se’ls demani de col·laborar en els comptes de la parapública. Tot i l’increment d’un 26% que els hi aplica FEDA per la compra d’electricitat que disminueix el marge de guanys, no preveuen pèrdues. De fet, tenen una compensació amb l’enllumenat públic que el comú ha de pagar en un 50%.

A banda de la Mútua, hi ha Nord Andorrà, Serveis Comunals d’Encamp (Sercensa), i la Mútua d’Encamp.. Les quatre van constituir l’any 2010, l’Associació d’Entitats del Sector Energètic (AESE). També vam convidar FEDA a formar-ne part, però aquesta va declinar la invitació argumentant que els seus estatuts no li permetien entrar-hi. L’entitat va participar en l’eleboració del Llibre Blanc de l’Energia, i la projecció, basant-se en les recomanacions d’aquest document, de vuit unitats de producció elèctrica. D’aquestes vuit, sis són unitats hidràuliques i les altres dues són aerogeneradors.

L’objectiu d’aquestes minicentrals és contribuir a capgirar el balanç energètic del país, que actualment és molt negatiu. Andorra importa el 83% de l’energia elèctrica que consumeix. El plantejament d’AESE, amb la Mútua Elèctrica i Nord Andorrà al capdavant, busca reduir aquesta quota amb l’aprofitament dels recursos naturals, amb energies renovables. Hi ha informes tècnics en el sentit que la capacitat d’importar electricitat dels països veïns està a punt d’arribar al màxim permès per les infraestructures de connexió amb Espanya i amb França.

Això implica que en certa manera, FEDA, no té el patrimoni en la recerca d’energies renovables i no es descarta que, amb l’acord de Govern, n’assumeixi el lideratge i que les mútues estiguin supeditades a la seves decisions.

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/empreses/mutues-electriques-temen-feda-vulgui-retallar-influencia_43096_102.html

El treball del departament d’Estadística s’ha fet a petició del Govern i té per objecte posar en consonància tot un seguit de dades, de fixar un entorn neutre que serveixi com a punt de partida per a tots els agents econòmics del país. Les dades ja fa uns quants dies que van ser trameses als negociadors i aquest divendres s’han avaluat també en el marc de la reunió del CES. En gran mesura, les xifres estadístiques donen la raó a allò exposat pels sindicats i deixen en evidència la patronal. De fet, serien aquestes dades una de les raons de ser de l’acceptació per part de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) d’un increment del salari mínim per al 2023 equivalent a la inflació si aquesta se situa al tomb del 5%.

El recull de dades posa en relleu que 841 dels assalariats del país estaven cobrant, per una jornada completa, el salari mínim, que és de poc més de 1.200 euros. Això suposa un 2% de la massa de salarials. Per contra, fins al 56% dels treballadors del país, això són 23.330 assalariats al juny, tenien una nòmina mensual situada entre l’esmentat salari mínim i el salari mitjà, que se situa actualment en 2.262 euros.

Justament, si es té en compte el salari mitjà, es comprova com el 80% dels sectors econòmics del país han perdut poder adquisitiu els quatre darrers anys. O el que és el mateix, en essència, només la construcció i el sector immobiliari han vist com els salaris en el seu conjunt s’incrementaven per sobre del cost de vida en el període que va del 2018 al 2021. Encara que sembli paradoxalment, on hi ha hagut més pèrdua de poder adquisitiu és al sector financer. Les fusions i altres contingències de ben segur que hi han jugat a favor d’aquest decrement.

Segons les dades d’Estadística, només quatre sectors econòmics presenten una millora respecte l’evolució dels preus durant el quinquenni 2018-2022. A la construcció i les activitats immobiliàries, que tenen una relació directa, caldria afegir-hi la indústria manufacturera, que té molt poc pes al país, i el comerç i reparació de vehicles de motor. Els mecànics, vaja, que sovint van molt buscats.

SALARI MÍNIM I IGI

Les dades d’Estadística també deixen clar que el país, tenint en compte el salari mínim, va començar a perdre competitivitat a partir del 2019, quan aquest nivell més baix de sous van ser superats pels d’Espanya, per exemple. Però es que si es té en compte la riquesa suposada que es genera al país, Andorra surt molt més malparada encara. La correlació entre salari mínim i PIB a Andorra és del 38%. Espanya (52,3%), França (48,9%) i Portugal (45,4%) estan per sobre. Però també Grècia o Eslovènia, per posar dos exemples més.

