CASS “Trobo injusta la manera com es calcula la cotització”, coincideix Manel Rodríguez, propietari d’una perruqueria i centre d’estètica i president del gremi professional. De la mateixa manera que Galobardas no entén un càlcul global, en què influeixen, coincideix, els sous més elevats del sector financer. I es demana per què no es planteja una cotització basada en els beneficis de cadascú. De fet, manifesta l’advocada i presidenta del Club d’empresaris portuguesos, Patricia Bragança, l’actual model de cotització uniforme podia tenir un sentit quan “no es feia una declaració d’IRPF ni es presentaven els comptes i hi havia certa opacitat”. Ara, continua, tota aquesta informació està a l’abast de l’administració, i per tant és possible buscar una fórmula alternativa. I si coincideix “el fet que s’estableixi una prestació mitjana global i no sectorial no s’ajusta a res” per la profunda diversitat entre sectors. “Indignat i preocupat” és com se sent Josep Lluís Donsión, taxista i membre de l’ATA, l’Associació de Taxistes. “Els autònoms som els que menys problemes donem a la CASS, no ens podem permetre estar de baixa perquè dia que no treballes dia que no produeixes i no cobres, i ara ens incrementen la cotització. Hi ha límits que no podem pagar”, sentencia, alhora que reivindica “explicacions” perquè un autònom estigui pagant ara 53 euros més de cotització al mes que fa un any. “Un salari mitjà de 2.000 euros? Alguns deuen cobrar molt perquè això pugi aquesta quantitat”, assevera. Solucions, reduccions L’actual sistema de cotització està en fase de revisió, tal com va anunciar el Govern ja fa mesos. El president del consell d’administració de la CASS, Jean Michel Rascagneres, exposa que s’estan analitzant possibilitats: “estem al principi de la reflexió i estem fent simulacions”. “Estem mirant diversos sistemes”, apunta, perquè “avui per avui ningú sabem exactament de què parlem, la gent que està pagant sap el que està pagant però no sabem el que representa en relació als ingressos i és el que estem mirant”. De fet, hi afegeix que també cal aclarir sobre quin concepte s’aplica la cotització –ingressos, beneficis?– i decidir-ne com. “Hi ha vàries solucions, un percentatge directe que seria més just però potser més complicat, per trams, que no és una mala idea…” i que compleixi amb els principis que “un empresari no pot cotitzar menys que un assalariat i que la sostenibilitat del sistema no es vegi afectada”. També és indispensable que suposi una millora respecte a l’actual, i això “necessita que estudiem molt bé el que fem”. Perquè Rascagneres recorda que “l’actual sembla injust però hi ha totes les bonificacions aplicables a la gent que té resultats inferiors a aquests famosos 2.000 euros i que s’hi poden acollir. La prova és que tenim més del 30% dels autònoms acollits”. A principi de mes, i davant de les noves queixes expressades pels representants de les associacions empresarials, la CASS recordava les possibilitats d’acollir-se a reduccions de cotització que, a grans trets, beneficien els que acaben d’establir-se com a treballador per compte propi i a aquells que no superen uns resultats i xifres de negoci fixats. Per posar un exemple, qui en l’exercici econòmic anterior obtingui un resultat inferior als 24.000 euros i una xifra de negoci inferior a 150.000 euros, si té una activitat relacionada amb serveis professionals i empresarials o de 300.000 per a qualsevol altra activitat, pot abonar una quota mensual de 336,82 euros. En aquest cas, la cotització ja no es calcula en funció del 100% del salari mitjà, sinó del 75%, i per tant de 1.531 euros. Patricia Bragança demana que s’aclareixi si acollir-se a aquestes reduccions dona dret a les mateixes prestacions, perquè “se suposa però no queda clar”. La CASS respon que sí, però que es reben les prestacions en funció de la base salarial de cotització. Per tant, qui aporti per 1.531 euros si es posa de baixa cobrarà en base a aquesta quantitat. “Si jo em poso de baixa cobraré el 66% de 1.000 euros i haurà de continuar pagant la cotització”, explica una treballadora autònoma que està pagant a la Seguretat Social pel 50% del salari mitjà (1.020 euros) perquè el seu negoci està en el primer any d’activitat. “I quants punts de jubilació estic acumulant? Res, com si cotitzés el salari base”, afegeix. Els emprenedors no ho tenen fàcil i la de la cotització n’és una de les queixes. “Crec que la solució passa per primer incentivar els primers anys, que fossin bastant més assequibles per poder engegar, i després l’ideal seria pagar la quota segons beneficis, per barems, per escales, el que no és viable és que es pagui el mateix”, raona Kiko Sánchez, que acaba d’engegar Digitalicy, negoci de publicitat i màrqueting. Com a emprenedor en el seu primer any està pagant 224 euros, i transcorregut aquest any podrà acollir-se encara a una de les tarifes reduïdes (la de 336 euros) en trobar-se en els dos primers anys d’activitat. Després les reduccions ja depenen de beneficis i xifres de negoci. “Passar a pagar 450 euros suposo que en lloc d’afavorir emprenedors fan tancar la paradeta a molts”, lamenta. Pagament voluntari? Jordi Galobardas no creu que la solució passi perquè el percentatge de cotització s’apliqui sobre ingressos o beneficis. “Pels ingressos és una bestiesa, els autònoms tenen costos, alguns molts costos, i si parlem dels beneficis també pot ser complicat i depèn de com es faci pot suposar un augment de la càrrega fiscal”, assenyala. Malgrat que conclou que no sembla que hi hagi una solució òptima, proposa algunes correccions al sistema actual: que es calculi l’autèntic salari mitjà i es treguin els dos sectors professionals alcistes (financer i administració) o “treballar més” les tarifes reduïdes són algunes de les possibilitats que planteja. Però el representant dels empresaris també té clar que tot plegat parteix d’un problema de base: “va ser un error fer entrar els autònoms en el sistema de la Seguretat Social”. Fins a l’aplicació de la gran modificació de la Llei de la CASS la participació al sistema públic era voluntària. “Podríem explorar aquest fet, tornar a que no sigui obligatori” o, segueix, buscar un sistema “híbrid” que podria tenir dos trams, un de mínim i un de màxim. Amb el mínim només es garantirien les prestacions sanitàries i es quedaria fora de la branca de jubilació. Però amb l’optativitat es van generar abusos. Hi havia qui entrava i sortia del sistema en funció de les necessitats, hi accedia perquè li cobrissin una operació quirúrgica i després es desafiliava. “Entenc aquesta preocupació i segurament el que s’hauria d’haver fet era analitzar-ho i impedir l’aprofitament injust”, sosté Galobardas. Per a Rascagneres, “ara que s’ha determinat que els autònoms havien de cotitzar, el que s’ha de fer és que cotitzin amb les millors condicions de justícia social aplicables”, perquè si s’acaba amb l’obligatorietat “la conclusió seria que poden no cotitzar però que mai podran entrar al sistema, i no crec que tampoc sigui una bona mesura”. La situació actual està provocant que inclús alguns convençuts del sistema públic de salut i pensions el posin en qüestió. “Jo sóc autònom des d’abans de la nova Llei de la CASS i jo cotitzava ja perquè crec en una Seguretat Social i una jubilació públiques”, explica Josep Lluís Donsion. Però denuncia una situació inviable. “En temporada baixa molts taxistes no arriben al salari base. La CASS té morosos, i no perquè la gent no vulgui pagar, sinó perquè no pot”, denuncia. S’haurà de veure si el remei que treballen Govern i CASS cura el problema.