Amb diverses converses amb el sector ramader, i tenint en compte el context complicat actual, s’ha decidit prendre mesures per poder suavitzar la situació a les explotacions del país. Concretament, el que més ha afectat ha estat la inflació de l’aliment per als animals i, a més, un estiu amb unes temperatures fora de les habituals, han fet que es pugui recollir menys herba que altres anys. Per aquest motiu, Calvó ha explicat que “el que fem és eliminar aquest gravamen que nosaltres efectuem en les importacions”.

La mesura estarà vigent des del mes de novembre fins al març de 2023. La ministra ha indicat que aquest període s’ha establert “justament perquè tinguin temps de comprar aquest aliment que sabem que l’abastament és complicat i els donem marge perquè puguin tenir l’herba i el farratge que necessitin, per compensar el que no han recollit aquest estiu”. L’estalvi que es podrà arribar a tenir dependrà de cada explotació agrícola, però Calvó ha assenyalat que “enteníem que aquest gravamen no tenia sentit aquest any i per això l’hem tret”.

Calvó ha aprofitat que es tracta de la darrera Fira de la legislatura per recordar les diverses mesures i ajuts que s’han dut a terme. Entre elles, ha assenyalat la creació de la Taula d’Agricultura, i es preveu la primera reunió l’11 de novembre. “Serà la primera vegada que tindrem els set cònsols, el Consell General, el Govern i el sector per justament treballar per anar implementant accions destinades a preservar la ramaderia”, ha explicat Calvó. Pel que fa a la participació de les corporacions, ha indicat que “són els gestors del territori, i en un moment donat també ajuden amb els vaquers”.

Un dels problemes principals que es plantejava al sector, sobretot a Canillo, era el relleu generacional. En aquest sentit, Calvó assenyala que “ja ho veiem aquí, també hi ha persones joves”. De fet, es tracta d’una Fira del bestiar amb un nombre d’animals força elevat, el més alt dels últims anys. Per la problemàtica del relleu, Calvó ha explicat que “altres parròquies han comprat bestiar de Canillo, i el segueixen mantenint”.

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/agricultura/govern-elimina-gravamen-sobre-importacions-herba-ramaders_43147_102.html

L’economia del país continua mostrant signes de recuperació amb un augment 20,9% de les importacions, respecte a fa un any; en concret, aquestes han sumat un total 142,82 milions d’euros. Els grups diversos, amb un 62,9%; el de begudes i tabac, amb un 36,9%; electrònica, amb un 36,2; i vestit i calçat, amb un 34,9%, encapçalen aquest creixement. Per contra, Joieria i Farmàcia-perfumeria són els que registren números negatius, decreixent un 36,4% i un 13,6% respectivament.

Una xifra que supera, amb escreix, les registrades els anys anteriors, 120,50 el 2021 i 103,83 el 2020, així com les d’abans de la pandèmia quan el setembre del 2019 van ser de 107,88.

Si es mira el global del 2022, el total d’importacions és de 1.251,37 milions d’euros, un 40% més que ara fa un any, i molt superior als 997,27 registrats els 2019. De fet, tots els valors han recuperat novells prepandèmics, inclús sent superiors. En aquest darrer any, l’energia ha estat la primera responsable d’aquest creixement amb un 123,2% més que el 2021, passant dels 65,8 milions d’euros als 146,9 d’enguany; seguida de l’Alimentació, Industrial, Electrònica i Begudes i tabac.

D’altra banda, les exportacions també han crescut. En aquesta ocasió ho han fet 68,9%, respecte a l’any passat i registrant un total de 15,04 milions d’euros, enfront dels 8,90 del 2021. Els combustibles, amb un 383,1%; l’electrònica, amb un 199,2%, i el vestit i calçat, amb un 83% són els que més creixen. Per contra, alimentació i begudes i tabacs són les que més cauen.