El document també analitza altres variables relacionades amb l’activitat econòmica. I ho fa, per exemple, per comprovar l’evolució dels establiments econòmics, dels negocis que hi ha al Principat. Tot i la pandèmia haguda pel mig, hi ha un increment generalitzat d’activitat. Només en el cas de les indústries manufactureres i l’hostaleria hi ha davallada. Que l’activitat econòmica és bona, indiquen les dades d’Estadística, es pot veure també amb l’evolució de la recaptació de l’impost general afegit (IGI).

Es deixa clar que la pandèmia va tenir un molt fort impacte en l’activitat empresarial si s’analitza la relació entre IGI suportat i IGI repercutit. Però ja al 2021 s’havia recuperat el 90% del negoci que es feia al 2019. I ja durant el primer trimestre d’aquest 2022, el volum de negoci, sempre tenint en compte l’IGI com a paràmetre, superava el que hi va haver el mateix període del 2019, l’any abans de l’esclat de la crisi sanitària, i en què l’activitat era prou notable.

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/economia/cada-tres-treballadors-pais-cobren-menys-1667-euros-mes_43201_102.html

El ministeri de Salut, a través de l’àrea de recursos sanitaris, ha hagut de posar els punts sobre les i als establiments farmacèutics per avisar de la situació, i del fet que l’abastiment normal no està garantit. Aquesta comunicació efectuada a les farmàcies s’afegeix als canvis en relació a les condicions de reemborsament dels medicaments que contenen anàlegs del receptor del pèptid-1 similar al glucagó. Les modificacions de cobertura de la CASS tenen a veure amb l’ús que s’havia estès de medicaments com els citats anteriorment, i especialment l’Ozempic, per a aconseguir reduir pes. Davant d’això, es deixa clar que els fàrmacs de la mateixa naturalesa (Ozempic, Rybelsus, Victoza, Saxenda, Trulicity, Byetta i Bydureon) només serà reemborsat en relació amb la diabetis. Res més.

És una manera, també, de frenar el consum d’aquests fàrmacs davant la falta d’abastiment. Salut ha informat que tant l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) com la francesa (ANSM) han emès una nota per evitar o pal·liar problemes de subministrament dels medicaments anàlegs del GLP-1. El representant local dels medicaments Trulicity en els formats 0,75 mg, 1,5 mg, 3 mg i 4,5 mg ha comunicat a les agències la impossibilitat de respondre a la demanda dels medicaments. Detalla el representant que disposa d’unitats suficients per cobrir la demanda habitual, però que els problemes de subministrament són deguts a l’augment del consum.

El representant local dels medicaments Ozempic, en els formats de 0,25 mg, 0,5 mg i 1 mg ha informat que l’augment de la demanda provoca una disponibilitat intermitent que es podria mantenir durant el 2023. Finalment, el representant local del medicament Bydureon de 2 mg ha informat l’agència espanyola que preveu deixar de comercialitzar el medicament a finals d’any.

Per tot plegat, i donada la casuística actual es recomana als pacients que, malgrat les dificultats d’accés a la medicació, no modifiquin el seu tractament sense informar el seu metge.  A les farmàcies se’ls demana que informin els pacients que tinguin una recepta d’Ozempic o Trulicity de les dificultats en el subministrament i que demanin una alternativa adaptada al seu perfil al metge prescriptor. Finalment, per als prescriptors encara hi ha moltes més recomanacions. Per exemple, que prioritzin l’ús d’aquests tractaments d’acord amb les condicions autoritzades.

Més coses: que reservin la prescripció als pacients amb DM2 que presentin una malaltia ateromatosa provada, és a dir, amb antecedents d’esdeveniments vasculars (infart de miocardi, ictus isquèmic, revascularització, amputació en relació amb isquèmia…) o una lesió ateromatosa significativa (estenosi de més del 50% sobre una corona, una artèria caròtida o una artèria de les extremitats inferiors; isquèmia miocàrdica inestable/silenciosa amb afectació documentada per imatge o proves funcionals; claudicació intermitent amb índex de pressió sistòlica inferior a 0,9).

També que en la mesura que sigui possible, que no iniciïn nous tractaments fins que els titulars confirmin que poden atendre la demanda. Mentre persisteixi el problema de subministrament, i davant la possibilitat de no poder iniciar/continuar el tractament per absència del medicament en el mercat, es recomana substituir el tractament pels disponibles del mateix grup terapèutic. I en cas de no poder substituir el tractament, s’ha de tenir en compte que s’ha de començar a administrar el nou tractament una setmana després de la darrera dosi d’Ozempic o de Trulicity. Si el tractament ja està establert, es pot iniciar el nou medicament sense necessitat d’utilitzar dosis d’inici. És recomanable un control glucèmic més estret durant les primeres setmanes després de la substitució.

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/salut/falta-subministrament-medicaments-mes-usuals-esdeve-maldecap-diabetics_43151_102.html