Les dades permetem que en els tres primers trimestres de l’any les exportacions s’hagin enfilat fins als 323,26 milions d’euros, superant els 8,90, ja indicats del 2021; els 39,81 del 2020 i els 9,07 del 2019. Encapçalats, sobretot, pel grup Diversos -entre els que s’inclouen mobles, obres d’arts, joguines, etc.- amb un augment del 2002,1%, passant dels 10 milions del 2021 als 211,6 d’enguany, i de l’electrònica, amb un 54,9%.

Tots i els resultats positius, cal tenir present la inflació i l’evolució dels preus que han experimentat un fort increment en els darrers mesos. 

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/economia/importacions-continuen-alca-enfilen-fins-143-milions-euros-setembre_42688_102.html

Un dels efectes de l’actual crisi energètica ha estat el trencament del que havia estat el paradigma tradicional amb els preus. Fins fa uns mesos, el gasoli sempre s’havia situat per sota de la benzina. La situació ha canviat radicalment i s’ha confirmat durant el setembre. Mentre que el dièsel ha tornat a pujar, les dues tipologies de gasolina han disminuït el seu cost de forma significativa, com evidencien les dades fetes públiques aquest dijous des del departament d’Estadística.

Així, al setembre, el gasoli va encarir-se novament, després d’unes setmanes de moderació. La mitjana a les estacions de servei del país va situar-se en un 1,619 euros per litre ,el que suposa un 0,9% més que a l’agost, quan era d’1.605. En el cas del millorat, ha passat d’1,636 a 1,65 (+0,8%). També costa més el de calefacció: d’1,318 a 1335. Un 1,3% més.

En canvi, les benzines han mantingut la tendència a la baixa en el preu que s’havia registrat durant l’estiu. I de fet, de forma important. La de 95 octans ha baixat un 5,7%. Si a l’agost el preu mitjà al país era d’1,62 euros per litre, a finals de setembre se situava en 1,527. Gairebé 10 cèntims menys. Similar ha estat l’evolució de la gasolina de 98 octans: d’1,679 a 1,599 (-5,5%).

L’evolució al setembre confirma un nou paradigma en el preu dels carburants. Fa un any, el gasoli era molt més barat que la benzina. Així, el setembre del 2021 el cost se situava en 1,072 euros per litre, pels 1,242 la gasolina. Dotze mesos després, s’ha donat la volta. El motiu? Durant aquest temps, el dièsel s’ha encarit molt més.

Així, pel que fa al gasoli de locomoció, el cost ha pujat un 51,1% en l’últim any. El millorat, un 49,7%. En canvi, les benzines també han vist incrementat el seu cost, però no tant. Un 23% en el cas de la de 95 octans i un 22% la de 98. És a dir, omplir un vehicle dièsel ha passat de costar un 14% menys que un de gasolina a suposar una despesa un 6% superior

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/economia/preu-benzina-mante-tendencia-baixa-mentre-gasoli-torna-repuntar_42775_102.html

De fet, el portaveu de l’executiu ha volgut destacar que el text s’ha elaborat “colze a colze” amb els mateixos auditors. Per tant, ha afirmat que es tracta d’un projecte legislatiu “molt consensuat”. En línies generals, se segueix el que marca la directiva europea que ja regula el sector. Entre altres punts, un dels objectius del projecte legislatiu és establir els requisits i les obligacions dels professionals per garantir que la seva tasca és de qualitat i que es fa amb la “independència necessària”.

La llei estableix que el sector haurà d’estar supervisat. En aquest cas, des del ministeri de Finances, on es crearà una direcció específica. A banda, es formarà un consell amb membres de Govern, de l’Autoritat Financera (AFA), d’intervenció general o del Tribunal de Comptes. També en formaran part representants del sector.

Per cobrir les despeses que suposi aquesta supervisió, la legislació preveu la creació d’una sèrie de taxes. Algunes es cobraran per la inscripció i el manteniment al registre. I, també, es percebrà un 1% de cada factura que s’emeti per part dels professionals a empreses que requereixin la realització d’una auditoria dels seus comptes.

“Amb el mateix sector, hem acordat aquests valors, que es podran actualitzar la llei de pressupost”, ha comentat Jover. Així, ha indicat que “els anirem revistant per assolir l’objectiu marcat que és que la supervisió de l’auditoria de coptes no suposi un sobrecost per a l’administració”.

Jover ha volgut posar en relleu que amb el text es compleix “una demanda històrica” i es “posa negre sobre blanc” una professió que “ja es desenvolupa a l’economia andorrana”. De fet, ha remarcat que “agafarà cada cop més rellevància, perquè fa falta transmetre més transparència i rigor sobre els comptes”. Es tracta d’una regulació “transversal i genèrica” a través d’un text amb 38 articles, 3 disposicions addicionals, tres de transitòries i dues de finals.

Entre altres punts, es regulen les dues vies per accedir a la professió així com els requisits a complir. També s’estableix un registre de tots els auditors que operen al país. Un altre punt important és la creació d’un règim sancionador per aquells professionals que no compleixin el que estableix la llei.

El tipus d’autorització més freqüent al segon trimestre ha estat, com és lògic, el de residència i treball. Malgrat això, s’ha vist una tendència que és nova i que crida l’atenció. Es tracta dels permisos temporals per a empreses estrangeres. Segons especifica Estadística, “autoritza a residir i executar únicament els treballs concrets fins un màxim de sis mesos”. És a dir, per a fer una actuació puntual, s’entén que per alguna necessitat. Un exemple clar s’ha donat els darrers mesos a la construcció, on s’ha hagut de buscar mà d’obra de fora per poder arribar a acaparar tots els projectes.

Segons les xifres publicades, i comparades amb el 2019, el darrer any prepandèmia, l’augment d’aquestes autoritzacions s’ha disparat notablement. Durant el segon trimestre de fa tres anys, aquest tipus de permisos en vigor era de 214, al 2018, de 278. Aquest 2022, però, s’ha enfilat gairebé el triple, amb 617 autoritzacions en vigor. Durant un any, de juliol del 2021 fins al juny del present any, se n’han expedit 956. El percentatge d’augment respecte al 2021 ha estat del 152,9%, i respecte al 2019, del 188%.

Pel que fa a les nacionalitats també s’observa un canvi significatiu durant aquest segon trimestre, comparat amb el 2019. Hi ha un augment considerable pel que fa a l’apartat ‘Altres’ (que exclou l’espanyola, la francesa i la portuguesa), que passa de ser de 66 persones fa tres anys, a 149 a finals de trimestre, amb un percentatge de creixement del 313%. L’espanyola continua sent la més freqüent, tot i que també ha crescut en comparació, passant de 109 a 289. Els residents francesos amb aquest tipus de permís han augmentat de 8 a 17, i els portuguesos s’han mantingut relativament estables, de 31 a 38.

Així, des del dia 12, Espanya no ha tornat a restringir l’arribada d’energia al país i, per tant, es torna a poder treballar sense cap limitació. El darrer tall va coincidir, justament, amb l’anunci de noves mesures d’estalvi i d’increment de tarifes per part del Govern, però Moles ha volgut desvincular una cosa de l’altra. Així, ha assegurat que la situació viscuda es va deure a un moment concret que es donava al país del sud i que, ara, ja s’ha acabat. “Hi ha més vent i també ja no queden centrals en manteniment”, ha comentat.

De cara al futur, el màxim responsable de FEDA ha admès que es podrien repetir els talls, però ha remarcat que “si som com els d’aquests dies, programats i amb avís, tenim capacitat de respondre-hi”. Així, ha explicat que hi ha dues vies. Una, la connexió amb França. La segona, incrementar la producció a la central. Per això, ja s’ha deixat el llac d’Engolasters al màxim de capacitat per si fos necessari. D’aquesta forma, es podria fer baixar més aigua i generar més electricitat a la instal·lació encampadana.  

La preocupació, però, continua sent l’hivern. Es confia que amb les mesures d’estalvi es podrà evitar problemes majors. Tot i això, Moles té clar que “hem d’estar preparats per a qualsevol escenari”. Per això, ja hi ha protocols treballats.

Així, amb determinats clients, com ara les estacions, hi haurà la possibilitat de “desconnexions voluntàries o limitacions de la capacitat” per poder garantir d’aquesta forma que es pot atendre la resta de consumidors. D’aquesta forma, es tindria pactat a quines hores no es podrien posar en marxar aquells aparells que generen més despesa elèctrica, com ara els canons de neu artificial.

I també s’està a punt per si, en el pitjor dels casos, calguessin talls sectorials. Moles ha remarcat que, ara mateix, això no està sobre la taula i que si es compleixen les mesures d’estalvi, tant les adoptades al Principat com als països de l’entorn, no ha de succeir. “Ara per ara, no els preveiem”, ha afirmat. I, malgrat això, cal estar a punt per si fos necessari.

En la presentació també hi van ser presents el secretari d’Estat d’Economia i Empresa, Èric Bartolomé, i el director d’Empresa, Comerç, Desenvolupament Industrial i Transport, Josep Pujol. Durant la trobada, es van anunciar la creació dels tres grups, tots penjant del Consell Andorrà de la Competitivitat del Comerç, on hi ha representants del Govern, d’Andorra Turisme; d’Andorra Business, per part pública; i de la Cambra de Comerç, la Confederació Empresarial, l’Eix Comercial i The Shopping Mile. Es tracta de la plataforma, amb representació del sector i de l’administració, per avançar en les accions proposades al pla estratègic.

Ara, amb una representació de tots els membres d’aquest, es creen els tres nous grups de treball: Excel·lència comercial, Observatori del comerç, i Andorra Shopping. Aquest darrer, segons va explicar Gallardo, té la voluntat de millorar i potenciar l’experiència comercial, treballant propostes que concerneixen i involucren a aquest àmbit, com ara el reforç de la imatge del Principat com a destinació de compres amb una planificació específica a nivell digital i una planificació anual.

Pel que fa a l’Observatori del comerç, Jordi Gallardo va posar en relleu que es crea un nou espai d’anàlisi, coneixement i reflexió sobre el sector de la venda al detall del país. Així, els membres d’aquest grup hauran de recollir i avaluar la informació vinculada a les compres amb incidència en la gestió de les empreses d’Andorra. Finalment, el grup d’Excel·lència comercial treballarà la dinamització i l’atracció de noves marques comercials. “Volem analitzar quines ens interessa fer venir i quins requisits calen per aconseguir-ho”, ha explicat el ministre.

El titular d’Economia ha afirmat que la reunió va ser “molt positiva”. Entre altres aspecte, pel fet que “ara passem ja accions executives i palpables, que és el que volia el sector”. També ha remarcat que, justament, aquestes iniciatives “requeriran la implicació dels agents”. Per ara, hi ha una dotació prevista per aquestes actuacions, d’uns 170.000 euros. Com a exemple d’una primera necessitat, Gallardo ha citat la reforma del ‘microsite’ amb l’oferta comercial del país. Aquesta nova web, però, es farà seguint el que es decideixi en els respectius grups de treball.

Un altre punt que, ha admès, potser cal abordar en aquests grups de treball és l’aspecte dels salaris que es paguen. “Si volem ser competitius com a destí, segurament l’aspecte retributiu és un dels temes que s’han de reflexionar”, ha comentat el titular de Presidència, Economia i Empresa.

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/economia/aposta-pla-estrategic-comerc-millorar-competitivitat-sector_43087_102.html

La jornada ha començat a les deu del matí amb la presentació, per part de les empreses, de les oportunitats laborals que ofereixen de cara a la temporada d’hivern, així com les condicions dels llocs de treball i els requisits per accedir-hi. Posteriorment, en un espai habilitat amb estands per a cada negoci, les persones interessades han pogut presentar la seva candidatura i passar una primera entrevista laboral amb els responsables de recursos humans.

El secretari d’Estat d’Economia i Empresa, Èric Bartolomé, ha considerat “un èxit de participació” la jornada. En aquest sentit, ha valorat que està dirigida en dues direccions. Per un costat, a gent sense feina. Per altre, a gent que ara està treballant però que desitja millorar les seves condicions laborals.

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/economia/160-persones-16-empreses-participen-en-job-meeting-cara-temporada-hivern_43089_102.html

L’impost general indirecte (IGI) i pel que fa a les autoliquidacions d’aquest impost, la base repercutit ha estat de 1.732,71 milions d’euros el segon trimestre del 2022, i la quota repercutit ha estat de 68,76 milions d’euros el +46,3% respecte el mateix període de l’any anterior. Amb la mateixa tendència, la base suportat ha estat de 1.375,37 milions d’euros, el +47,1% respecte el segon trimestre del 2021. Pel que fa a la quota suportat, aquesta ha estat de 56,80 milions d’euros, el que ha suposat una variació interanual del +52,1%. Tenint en compte la totalitat de l’IGI recaptat, que inclou tant l’IGI interior, com el d’importacions i el de transmissions patrimonials, aquest ha estat de 34,02 milions d’euros.

L’impost de la renda de no residents fiscals (IRNR),s’aplica a les persones físiques o jurídiques que obtenen rendes al Principat sense ser residents. El segon trimestre del 2022, aquest impost ha generat una base de tributació de 22,21 milions d’euros, el +9,8% respecte el mateix període de l’any anterior. La quota de liquidació ha estat de 1,38 milions d’euros.

L’impost de transmissions patrimonials (ITP) ha estat de 4,15 milions d’euros el segon trimestre del 2022, el +19,3% respecte el mateix període de l’any anterior. En relació a la liquidació de plusvàlues, ha estat de 2,60 milions d’euros, amb una variació interanual del +64,5%.

L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) grava la renda obtinguda per les persones físiques que tinguin la consideració de residents fiscals en territori andorrà. Es tracta d’un impost de freqüència anual. No obstant, des de la darrera publicació les declaracions s’han incrementat en +4,9% passant de 19.037 a 19.963 declaracions, l’any 2020. De la mateixa manera la base de tributació general, entre les dos publicacions, s’ha incrementat en +3,1% passant de 763,25 milions d’euros a 786,97 milions d’euros. En relació a la base de liquidació general, entre les dos publicacions, s’ha incrementat en 0,8% passant de 373,60 milions d’euros a 376,74 milions d’euros. I pel que fa a la quota de liquidació, entre les dos publicacions, s’ha incrementat en +0,6% passant de 33,78 milions d’euros a 34,00 milions d’euros.

L’impost sobre societats (IS) grava la renda de les persones jurídiques. Es tracta d’un impost de freqüència anual. No obstant, des de la darrera publicació les declaracions s’han incrementat en +2,0% passant de 7.337 a 7.484 declaracions, l’any 2020. De la mateixa manera la base de tributació positiva, entre les dos publicacions, s’ha incrementat en +16,3% passant de 642,83 milions d’euros a 747,91 milions d’euros. Pel que fa als casos on va ser negativa, entre les dos publicacions, passa de -308,11 milions d’euros a -308,10 milions, mantenint nivells pràcticament iguals. I pel que fa a la quota de liquidació, entre les dos publicacions, s’ha incrementat en 0,9% passant de 43,95 milions d’euros a 44,32 milions d’euros.

TEXTO PROPIETAT: https://www.altaveu.com/actualitat/economia/igi-recapta-34-milions-en-segon-trimestre-es-duplica-en-relacio-2021_43143_102.html